Selecciona Edició
Connecta’t

L’hostaleria és el sector on més creixerà l’ocupació a Barcelona

Antón Costas no creu que el canvi tecnològic i la globalització destrueixin llocs de treball

Un cambrer serveix diverses taules en una terrassa de Barcelona.
Un cambrer serveix diverses taules en una terrassa de Barcelona.

En plena revolució tecnològica, dos sectors tradicionals com són l'hostaleria i la restauració són els que registraran un increment més gran de l'ocupació a Barcelona (amb un 70% d'augment) en els pròxims 15 anys. Ho apunta el Llibre Blanc del futur del treball que aquest dijous van presentar l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. Encara que el llibre apunta també a sectors que irrompen com creadors d'ocupació, l'economia digital o verda (com la gestió de residus), va destacar la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel. En segon lloc i tercer lloc els sectors on més creixerà l'ocupació seran les activitats científiques, tècniques i immobiliàries i la gestió de residus (45%), i en quarta posició, la informació i la comunicació (35%). L'ocupació, apunta el document, caurà a l'administració pública.

El llibre també apunta a vides laborals canviants, amb persones que canvien de professió una i, fins i tot, dues vegades en la seva vida laboral, amb horaris flexibles i una "individualització" de la feina, com viuen els qui treballen per a aplicacions tecnològiques com Uber o els riders que reparteixen paquets o menjar.

El llibre, elaborat per la revista Alternativas Económicas amb la periodista Ariadna Trillas al capdavant, repassa les qüestions globals que afecten el món del treball, va explicar Trillas, “per baixar al concret, a com es pot actuar des de les administracions locals”. L'autora va advertir que en parlar de feina cal plantejar qüestions com els usos del temps o el respecte dels drets, en un mercat amb cada vegada més precari, on hi ha més professionals que treballen pel seu compte, amb la formació com a repte, unes polítiques laborals orientades a empleats o aturats (quan avui la frontera es desdibuixa), o amb una polarització que genera oportunitats als extrems (en les ocupacions més i menys qualificades).

El llibre també apunta que disciplines com la psicologia, la salut i les humanitats, a més de sectors com el medi ambient, les energies renovables o la indústria TIC, que guanyaran protagonisme en els pròxims anys. Per aquest motiu, la previsió és que el nou mercat laboral necessitarà més recursos per a la innovació i la formació, i que es valoraran cada vegada més habilitats com la capacitat de pensament crític, de gestionar persones o de treballar en equip, la creativitat o la intel·ligència emocional.

Des de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde d'Economia, Gerardo Pisarello, va defensar el paper del municipalisme al mercat de treball i va presumir que les noves regles de contractació pública del Consistori (que obliga a pagar mil euros i a contractar sis mesos) "estan incidint en l'ocupació que vols per al futur".

En la presentació del llibre va participar-hi el catedràtic de Política Econòmica i expresident de l'influent Cercle d'Economia, Antón Costas, que va desmuntar el "fatalisme tecnològic" i va defensar la intervenció pública per afrontar "l'economia del segle XXI, perquè la regulació laboral i empresarial és del segle XIX". Costas va reflexionar sobre el món laboral i l'ocupació i va afirmar, en línia amb el seu últim llibre, El final del desconcert, que no accepta "el fatalisme que el canvi tecnològic o la globalització estiguin en l'origen dels mals del món del treball".

"No veig que el canvi tecnològic sigui un factor destructiu del volum d'ocupació i les seves condicions", va afirmar Costas i en canvi sí que va considerar que les polítiques públiques i empresarials són determinants. Com el són perquè el progrés tecnològic (o la digitalització ara) "portin progrés social". El catedràtic va apostar perquè --igual que en els anys 40 l'esquerra i la dreta van acordar el contracte social-- ara les empreses "acceptin ser responsables de les seves externalitats en el camp de la sostenibilitat social i la democràcia". També va advocar perquè la societat escolti els experts.