_
_
_
_
_

Barcelona multarà el mal ús dels patinets elèctrics

La Guàrdia Urbana començarà informant i, "en un termini molt curt", passarà a sancionar les infraccions

Un home en patinet elèctric a la Gran Via de Barcelona, aquest dimecres.
Un home en patinet elèctric a la Gran Via de Barcelona, aquest dimecres.

L'ús de patinets elèctrics s'ha disparat l'últim any a Barcelona. Les vendes s'han triplicat. Són relativament econòmics, ràpids (fins a 35 quilòmetres per hora), fàcils d'utilitzar i guardar, no contaminen... i circulen pertot arreu: carrils bici, calçades, voreres… La seva massiva presència (de vegades amb dos passatgers, adult i nen) ha portat la Guàrdia Urbana a incloure'ls en la seva campanya de control del trànsit d'inici de curs. Els agents començaran informant sobre l'ordenança que regula el seu ús. I, en breu, multaran els qui la incompleixin.

L'intendent de la Guàrdia Urbana, Carles Reyner, assegura que la policia estarà “especialment pendent” dels patinets, que “han registrat un boom i són un nou repte”. “Representen la mobilitat sostenible, però també afecten la seguretat viària de la resta de vehicles i vianants i volem evitar que hi hagi accidents”, explica. Reyner adverteix: “Donarem a conèixer l'ordenança i avisarem; i en un termini molt curt, si volem corregir, haurem de denunciar”.

Per una vegada, amb tot, l'Ajuntament s'ha avançat al fenomen i des del maig de l'any passat Barcelona compta amb una ordenança que el regula i que és “pionera al món”, subratlla la coordinadora tècnica de la Gerència de Mobilitat, Adriana Malé. Els patinets elèctrics estan inclosos en l'Ordenança de Circulació, en l'apartat de vehicles de mobilitat personal, com els segways.

La regulació, en la qual s'estan inspirant altres ciutats espanyoles, classifica els vehicles en funció de la seva grandària, el pes i la velocitat que poden assolir. La majoria de patinets elèctrics que circulen són de la categoria A: han de rodar pel carril bici, els carrers de plataforma única o els parcs. Si arriben a velocitats superiors als 20 quilòmetres per hora (molts arriben als 35), també poden anar per carrers de les anomenades zones 30. El casc està recomanat en la categoria A i és obligatori en ús comercial (per a turistes) o en els patinets de més potència (com els que porten seient).

Sobre el número de passatgers que pot portar un patinet, Malé explica que, com que no hi ha una regulació de la Direcció General de Trànsit (DGT), la Guàrdia Urbana es regeix per la fitxa del fabricant. La majoria són d'ús unipersonal. Respecte a la velocitat, el màxim permès és de 30 quilòmetres per hora en carrils bici situats a la calçada i de 10 en els que estan sobre la vorera.

Des de la botiga Solorueda, pionera del sector, Frans Llevat explica que les vendes de patinets elèctrics s'han triplicat en l'últim any. Ell en ven 60 al mes. Dos al dia. Els preus oscil·len entre 400 i 1.500 euros, encara que n'hi ha de fins a 3.000. “Els que més venem són de la marca Joyor, entre 700 i 900 euros”, explica Llevat, que afegeix que la clientela és heterogènia: des de famílies que els volen per portar els nens al col·legi, fins a persones que han tingut un ensurt amb moto o gent que vol deixar el cotxe per anar a la feina. N'hi ha prou amb sortir al carrer per veure que una altra de les empreses que ven patinets elèctrics com a xurros és la multinacional Decathlon.

“Abans anava amb moto però gastava molts diners”

GREGO CASANOVA

Els usuaris del patinet elèctric aparquen els vehicles a gasolina per l'estalvi econòmic, però a l'hora de pujar al seu nou vehicle, no coneixen correctament la normativa d'ús. De la mitja dotzena d'usuaris preguntats aquest dimarts en diversos punts de Barcelona, només un coneixia l'ordenança que regula la circulació d'aquest tipus de vehicles. En general, diuen que circulen pel carril bici com mana l'ordenança, però reconeixen que ho fan també per la vorera, la qual cosa està prohibida. Mario de León, de 62 anys, va canviar el juliol la moto pel patinet per anar a la fleca on treballa. Porta 29 anys vivint a Barcelona i ha canviat de vehicle per l'estalvi econòmic que suposa. “Abans anava en moto però gastava molts diners”, comenta. Camilo Díaz, de 27 anys, també utilitza des del juliol el patinet per economitzar despeses. Cada dia va des del barri del Clot a l'empresa de Badalona en la qual realitza les pràctiques. Cap dels dos coneix l'ordenança. “Em va arribar un correu i vaig veure un parell de notícies però no sabia que l'ordenança ja havia estat aprovada”, comenta Díaz. Tampoc en tenen idea Francisco i Beatriz Muñoz, una parella de 41 i 43 anys respectivament que surten d'un supermercat en sengles patinets. Aquesta parella va arribar a Barcelona des dels Estats Units fa tres mesos i va decidir que el transport que utilitzarien a la seva nova ciutat seria el patinet per la “comoditat” i per la “dificultat per aparcar” cotxes al centre, on resideixen. Donovan Arango, de 38 anys, és l'únic que coneix la normativa de circulació, encara que dubta sobre l'obligatorietat d'obtenir un segur. També és el més veterà dels entrevistats, ja que fa quatre anys va decidir convertir-lo en la seva forma de transport. “Llavors vaig comprar un que pesava 40 quilos”, indica assenyalant el modern i lleuger model de més 700 euros que ara condueix. Aquest controlador de plagues travessa el Parc de la Ciutadella portant els seus aparells de treball en una motxilla. I assegura que el principal motiu pel qual es va passar a les dues rodes va ser la protecció del planeta i perquè, segons la seva experiència, és el mitjà més pràctic per anar a cada punt del seu treball. “M'he de moure entre diferents zones de Barcelona i amb un cotxe o una moto no podria creuar per aquí. A més, hi ha llocs en els quals perds molt temps amb el transport públic” explica Arango.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_