Selecciona Edició
Connecta’t

“Això és picar pedra, però no cal abaixar els braços”

Una família que no falta a la Diada des del 2012

La família Riera, al parc de la Ciutadella.
La família Riera, al parc de la Ciutadella.

No van fallar. Com cada any des de l’inici del procés. 11 de setembre? A Barcelona. A la manifestació independentista. La família Roig-Riera, d’Arenys de Munt —el primer municipi que va celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya, el 2009— tampoc va faltar ahir a la cita. Tres generacions, amb edats compreses entre 8 i 52 anys. Ahir, per primera vegada, es van quedar a casa els més grans, perquè l’any passat l’avi no es va trobar bé. Amb tot, en total, sumant la família i els amics, eren una vintena de persones.

“Aconseguir la independència costarà molt, però cada any som més”, afirmava Santi Roig: “Això és picar pedra. Qui pensi que serà d’un dia per a un altre s’equivoca. Serà llarg, però no cal abaixar els braços”. De fet, s’interromp Roig, sí que van faltar a la mobilització d’una Diada, la de l’any passat: “Però per compensar, ens en vam anar a la manifestació de Brussel·les”, apunta.

Ahir, al kit de la manifestació (menjar, beguda, senyeres estelades, la samarreta reglamentària), hi van afegir bosses de plàstic groc per respondre a la crida de penjar llaços per exigir la llibertat dels líders independentistes presos. “Fa un any que són a la presó perquè van defensar el que nosaltres els vam demanar que fessin”, s’emocionava Xavi, un altre integrant del grup. Creu que hi ha motius per desitjar més que mai la independència de Catalunya. És dels que estaria disposat a anar a la presó... “si no fos per la família i els fills”.

La dona de Roig, Anna Riera, celebrava els canvis que ha observat en sis anys consecutius de manifestacions independentistes: “La gent va canviant. Hem vist catalans que no són independentistes però que s’han adonat que els independentistes no som tan dolents i també veuen com ens tracten [el Govern espanyol] al país on viuen els seus fills”.

Gairebé un any després del referèndum (que van viure amb emoció per la mobilització i amb ràbia per l’actuació policial) i de la fallida declaració d’independència, aquest grup de fidels independentistes només llança una crítica als líders del procés: “La incapacitat dels partits d’anar tots a una”. D’altra banda, asseguren que l’independentisme ha actuat correctament: “No sabem tot el que va passar [quan Carles Puigdemont va cedir i va convocar eleccions]. Si haguessin sabut que estarien com ara, amb presos i exiliats, potser no haurien fet marxa enrere”.

Els Roig-Riera i els seus amics descartaven ahir que la solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya arribi de Madrid. “L’única diferència entre el PP i el PSOE és el color del logotip”, precisava Santi. El seu amic Ricard afegia que la solució, si arriba, ho farà “perquè intervé Europa i per qüestions econòmiques”. El grup subratllava l’ambient festiu de les mobilitzacions i lamentava que “la repressió i la violència sempre ve de l’altre costat”. “Va passar l’1 d’octubre, amb les agressions als que treuen llaços... si ens volen a Espanya, per què ens peguen?”, es preguntava Roig.