Selecciona Edició
Connecta’t
MERITXELL BATET, MINISTRA DE POLÍTICA TERRITORIAL I FUNCIÓ PÚBLICA

Meritxell Batet: “Seria millor que no hi hagués presos per poder fer política a Catalunya”

La ministra assegura que l'independentisme viu en "un bucle": "Han de triar un rumb”

Meritxell Batet, ministra de Politica Territorial, al ministeri.
Meritxell Batet, ministra de Politica Territorial, al ministeri.

Meritxell Batet (Barcelona, 1973) és una espècie de ministra per Catalunya, la persona a la qual Pedro Sánchez ha encarregat rebaixar la tensió amb la Generalitat i intentar evitar així un nou esclat com el de l'any passat. Envoltada de quadres d’Azaña o Suárez —tots dos van presidir el Govern des del palau que ara és el Ministeri de Política Territorial— la política amb més projecció del PSC creu que s'ha avançat molt en tres mesos però admet que els presos ho sobrevolen tot i seria molt més fàcil fer política si els líders independentistes no estiguessin a la presó o fugits.

Pregunta. Semblava que l'independentisme estava dividit, feble, però a la Diada va tornar a omplir els carrers de Barcelona reclamant independència. Aquest moviment és imparable?

Resposta. El que vam veure a la Diada era relativament previsible. Però més enllà d'aquesta manifestació, l'independentisme viu en un cert bucle i ha de decidir el rumb que pren. Ho vam veure aquesta setmana amb la moció del PdeCAT al Congrés que va ser retirada. Aquí es va mostrar la divisió i l'absència d'un projecte.

P. Quina sensació transmet la Generalitat a les reunions?

R. Percebo voluntat de diàleg. Hi ha hagut més de 15 reunions entre consellers i ministres. S'ha obert una comissió bilateral que feia set anys que no es reunia. Ja hem tingut el primer desistiment d'un recurs d'inconstitucionalitat, el de la llei de Sanitat. La Generalitat està prenent consciència que ha de pensar en polítiques socials.

P. L'independentisme reclama parlar de presos i referèndum d'autodeterminació.

R. El tema dels presos depèn d'un altre poder de l’Estat. És imprescindible que existeixi aquesta separació. Ells ho saben i ho hem dit en públic i en privat. Sobre presos podíem fer una cosa i la vam fer, que va ser traslladar-los. Ara són a presons catalanes la competència de les quals és de la Generalitat. Tota la resta depèn del poder judicial.

P. Està a favor o en contra que aquestes nou persones continuïn a la presó preventiva?

R. Quan, dins d'una situació d'excepcionalitat, hi ha un esforç per part del Govern de normalitzar les relacions institucionals, d'obrir un diàleg i una agenda d'infraestructures, d'inversions, de traspassos, evidentment seria millor que no hi hagués presos. Perquè seria més fàcil aquest diàleg, aquesta agenda de normalitat. Però la realitat és la que és i hem d'actuar en aquest marc.

P. Seria millor que no estiguessin a la presó preventiva?

R. Per fer política, que és el que nosaltres volem fer, per descomptat que seria millor que no hi hagués presos, però és una decisió judicial que nosaltres hem de respectar. I això no pot impedir apostar per aquesta agenda de normalitat i ocupar-nos dels problemes reals de la població.

P. Creu que Catalunya pot esclatar si el Suprem imposa penes de 25 anys de presó?

R. Prefereixo treballar en el que podem fer. Sabem que aquest camí ni és fàcil ni és ràpid. No arribarem ràpidament a una solució màgica. Fa molts anys que acumulem silencis i de dos governs que s'han girat l'esquena. Aquesta finestra d'oportunitat s'ha obert. Hem de transitar aquest camí.

P. Vol dir treballar amb la ficció que els presos no existeixen?

R. No és una ficció, és l'anàlisi freda de què depèn de mi i què no depèn de mi.

P. Quin escenari judicial li agradaria?

R. Que no s'hagués plantejat res de tot això, que el Govern de la Generalitat no s'hagués saltat la legalitat vigent els dies 6 i 7 de setembre, perquè va ser un moment molt trist i molt greu. M'agradaria que aquesta situació no existís i que estiguéssim en un escenari de complicitat, lleialtat i confiança.

P. Qui està guanyant la batalla dins de l'independentisme? Puigdemont? Junqueras?

R. És important que defineixin un rumb. I és important la valentia. Això marca un lideratge. Ha arribat el moment en el qual el Govern i el president Torra han de ser valents.

P. Torra pot ser valent o depèn massa de Puigdemont?

R. Això ho ha de decidir cadascú. Jo crec que la societat catalana i el conjunt de l'espanyola necessiten aquesta valentia de la Generalitat.

P. Amb el PP amb una posició endurida i l'independentisme dient que és una pantalla passada, és realista proposar la reforma de l’Estatut?

R. Les forces polítiques tenim l'obligació d'intentar-ho. No podem resignar-nos a tenir una societat conformada per blocs, dividida per la meitat i proposar, com fan els independentistes, un referèndum per desempatar. Cal fer un referèndum sobre un acord.

P. Està disposat el Govern a incorporar la disposició addicional tercera de l’Estatut en els Pressupostos [que obliga l’Estat a invertir a Catalunya en funció de la seva aportació a la caixa comuna]?

R. El Constitucional va dir que aquesta disposició no era d'obligat compliment però va haver-hi una voluntat del legislador i tenim el compromís de complir amb aquesta disposició, que és similar a la d'altres comunitats autònomes. La nostra voluntat és complir amb l’Estatut.

P. Fa només quatre mesos, Sánchez deia que Torra era el Le Pen espanyol. Ara negocia amb ell i es recolza en els seus vots. Creu que la societat entén aquest gir?

R. La immensa majoria de la societat espanyola és conscient del problema polític de primera magnitud que estem vivint fa molts anys amb Catalunya. I sap que ara cal avançar. El senyor Torra és president de la Generalitat. És una institució democràtica amb la qual hem de ser capaços d'entendre'ns.

P. Molts els diuen, sobretot a l'oposició, que aquest gir només s'explica perquè vostès necessiten els vots de l'independentisme.

R. Jo miro enrere i veig el que ha fet el Govern del PP en set anys i sens dubte estem molt pitjor que quan va arribar al poder. I sens dubte ara la situació està millor que fa tres mesos. El problema del PP i Ciutadans és que denunciar que la situació a Catalunya està molt malament és fàcil. I després què? És evident que hi ha hagut una deterioració de la convivència enorme a Catalunya, en les relacions personals. Però hem de preguntar-nos què podem fer per millorar-la.

P. Catalunya té solució o el que va passar durarà generacions?

R. Les dues coses. Té solució però no serà ràpid ni fàcil. Dependrà de nosaltres com a societat, de tots els partits.

P. Vostè és partidària de concedir l'indult als polítics presos per facilitar una solució?

R. Soc partidària de no fer futuribles. No em vull posar en aquest escenari. Jo m'ocupo de qüestions sobre les quals puc fer coses.

P. En alguna reunió li han plantejat que la Generalitat podria alliberar els presos?

R. Jo no preveig aquest escenari i mai se m'ha plantejat.

“És un luxe anar al Consell de Ministres”

La ministra va fer l'entrevista el dijous, en ple remolí per la crisi de la tesi del president. Ella es va mostrar tranquil·la, convençuda que passarà ràpid.

P. Què li passa al Govern? Rectificacions, dimissions, escàndols per les tesis…

R. Això és el soroll, però el Govern continua prenent mesures. El dijous vam aprovar l'exhumació de Franco. S'ha aprovat la sanitat universal, una oferta d'ocupació pública potentíssima, plans d'habitatge, d'ocupació digna. El Govern treballa en equip, amb gent molt professional i qualificada. És un luxe cada divendres anar al Consell de Ministres a debatre, intercanviar impressions amb persones d'aquesta qualitat professional. Hi ha una gran complicitat. No cal centrar-se en el soroll interessat de l'oposició, que estan molt nerviosos. Sí, tenim dificultats amb 84 diputats, però estem disposats a negociar i tenim un projecte.

P. I quant pot durar?

R. Hi ha projecte per a estona, és de llarg abast. Tots els ministeris treballem amb perspectiva de llarg termini. És el president el que té la potestat de convocar eleccions. Per nosaltres aquest escenari d'avançament és com que no existeix. Treballem pensant a arribar al final de la legislatura i pensem més enllà, dos anys és poc.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >