Selecciona Edició
Connecta’t
Obertura any judicial

El president del Suprem: “Quan la Constitució resulta agredida no pot renunciar a defensar-se”

Lesmes critica les traves de Bèlgica, Alemanya i el Regne Unit al lliurament dels líders del procés

El Rei Felip VI amb el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, aquest dilluns. Ampliar foto
El Rei Felip VI amb el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, aquest dilluns. EFE

La qüestió catalana i el desafiament secessionista que va culminar fa un any amb la declaració unilateral d'independència ha ocupat –de manera tàcita o expressa- l'eix central dels discursos d'obertura de l'any judicial. El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha afirmat davant el Rei que “quan la Constitució resulta agredida no pot renunciar a defensar-se, perquè això comportaria renunciar a la defensa dels seus principis configuradors i del mateix Estat, que és democràtic i de dret”.

El president del Suprem ha fet aquesta reflexió després de referir-se també amb contundència, però sense citar-lo directament, al problema català. Ha advertit que si bé algun cop “la violència o l'astúcia” han permès “desbordar” les institucions, no cal oblidar que aquests “processos de subversió” al marge de l’Estat de dret, "divideixen la societat, alteren la convivència i poden produir “efectes devastadors sobre la pau interna d'un Estat”. A més, ha afegit, els resultats d'aquests processos són sempre incerts per als seus promotors i, en aquest punt, el president del Suprem ha citat al pensador i polític francès del segle XIX Alexis de Tocqueville. “En una revolució, com en una novel·la, la part més difícil d'inventar és el final”.

En el que previsiblement serà el seu últim discurs com a màxim representant del poder judicial –el seu mandat de cinc anys acaba el 4 de desembre– Lesmes ha afirmat que España “està travessant un dels moments més delicats de la seva història recent”, ha recordat que suposa “una fal·làcia” contraposar Estat de dret i democràcia” i ha assenyalat que “els drets civils i polítics es respecten precisament perquè la llei els preserva”.

Durant la seva intervenció, Lesmes ha fet també referencia a les traves posades per Alemanya, Bèlgica, Suissa o el Regne Unit per tramitar les ordres de detenció dels líders independentistes que es van escapolir cap a aquests països. El president del Suprem ha lamentat que hagin interpretat “de manera unilateral” els conceptes jurídics, cosa que ha provocat “la generalitzada percepció d'una irremissible pèrdua de virtualitat de certs instruments de cooperació judicial” basats en la confiança mútua. “Malgrat les dificultats, la nostra justícia està cridada a salvaguardar la Constitució, precisament, perquè és l'expressió més intensa del nostre compromís amb Europa”, ha afirmat Lesmes.

Lesmes ha al·ludit també als “atacs personals a magistrats”, encoratjats no només des d'alguns sectors socials sinó, “més preocupant”, per alguns responsables polítics. El president del Suprem i del CGPJ no ha dit expressament si amb aquesta al·lusió es referia als atacs soferts per l'instructor de la causa contra els líders independentistes o a altres casos de crítiques rebudes pels magistrats, com les que es van fer sobre els jutges del tribunal de Pamplona que van condemnar els membres de La Manada per abús però no per violació. Aquestes “visions esbiaixades o partidistes”, ha afirmat Lesmes, “poden afectar la llibertat d'ànim i l'assossec amb que ha d'exercir-se la responsabilitat constitucional de jutjar”.

En una altra referència clara al conflicte català, Lesmes ha retret també que des de determinats poders polítics s’“alimenta la desafecció del ciutadà respecte del poder judicial”, cosa que demostra, segons el president del Suprem, “una absoluta ignorància de la dimensió i del significat de l’Estat de dret i de l'exercici democràtic de la llibertat”.

Els discursos d'obertura de l'any judicial són els més solemnes dels que es pronuncien entre els murs del Tribunal Suprem, però com passa habitualment amb els discursos, tret dels que tenen transcendència històrica, se solen prendre a benefici d'inventari. Tanmateix, els oradors hi han donat avisos que posteriorment s'han complert. L'any passat, en aquest mateix acte, el difunt fiscal general de l’Estat José Manuel Maza, va garantir una resposta “tan ferma i enèrgica” com calgués contra “les vies de fet” dels independentistes catalans i en defensa de la Constitució.

Segarra: "No hi ha excepcions al compliment de la llei"

Maza va llançar l'avís el 5 de setembre del 2017, el dia abans que la majoria secessionista atropellés els drets de la minoria i aprovés les lleis del referèndum il·legal d'autodeterminació i de transitorietat jurídica. Aquest dilluns, María José Segarra ha renovat usant altres paraules, aquest compromís. L'actual fiscal general, referint-se a “la greu situació generada a Catalunya”, ha manifestat que “no hi pot haver excepcions” a la regla que la llei sempre estarà per sobre de tot i de tots. Segarra, en la seva primera intervenció com a màxima representant del ministeri públic, ha reiterat que el seu departament “actua amb absoluta autonomia” i “solament al servei del principi de legalitat”, i ha recordat que “Espanya té un sistema judicial fort”. Les paraules de Segarra arriben un dia després que s'hagi conegut que la Fiscalia acusarà per delicte de rebel·lió els polítics que el 27 d'octubre passat van declarar la independència de Catalunya després del referèndum il·legal en el judici que està previst de celebrar aquesta tardor al Suprem.

La fiscal general ha afirmat que les “legítimes aspiracions polítiques” d'una part de la societat catalana han de ser canalitzades a través de l'ordenament jurídic. “No hi ha res més democràtic que la llei, perquè la llei ens vincula a tots”, ha dit. Segarra ha citat el jutge britànic Alfred Denning, un dels més influents del segle XX: “Tant hi fa com d’elevat estiguis, la llei sempre estarà per damunt”.

En un any en què el jutge instructor del cas del procés, Pablo Llarena, i altres magistrats i fiscals que han actuat contra les vies unilaterals de l'independentisme han estat assetjats en la seva actuació judicial i en la seva vida privada per la seva actuació, la fiscal general ha promès: “Seré especialment ferma contra qualsevol intent de condicionar, personal o professionalment, els qui exerceixen les seves funcions en aquesta comunitat. A tots ells els vull mostrar un suport absolutament inequívoc”, ha afirmat.