Selecciona Edició
Connecta’t

El moment Ter Stegen

El porter salva el Barça davant una Reial tan esforçada com desafortunada al nou Anoeta

real sociedad - barcelona Ampliar foto
Ter Stegen deté la rematada de Juanmi davant la mirada d'Umtiti. EFE

Assegura Valverde que un partit és una successió de moments que convé afrontar amb els futbolistes adequats, i més en un equip amb els recursos del Barça. Al tècnic li ha sortit brodat fraccionar el matx d’Anoeta. Hi ha hagut una estona llarga per renegar de l'equip i del tècnic per l'onze titular amb Semedo i Rafinha; tres minuts per abraçar Luis Suárez, Dembélé i Coutinho; i un últim tros per tancar la victòria bufant amb Arturo Vidal. La sort blaugrana s’explica en qualsevol cas amb un fil conductor: Ter Stegen, que s’ha alçat com un mur en el fons nord, encara en obres, per a dissort de la Reial, esforçada, aplicada i desafortunada: ha somiat molt temps amb el 2-0 i en un tancar i obrir d'ulls ha acabat 1-2.

L'estratègia barcelonista, manifesta en dos serveis de cantonada, ha aixafat la llarga i estupenda festa d'inauguració muntada al Nou Anoeta al voltant del record del vell Atotxa, del record d’Aitor Zabaleta i de l'homenatge a Agirretxe. Més absent que present Messi, com si el descans se li hagués posat malament, els blaugrana han estat insensibles a la càrrega emocional de la Reial. Ja són quatre victòries seguides després d'alguns instants absurds, que redunden en dues deficiències: l'equip no sap controlar ni matar els partits, li crema la pilota, i concedeix massa ocasions, dissimulades per Ter Stegen. Juga amb foc el FC Barcelona.

A l'entrenador d'equips com el Barça, aspirants a la Lliga i a la Champions, se’l mesura sobretot per les rotacions en partits delicats com el d’Anoeta. La Reial no és el Madrid i, no obstant això, sempre ha estat un rival que indigesta els blaugrana -dues victòries en els deu últims anys-, excepte quan el tècnic és Valverde. Molt condicionat per la vigília europea i una jornada de seleccions que ha deixat a casa Arthur, el jugador a menys vist i més elogiat dels últims temps, el previngut Txingurri ha barrejat nou titulars amb dos suplents: Semedo i l'inèdit Rafinha. El pla ha estat un fiasco: el Barça ha passat de ser un equip inanimat a petrificat: 1-0.

Afirmada la davantera a la pissarra, el dubte barcelonista radicava en com es barrejarien els migcampistes davant un adversari fort en la divisòria, ocupada per quatre mig centres, i més prim en atac, estripat per les lesions de Willian José, Sandro i Januzaj. Volia Asier Garitano un equip consistent i selectiu, impermeable al centrifugat blaugrana i vertiginós en les transicions i pilotes dividides, com s’ha advertit només trepitjar l'àrea de Ter Stegen: el nervi local contrastava amb les desatencions del Barça, tou, permissiu en els salts i espectador del bon xut d’Aritz Elustondo.

Els canvis, decisius

No es pot guanyar un partit sense tensió competitiva, i el Barça jugava al peu, a dos i tres tocs, sense línia de passada ni desmarcatge, resumit en les novetats de la formació; el dispers Semedo, l'innocu Rafinha i el descol·locat Sergi Roberto. Les cobertures de la Reial funcionaven estupendament davant la falta de velocitat i profunditat del Barça. Allunyat del punt de mira de Rulli, Messi no entrava en el partit, desesperat perquè cap migcampista li passava una pilota en condicions per enfrontar la disciplinada i concentrada Reial.

El cuir corria a poc a poc en un terreny sec i dur, per a dissort d'un Barça que només ha donat fe de vida en un córner que no ha pogut rematar Piqué. Valverde no ha tingut altre remei que intervenir amb la vella fórmula de treure Semedo i posar Coutinho perquè Sergi Roberto tornés al lateral i Dembélé canviés de banda: del 7 a l'11. Necessitava el Barça guanyar intensitat, pensar més ràpid, sortir millor des del seu camp, circumstància que passava per donar via lliure també a Busquets. El partit ha tingut a partir de llavors un ritme diferent i ha començat a suar i a córrer la Reial.

Han tingut els donostiarres fins a tres contraatacs consecutius molt francs que han redimit Ter Stegen. El porter ha guanyat amb el cos dos mà a mà amb Juanmi i Theo i ha possibilitat dos corners que han provocat la remuntada del Barça. Els blaugrana han triomfat sobre la melé defensiva de la Reial amb dos gols afortunats de Suárez i Dembélé. Amb prou feines tres minuts han estat suficients per cantar victòria, reanimat l'equip amb els canvis, més llarg i també més atrevit i exposat, sostingut per Ter Stegen. Al Barça li sobra timidesa, li costa atacar bé i li falta solidesa; sembla més fràgil quan juga Arturo Vidal.

Més ofensiva pels canvis, la Reial no ha empatat per un dit, el petit de Ter Stegen, geni i figura en el nou Anoeta, com si sabés molt bé qui havia estat Arkonada a Atotxa. Si hi ha un jugador de moments en un equip és el porter, encara que jugui tot el partit, i bé que ho sap Valverde.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >