_
_
_
_
_

El jutge considera inconstitucional la suspensió d’un acte a Vitòria d’Anna Gabriel

El jutjat contenciós administratiu afirma que es van vulnerar drets amb la cancel·lació d’una conferència sobre l’1 d’octubre

Àngels Piñol
Anna Gabriel en una conferència de la CUP.
Anna Gabriel en una conferència de la CUP.LLUÍS GENÉ (AFP)

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Vitòria ha donat la raó a l’exdiputada Anna Gabriel (CUP), que va fugir de la justícia espanyola i resideix ara a Suïssa, després de la demanda que va interposar l’Advocacia de l’Estat per justificar la suspensió d’un acte polític el 17 de setembre del 2017 en un casal a la capital del País Basc sobre el referèndum il·legal de l’1 d’octubre. La política catalana va començar a dictar la conferència, però la policia municipal va entrar a l’auditori de l’Associació Cultural Gasteiz 2011 i va obligar a suspendre el míting per la suspensió cautelar de la Delegació del Govern.

Más información
Anna Gabriel aconsegueix el permís de residència a Suïssa
El Suprem ordena la detenció d'Anna Gabriel després de la seva fugida a Suïssa

La CUP ha celebrat la decisió del jutge que, en una sentència de 25 folis, dona la raó a l’exdiputada anticapitalista tot desestimant els arguments de l’Advocacia de l’Estat que mantenia el litigi al·legant que la xerrada de Gabriel era un acte de campanya electoral. En la sentència, el jutge al·lega que no podia ser un acte de campanya perquè la votació ja estava suspesa pel Tribunal Constitucional i que, a més, se celebrava al País Basc i no a Catalunya; que la decisió va suposar la vulneració els drets de pluralisme polític i de llibertat d’expressió i de reunió no només de Gabriel, sinó de tots els assistents; i que a l’Ajuntament i al Govern no els correspon controlar el contingut polític dels actes que se celebren, tot recordant que la Constitució espanyola no exigeix adhesió, sinó un deure genèric de compliment de l’ordenament jurídic.

La sentència al·lega que la decisió de la Delegació del Govern és contrària als principis d’una democràcia deliberativa i afegeix que, no tractant-se d’un acte de campanya electoral, no pot ser condicionat l’ús d’un espai públic ni el seu contingut als dictats d’una junta electoral. I conclou que és un "absurd" l’argument de l’Estat quan al·lega que la qüestió del referèndum no està a l’"empara d’una competència local ni amb la gestió del terme municipal de Vitòria ni amb els interessos dels seus veïns".

La sentència estima que aquest argument és portar a l’"absurd" el principi de neutralitat i ho il·lustra dient: "es podria concloure que al Centre Cívic Aldabe es podria escoltar un concert de Guridi, perquè és vitorià, però no d’Arriaga, perquè és biscaí (...) I llavors només s’hi podria fe debats sobre els semàfors de l’avinguda Gasteiz, perquè es tracta d’una qüestió relativa a l’ordenació del trànsit local, i per descomptat, cap dirigent polític no hi podria fer una xerrada sota pena d’infringir el principi de neutralitat".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_