Selecciona Edició
Connecta’t

Les aerolínies hauran d'assumir la comissió de l'intermediari en cas de cancel·lació

La justícia europea manté que les tarifes que apliquen les plataformes s’han de considerar com a part del bitllet

Vueling
Un avió de Vueling al Prat.

Las plataformes en línia són ja una de les vies més populars per contractar les vacances. L'usuari hi pot reservar des d’un vol fins al seu cotxe de lloguer. A canvi, paga una comissió de gestió. Però, què passa amb aquests diners si el vol s’acaba cancel·lant? El Tribunal de Luxemburg ha determinat que aquesta quantitat haurà de ser assumida per les línies aèries, sempre que aquesta tarifa no es fixés sense el seu coneixement. Això és el que ha contestat a una família alemanya que va reclamar a Vueling, a més dels diners del vol cancel·lat, la devolució de la comissió que va abonar a la plataforma Opodo. El Tribunal Civil i Penal d’Hamburg (Alemanya) haurà de decidir ara si l'aerolínia era conscient d'aquesta venda.

Dirk Harms va adquirir en el lloc web opodo.de els bitllets de les seves vacances amb la seva dona i els seus quatre fills a Faro (Portugal). Harms va pagar pels passatges, amb escala a Barcelona, 1.108,88 euros. Aquesta va ser la factura que li va enviar la plataforma sense precisar quina quantitat corresponia a les seves comissions. D'aquesta quantitat, l'empresa va transferir a Vueling 1.031, 88 euros. El vol va ser finalment cancel·lat i l'aerolínia li va tornar els diners que havia ingressat des de la plataforma: 1.031,88 euros.

La família, però, va exigir també la diferència de 77 euros que s'havia quedat Opodo emparant-se en el reglament aprovat pel Parlament Europeu per protegir els consumidors en cas d'anul·lacions o retards. Aquest article concreta que els reemborsaments per cancel·lacions correspondran al “cost íntegre del bitllet pel preu a què es va comprar”. Vueling, tanmateix, va decidir que només li havia de tornar el preu del bitllet, perquè considerava que la diferència de 77 euros no en formava part.

Davant d’aquesta disjuntiva, el tribunal alemany que va examinar el cas de la família Harms va suspendre el procediment i va plantejar una qüestió prejudicial a Luxemburg: aquest “preu íntegre” que esmenta el reglament es refereix a la quantitat que va abonar el passatger pel bitllet, incloent-hi els costos de la plataforma, o només a la que va percebre la companyia? El Tribunal de Justícia de la Unió Europea determina que s’haurà d'entendre que és tot el que ha abonat el client, sempre que la comissió no s'hagi percebut d'amagat de la companyia.

"Agent autoritzat"

La sentència argumenta que el mateix reglament considera que un “bitllet” és un document que dona dret a transport expedit pel transportista o pel seu “agent autoritzat”. El Tribunal de Luxemburgo recorda que aquesta norma no només tracta de protegir el consumidor, sinó també de “garantir un equilibri” entre els interessos dels passatgers i els transportistes. Per això, si bé considera que la comissió de l'intermediari és un element que integra el preu del bitllet i que s’ha de tornar al client, cal fixar uns límits. I aquests límits es desprenen del concepte d’“agent autoritzat” del reglament”. Aquesta definició suposa que els “diferents aspectes del bitllet” que expedeix la plataforma han de ser avalats per l'aerolínia, també el preu. “Per tant, no es poden fixar sense el seu coneixement”, remata.

El Tribunal de la Unió Europea sentencia, doncs, que el preu que cal reemborsar, d'acord amb el reglament, inclou també la comissió percebuda per l'intermediari entre l'aerolínia i el passatger excepte si “es va fixar d’amagat del transportista”. I aquesta circumstància, segons el TJUE, ha de ser comprovada pel tribunal alemany.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >