Selecciona Edició
Connecta’t
Parlament Europeu

Juncker: “Europa és massa petita per dividir-se en dues i després en quatre”

El president de la Comissió Europea llança un missatge contra el "nacionalisme malaltís" en el seu últim discurs sobre l'estat de la Unió

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, durant el seu discurs aquest dimecres a Estrasburg.

Amb un ritme pausat, gairebé somort, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker ha pronunciat aquest dimecres a Estrasburg el seu últim discurs sobre l’estat de la Unió. I encara que ha insistit a ressaltar que no es tracta de fer balanç ni de presentar un llegat, les seves paraules a l'hemicicle del Parlament Europeu han ressonat com un testament d'una Europa d'ahir que no sap si té un demà. La cambra ha escoltat silenciosa, aparentment més atemorida pel futur que s'albira que per la solemnitat del moment, un discurs que s’ha encetat evocant l’Europa pacífica i pròspera del 1913 i que es va enfonsar en la Gran Guerra un any després. El president de la Comissió no veu una catàstrofe en potència, però ha apel·lat a la unitat d’Europa per fer front "als desafiaments externs del nostre continent que es multipliquen dia a dia".

Juncker, que el seu entorn defineix com a "l'últim europeu", ha advertit contra la temptació nacionalista i de fragmentació, latent en diversos punts del continent, des d’Espanya fins als Balcans. "Hem de rebutjar el nacionalisme que projecta odi i ho arrasa tot al seu pas. Aquesta mena de nacionalisme que assenyala amb el dit els altres en lloc de buscar el camí per viure tots junts".

El líder dels populars espanyols, Esteban González Pons va portar al terreny de la política nacional les paraules de Juncker i li va agrair que "estableixi un vincle entre patriotisme europeu i patriotisme intel·ligent", per subratllar que "Espanya ha patit un intent de cop d’Estat" per part de persones instal·lades a Bèlgica per no comparèixer davant la justícia espanyola. "Cal reformar l'ordre europea de detenció", va exigir l'eurodiputat del PP.

"Europa és massa petita per dividir-se en dues i després en quatre", havia advertit poc abans el luxemburguès. I afegia que "per sobre de tot, m'agradaria rebutjar el nacionalisme malaltís i abraçar el patriotisme il·lustrat".

Juncker assegura que el patriotisme del segle XXI no és unívoc ni excloent. "És un patriotisme doble, europeu i nacional, i cap dels dos exclou l'altre", ha rematat.

El líder europeu del grup popular, Manfred Weber, ha recordat que "Europa és més sòlida que fa quatre anys; hem superat moments difícils i hem salvat l'euro", va ressaltar el conservador alemany. El líder socialista, el també alemany Udo Bullmann, va advertir, en canvi, que "tenim enemics dins i fora de la UE", en relació amb l'ascens de les forces euroescèptiques i a la pressió exercida sobre Europa des del Kremlin fins a la Casa Blanca. Una anàlisi compartida, en part, per la líder dels Verds, l'alemanya Ska Keller.

El president de la Comissió planteja com a resposta a les tendències populistes, extremes i xenòfobes una ofensiva integradora "perquè ha arribat el moment de la sobirania europea". Sobirania en política exterior (amb la supressió de la unanimitat a certes àrees de la política exterior), en defensa (amb l'establiment d'una estructura permanent europea al marge de l’OTAN), en migració (amb un blindatge de fronteres per frenar la migració irregular i facilitar l'arribada d'asilats i migrants regulars), en Internet (amb una taxa digital i amb control de les fake news).

"No es tracta de militaritzar la UE, però volem ser autònoms i assumir les nostres responsabilitats globals", ha precisat Juncker, paraules que arriben després dels insistents advertiments del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre les seves intencions de reduir la presència de tropes nord-americanes en territori europeu.

"Els arbres que plantem avui faran ombra als nostres nets", va rematar el discurs Juncker, una mirada al futur que pretenia aixecar els ànims, però que només va aconseguir una ovació dels grups més propers (PPE, Socialistes i liberals) de tot just un minut i amb més preocupació que entusiasme.

El teló de fons del discurs no deixava gaire marge per a alegries. "Avui debatem l’estat de la Unió, el molt preocupant estat, diria jo", piulava l'eurodiputada Elena Valenciano, vicepresidenta del grup socialista, abans del ple.

La UE arriba a l'últim any de la Comissió amb el club partit en dos per la crisi migratòria, fins al punt que després de la intervenció de Juncker, el Parlament ha de votar, per primer cop, l'aplicació de l'article 7 a un dels membres del club, Hongria, entre altres coses pel seu presumpte tracte inhumà als refugiats.

El líder dels liberals, Guy Verhofstadt, va advertir que "la UE s'està jugant en aquests moments la seva autoritat moral". "Europa es desperta ara amb la migració", va lamentar el president del Parlament Europeu, el conservador italià Antonio Tajani. "Si haguessin escoltat abans les peticions de diversos països, hauria estat millor", va afegir, en clara referència a les repetides peticions d'ajuda formulades per Itàlia des de fa tres anys. Peticions sovint ignorades i que han contribuït, en part, a instal·lar al Govern les tesis antiimmigratòries de la Lliga de Matteo Salvini.

La crisi migratòria amenaça la supervivència de la zona Schengen (lliure circulació sense fronteres) i els controls fronterers han reaparegut des del 2015 des de Suècia a França passant per Dinamarca o Alemanya. "No m'agraden i vull que desapareguin", afirma Juncker. I per aconseguir-ho planteja la creació d'una policia europea de fronteres amb poders supranacionals que freni la permeabilitat de les fronteres exteriors, i també accelerar de manera dràstica la devolució als seus països d'origen de les persones que resideixen de manera il·legal a la UE.

La vulnerabilitat de la UE s'estén també al món digital i Brussel·les tem la ingerència de potències exteriors -llegiu-hi Rússia-, en les eleccions al Parlament Europeu del proper mes de maig. La Comissió ha proposat aquest dimecres endurir el control i penalitzar els partits polítics europeus que se serveixin del tractament de dades il·legals com els revelats a EUA pel cas Cambridge Analitica. Però la dependència tecnològica de les companyies nord-americanes limita la capacitat d'intervenció. La CE exigirà a partir d'ara a les xarxes socials que retirin en un termini màxim d'una hora les informacions falses. Però l'aplicació pràctica de la mesura suposa tot un desafiament.

El mateix Juncker va recordar també que a l’Europa d'avui "hi ha massa periodistes intimidats, atacats i assassinats, i sense premsa lliure no hi ha democràcia".

El panorama econòmic és més engrescador, després de 21 trimestres consecutius de creixement i la creació de 12 milions de llocs de treball des que Juncker va assumir la presidència el 2014. Però el llegat de la dècada malbaratada durant la penosa gestió de la crisi de l'euro ha deixat un 25% de la població en risc de pobresa, un 14,8% de desocupació juvenil i un augment de la precarietat laboral.

Però fins i tot en aquest àmbit, Juncker va reconèixer que hi ha molt de terreny per recórrer, com per exemple convertir l'euro en una divisa amb molta més projecció internacional. Europa ni tan sols pot pagar les seves importacions energètiques en la seva pròpia moneda "perquè l'economia mundial està dolaritzada", lamenta l'equip del president de la CE.