Selecciona Edició
Connecta’t

El Congrés aprova el decret d’exhumació de Franco amb l’abstenció del PP i Ciutadans

El decret llei tira endavant amb 172 vots a favor, 164 abstencions i dos vots en contra de dos diputats del PP, que asseguren que ha estat per error

Tomba de Franco al Valle de los Caídos.
Tomba de Franco al Valle de los Caídos.

El Congrés ha avalat aquest dijous, amb l’abstenció del PP i Ciutadans, el decret llei aprovat pel Govern el 24 d’agost passat i que dona cobertura jurídica a l’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Durant el debat a la Cambra, tots els grups parlamentaris han coincidit que l’enterrament del dictador a la vall de Cuelgamuros (Madrid) és “una anomalia històrica”. Malgrat això, no hi ha hagut unanimitat i, a més, s’han registrat dos vots en contra, el de l’expresident del Congrés Jesús Posada i el del diputat José Ignacio Llorens, que asseguren que s’han equivocat. El decret ha tirat endavant amb l’abstenció del PP, Ciutadans, Unió del Poble Navarrès i Foro Astúries (165 vots, descomptant els errors) i amb el suport del PSOE, Units Podem, PNB, ERC, PDeCAT, Compromís, EH Bildu, Coalició Canària i Nova Canàries (176 sís).

El desacord reflectit a la votació el va justificar Ciutadans i el PP en el fet que no veien cap urgència a treure les restes del dictador. Al seu parer, no és una prioritat, sinó una necessitat de Pedro Sánchez de “tapar la seva incapacitat i les seves vergonyes”, segons el número dos de Ciutadans, José Manuel Villegas. “No s’abstinguin de la democràcia i de la dignitat, l’hi imploro”, ha reclamat en va la portaveu socialista, Adriana Lastra, abans d’aquesta votació històrica. El dictador és l’única persona que descansa en aquest mausoleu gegantí construït entre el 1941 i el 1959 per uns 20.000 homes —molts dels quals eren presos polítics—, que no va ser víctima de la Guerra Civil. Ho fa, a més, amb tots els honors des de fa 43 anys.

“No hi haurà justícia, ni pau, ni concòrdia mentre les restes de Franco estiguin al mateix lloc que les de les víctimes”, ha proclamat la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, quan ha presentat la iniciativa, que es tramitarà com a projecte de llei perquè s’hi puguin incorporar modificacions de tots els grups, i que el mateix Govern, a través del Grup Socialista, afini què fer amb les restes de Franco. També s’ha triat aquesta fórmula perquè s’avanci en els tasques de trobar, treure i enterrar els morts republicans que encara estan als vorals de moltes parts d’Espanya. Però, estrictament, aquest reial decret és per a l’exhumació del dictador, tot i que la seva discussió ha servit perquè continuï la discussió del PSOE amb Ciutadans i el PP.

“Ciutadans i el PP estan competint pels vots de l’extrema dreta, i no paga la pena, no són tants”, els ha etzibat la portaveu socialista. “Aquesta mesura no divideix la societat espanyola, sinó el seu grup, i és una vergonya que defensin el fet de tenir un colpista, un genocida, als afores de Madrid. És impensable que això passés a Berlín”, ha continuat Lastra.

Representants dels col·lectius de la Memòria Històrica, davant del Congrés dels Diputats.
Representants dels col·lectius de la Memòria Històrica, davant del Congrés dels Diputats. EFE

“No s’abstinguin de la democràcia i de la dignitat, ho han de fer per vostès mateixos, els ho prego”. Així s’ha expressat la portaveu socialista en un discurs amb una càrrega emocional forta. No ha fet efecte la crida que Lastra ha dirigit a Ciutadans i al PP perquè canviessin d’opinió i no s’abstinguessin, perquè així serà com quedarà per a la Història.

El reial decret afegeix un paràgraf a l’article 16 de la Llei de Memòria Històrica que explica per què és urgent prendre la decisió i insta a l’exhumació. El Govern ha justificat la urgència emparant-se en el pronunciament del Congrés dels Diputats del maig del 2017 a favor de l’exhumació, sense cap vot en contra, i que va tirar endavant com una proposició no de llei presentada pel PSOE durant el Govern de Mariano Rajoy.

El PP ha encarregat a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz la justificació de l’abstenció d’aquest partit. Aquest veterà diputat ha retret al Govern que utilitzi els reials decrets i ha realitzat una disquisició sobre “el fons i la forma”, la legalitat i la legitimitat. Fernández Díaz ha citat tesis doctorals i estudis sobre la Guerra Civil i històries de genocidis contemporanis, sense que hagi entrat en el fons del tema que s’havia de votar. La vicepresidenta del Govern, no obstant això, s’ha quedat amb el menyspreu al Govern que, al seu parer, ha sentit per part de Fernández Díaz i del representant de Ciutadans José Manuel Villegas pel fet que els socialistes hagin arribat al poder després d’una moció de censura.

Al contrari que Fernández Díaz, el número dos de Ciutadans, José Manuel Villegas, sí que ha reconegut que el lloc on està enterrat Franco és una anomalia, però no reconeix que sigui urgent treure’n les restes. Tota la seva argumentació ha deixat fora el Valle de los Caídos i s’ha centrat en “les urgències de Pedro Sánchez per tapar les seves incapacitats i vergonyes”, en matèria d’immigració, econòmica, “en no parar els peus als separatistes i als que volen trencar Espanya…”. I per tapar tot això, es parla de Franco, ha assenyalat.

A l’hemicicle, a la votació l’ha seguit un aplaudiment llarg de l’esquerra i els nacionalistes, així com del públic que ha assistit a la sessió des de la tribuna de convidats. Alguns d’ells s’han posat a plorar quan han vist que el decret tirava endavant.