Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia proposa penes alternatives a la presó pels tuitaires condemnats per delicte d’odi

El ministeri públic destaca que les sentències per terrorisme gihadista es disparen i ja representen més del 46% del treball de recerca de l’Audiència Nacional

María José Segarra, al juliol passat en el Congrés. En vídeo, la seva intervenció aquest dilluns durant l'obertura de l'any judicial.

La Fiscalia General de l’Estat proposa reformar el Codi Penal per rebaixar les penes en els casos de delictes d’odi comesos a través de les xarxes socials. La proposta està inclosa en la memòria de l’any 2017 de la institució, que ha presentat aquest dilluns la fiscal general, María José Segarra, i consisteix a modificar l’article 510 del Codi Penal pel qual els últims anys s’ha condemnat a penes de presó tuitaires que havien publicat missatges de contingut racista, homòfob o antisemites. El ministeri públic advoca per rebaixar les penes de presó previstes o preveure mesures alternatives a la presó en els casos en què “pel seu context contingut, absència de reiteració o característiques o circumstàncies personals de l’autor” no mereixin un retret penal tan elevat.

L’article 510 del Codi Penal preveu penes de fins a quatre anys de presó per als qui incitin públicament a l’odi per raó de gènere, raça, religió o una altra circumstància. En els casos en què el delicte es cometi a través d’un mitjà de comunicació social o per Internet, la pena mínima possible és de dos anys i mig. La Fiscalia creu que aquest règim punitiu és massa “sever” i desproporcionat. “L’experiència demostra que molts d’aquests casos són comesos per persones no pertanyents a grups o organitzacions criminals, i que insereixen a les xarxes socials comentaris profundament ofensius o humiliants per a certs col·lectius de persones per motius racistes, xenòfobs, religiosos, homòfobs o d’un altre tipus, i que han pogut actuar de manera impulsiva i irreflexiva”, assenyala el ministeri públic en la seva memòria. La Fiscalia adverteix que molts dels autors d’aquests delictes estan disposats a reconèixer els fets quan se’ls identifica, però la llei impedeix arribar amb ells a un acord de conformitat que impliqui l’admissió del delicte i eviti el judici a causa de la gravetat de les penes previstes

La possibilitat de preveure penes alternatives a la presó es va suggerir en una directiva de la Comissió Europea contra el racisme i la intolerància del Consell d’Europa. El ministeri públic explica que aquestes alternatives podrien ser multes, pèrdua de drets polítics o treballs en benefici de la comunitat relacionats amb el delicte comès i que permetin “la reinserció social mitjançant el coneixement i l’acceptació de les seves víctimes”. La Fiscalia esmenta com a exemple l’obligació de visitar un o més memorials de l’Holocaust o exercir activitats en entitats i col·lectius que representin les víctimes.

La reforma de les penes per als delictes d’odi està recollida en la memòria de la Fiscalia de l’any 2017. El document advoca per altres canvis legals i resumeix l’activitat de la institució l’any passat. Destaquem altres tres dels apartats més destacats.

Actuacions contra el procés secessionista de Catalunya. L’informe de la Fiscalia passa de puntetes sobre la causa per rebel·lió oberta al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional als líders independentistes, ja que la querella de l’anterior fiscal general (José Manuel Maza, mort el novembre passat) es va presentar el 30 d’octubre i el gruix de les actuacions s’ha dut a terme el 2018. No obstant això, el text recull un apartat específic sobre el conflicte català en què el ministeri públic resumeix el seu treball a la Fiscalia Superior de Catalunya, l’Audiència Nacional i el Suprem.

Les sentències per terrorisme gihadista es disparen. La fiscalia de l’Audiència Nacional detalla que aquest tipus de causes ja representen més del 46% del treball de recerca de l’Audiència Nacional. “La raó no és altra que l’increment de l’activitat des del 2013, davant la irrupció de l’anomenat terrorisme gihadista, l’amenaça del qual està sent percebuda com la més greu i preocupant d’aquests últims anys”, ressalta la memòria, en què es recull que el 2017 es van emetre 20 sentències per terrorisme islàmic. Són les mateixes que les dictades durant els cinc anys anteriors junts.

“Descoordinació” policial en els atemptats de Catalunya. El document també destaca que, durant els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils de l’estiu del 2017, es van produir “algunes situacions que van ratllar la descoordinació entre cossos policials”. “En la gestió de la informació i en la resolució del cas”, ressalta la memòria, que incideix que “cal evitar en el futur que es produeixin disfuncions d’aquesta naturalesa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >