Selecciona Edició
Connecta’t

El curs arrenca a Catalunya sense haver revertir del tot les retallades de Mas

El Govern ha ampliat la plantilla docent en 690 professors per atendre l'augment d'alumnat

Sistema evaluacion Cataluña
Alumnes de l'Institut Fort Pius realitzen les proves de competències bàsiques

Els estudiants catalans tornen aquest dimecres a unes aules en les quals encara creix el pes de les retallades executades durant els governs d’Artur Mas. Amb els pressupostos prorrogats, el muntant disponible aquest any per a educació (4.821 milions d’euros) torna a ser el mateix que el del 2017 i està molt lluny de la partida disponible abans de les retallades (el 2010 era de 5.317 milions). El Govern ha ampliat la plantilla docent en 690 professors per atendre l’augment d’alumnat, però el sindicat CCOO alerta d’un dèficit de 6.000 mestres per mantenir la relació entre el professor i l’alumne que hi havia fa vuit anys.

Amb la pròrroga pressupostària, el marge de maniobra del nou conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, és limitat. Ara com ara, els esforços s’han centrat a ampliar el cos docent per fer front a l’increment d’alumnat: el nou curs arrenca amb 1.567.316 d’alumnes, 1.299 més que l’any passat —hi ha gairebé 10.000 alumnes menys a primària i més de 9.600 a secundària —. Aquesta injecció de mestres ha permès rebaixar lleugerament les ràtios a primària (20,66 alumnes per grup, mentre que l’any passat n’era 21,03).

No obstant això, CCOO considera insuficient aquest augment de docents. Segons el sindicat, la relació d’alumnes per professors i la inversió per cada estudiant ha tornat a caure —l’any passat havia pujat gràcies a les pressions sindicals i de la CUP— a causa de l’increment d’alumnes i a la pròrroga pressupostària. “Les conseqüències d’aquestes xifres a les aules suposen menys qualitat educativa i pitjors condicions laborals”, va dir Manel Pulido, de CCOO. El conseller va recordar que es convocaran 5.000 places d’oposicions.

Queden, no obstant això, altres tasques pendents que poc o gens han millorat respecte a l’any passat. Per exemple, el nombre de barracons. Si bé el curs arrenca amb 11 centres educatius nous —una escola, sis instituts, tres instituts-escola i un centre de formació professional—, a Catalunya encara hi ha 1.015 mòduls prefabricats. En total, hi ha 93 centres educatius que imparteixen les classes en mòduls prefabricats.

Ofensiva contra la segregació escolar i noves notes en AIXÒ

El Govern també ha posat el focus aquest curs a impulsar mesures efectives contra la segregació escolar. Per a això, Bargalló preveu desplegar el Pacte contra la Segregació escolar i un nou decret d'admissions.

Encara que no ha transcendit cap mesura concreta, el decret haurà d'estar llest per a la preinscripció del proper curs. El conseller va explicar que vol garantir la igualtat educativa amb la revisió dels concerts dels centres que puguin aplicar qualsevol tipus de discriminació.

Entre les novetats d'aquest curs també està el nou sistema de qualificació en secundària. Igual que en primària, els instituts començaran a avaluar per competències i les notes numèriques seran substituïdes per avaluacions tècniques que oscil·len entre el “no assolit” i el “assoliment excel·lent”.

El Govern també elaborarà un mapa sobre la innovació educativa per fer una diagnosi de la implantació de nous models educatius en els centres i la incidència real d'aquests nous sistemes de docència.
Bargalló s'ha avingut, a més, a obrir el debat sobre els horaris a secundària i la possibilitat de reobrir els menjadors als instituts. El conseller va avisar, no obstant això, que no es prendrà cap decisió sense una avaluació prèvia.

La Generalitat i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) també han hagut de entomar aquest any el devessall de peticions per accedir a centres públics de proximitat (al barri de residència) a la ciutat de Barcelona. El CEB ha hagut de recórrer a línies addicionals en alguns centres (els anomenats bolets) per fer front a la demanda, i aquest curs Bargalló estudiarà la possibilitat d’absorbir centres concertats deficitaris o reconvertir edificis públics en escoles per afrontar a l’augment de demanda d’escoles públiques.

D’altra banda, tot i que el sector s’ha conjurat per tenir un inici de curs menys agitat que l’any passat, l’ombra del 155 ha tornat a planar sobre el sistema educatiu català. Una trentena de centres escolars començaran el curs amb obres sense que hagin acabat en les seves instal·lacions. Bargalló va acusar dels retards la intervenció de l’Estat. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució, va apuntar el conseller, va retardar la tramitació de moltes obres i les pluges de l’estiu tampoc han ajudat el calendari. “No ha estat un any normal, pel que fa a les obres d’estiu, perquè es van licitar tard. No era normal la situació del 155 i que els gestors de Madrid no volguessin signar els expedients. En molts casos això ha fet que les obres no es poguessin fer i, d’entre les que es van poder fer, 175 ens han fet patir”, va admetre Bargalló. Els retards els ha obligat a buscar alternatives els primers dies de classe per minimitzar l’afectació de les obres. “En tots els casos hi ha un pla B. Es tracta que, per exemple, si hi ha un mòdul prefabricat que no arriba a temps, han de fer classe a la biblioteca o al menjador durant uns dies”, assenyala un portaveu del Departament.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ