_
_
_
_
_
TELEVISIÓ
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Rivera-Heredia

Segurament el líder de Ciutadans no havia vist l'entrevista que la periodista havia fet al president Quim Torra pocs dies abans, no gens cortesana

Tomàs Delclós
Albert Rivera, durant l'entrevista a 'Els Matins' de TV3
Albert Rivera, durant l'entrevista a 'Els Matins' de TV3@TV3Cat

L’entrevista de divendres a Els matinsa mb el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha esta el moment televisiu més comentat de la setmana. Rivera li va dir a la periodista i directora del programa, Lídia Heredia, que el que feia TV3 era mentir i ser “un aparell de propaganda separatista”. Heredia, mantenint la contenció en tot moment, va recordar que és ella, com a directora, qui decideix els continguts, i va preguntar-li si tenia “vocació de periodista i editor de telenotícies”. Rivera li havia recriminat que no li hagués preguntat sobre els fets del 6 i 7 de setembre al Parlament català. Heredia va respondre que la tertúlia del matí havia estat dedicada a aquest episodi i li va passar el qüestionari dient-li, sense perdre els papers, si la propera vegada volia redactar ell les preguntes. Rivera va errar dia i hora per a aquest atac. Segurament no havia vist l’entrevista que Heredia havia fet al president Quim Torra pocs dies abans. No gens cortesana, amb repreguntes i correccions demoscòpiques quan el president insistia a manifestar que la majoria social és independentista. La topada amb Rivera va enfortir Heredia.

Molts polítics tenen la cua de palla a l’hora de parlar de les televisions públiques. Només agraden les que els amanyaguen, i les dificultats per organitzar des dels parlaments un govern autènticament plural i democràtic de les televisions públiques ho demostra. El mateix Rivera, aquest mes de juny, va aliar-se amb el PP al Congrés a l’hora de dissenyar el comitè d’experts que han de garbellar les candidatures per a la cúpula de RTVE. Un comitè que tindrà sis membres del PP i set d’altres patits. Un d’aquest és el de Ciutadans que, aliant-se amb el PP, en tindrà el control.

Una altra cosa són les reaccions de fans de TV3 sense un bri d’autocrítica, satisfets, massa, amb la tele que tenen. Del rebombori que va provocar l’entrevista a Twitter, dues piulades van acudir a l’hemeroteca. Una era de Joan Llorach esmentant unes declaracions d’Oriol Junqueras a Justo Molinero l’any 2015. Deia Junqueras: “Caldria desgovernamentalitzar TV3. Em sembla que la nostra televisió ha de fer una gran cobertura d’esdeveniments com la Via Catalana, com a acte de país, però de vegades comet l’error d’actuar com una televisió més governamental —de partit— que pública —de país—. Hi ha molts ciutadans a Catalunya que tenen la sensació que els que manen a la nostra televisió pública obren de la mateixa manera com ho fan els que manen a la televisió pública espanyola. (...) La televisió pública hauria d’estar al servei de tothom i hauria de protegir per igual a tothom, i això malauradament a Catalunya no passa”.

El mateix Llorach retuitejava Elena Alfaro, que recollia un fragment del llibre de Sandrine Morel, corresponsal de Le Monde a Espanya, En el huracán catalán, on el director de TV3 li manifestava sense titubejos que TV3 havia de representar la majoria social d’aquest país, que, com creu Torra, considera que és independentista. Morel no ocultava el desconcert que li provocava la sinceritat amb què mostrava el seu posicionament ideològic i el de la cadena.

Tant el Comitè d’Empresa com el Professional de la televisió autonòmica van criticar Rivera i li van demanar que vetlli perquè als actes del seu partit no hi hagi agressions a periodistes. El Consell Professional va titllar d’inaudit que un dirigent polític consideri una prova de manipulació del mitjà que no se li faci la pregunta que ell vol. Una defensa amb la mateixa contundència com quan el Comitè va demanar en seu parlamentària que els càrrecs directius de TV3 i Catalunya Ràdio no siguin objecte de repartiment polític. “No volem”, van dir, “que el Govern ens vegi com el seu feu i l’oposició com l’enemic”. Una lògica reivindicació professional que sembla tenir enemics a fora i, també, a dins.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_