Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat crea una comissió de la veritat per “reconstruir” la Transició

Artadi diu que aquesta època “no s’ha ha acabat d’aclarir” i no concreta fins a quin any s’investigarà

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi.
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi.

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimecres iniciar els tràmits per impulsar una llei que comportarà la creació d’una comissió de la veritat que “estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de la humanitat” comesos durant la Guerra Civil, la dictadura i també la Transició. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha explicat després de la reunió setmanal de l’Executiu que “la Transició no s’ha acabat d’aclarir, s’ha d’aportar llum a uns fets molt rellevants i que van tenir moltes conseqüències, per la qual cosa no ens podem parar al 1975”, l’any que va morir el dictador Francisco Franco.

Artadi no ha volgut precisar fins a quin any s’haurien d’estendre els treballs d’aquesta comissió de la veritat i s’ha remès a la decisió que s’adoptarà durant la tramitació de la llei. La consellera ha assegurat que l’estudi de la Transició a Catalunya i a Espanya continua sent un tema pendent i que aquesta llei “donarà respostes a les demandes de la societat civil”, així com al dret de memòria dels ciutadans i dels Estats.

El primer pas per crear aquesta comissió de la veritat s’ha fet en la reunió del Govern català d’aquest dimarts, que ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte que derivarà en una llei integral de memòria democràtica. L’objectiu és harmonitzar en una de sola les tres lleis aprovades pel Parlament: la Llei de Foses (2009), la del Memorial Democràtic (2017) i la de Reparació Jurídica, del mateix any.

Artadi ha anunciat que aquesta nova llei facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a persones vinculades amb les dictadures, com militars colpistes. També ha explicat que els departaments de Justícia i d’Ensenyament de la Generalitat estudien la incorporació de la memòria democràtica en el currículum educatiu, així com la formació específica dels docents en aquesta matèria.

La portaveu de la Generalitat considera que a Catalunya encara hi ha més de 20.000 desapareguts com a conseqüència de la guerra, dels quals uns 5.000 ja han estat inscrits pels seus familiars en el cens que en el seu moment va impulsar el Govern tripartit.

“Tanta gent al carrer”

L’endemà de la manifestació de la Diada, Artadi ha assegurat que al Govern català el “reconforta que hi hagi tanta gent al carrer”. En aquest sentit, ha restat importància a la petició de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en què reclamava que Quim Torra i els seus consellers es preparessin per a un nou envit contra l’Estat.

El Govern català ha acordat, a més, avançar la seva reunió setmanal dels dimarts al dilluns 1 d’octubre de manera excepcional, coincidint amb el primer aniversari del referèndum que va anul·lar el Tribunal Constitucional. Servirà per “fer recopilació de tot el que va passar i de la repressió”, ha anunciat Artadi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >