_
_
_
_
_

Les llistes d’espera sanitàries pugen per la falta de pressupost extra

Els temps d'espera s'han mantingut més estables

Jessica Mouzo
Intervenció quirúrgica a l'hospital Clínic.
Intervenció quirúrgica a l'hospital Clínic.Carles Ribas

El número de persones en llista d'espera per sotmetre's a una intervenció quirúrgica, una prova mèdica o una visita a l'especialista torna a repuntar. La injecció de diners extres (50 milions d'euros en un any) que va suposar el pla de xoc per contenir les demores es va acabar a l'abril i el comptador ha tornat al punt de partida. Entre l’abril i el juliol del 2018 (últim mes del qual es tenen xifres), hi ha 3.000 persones més en espera quirúrgica, 5.000 més esperant una prova mèdica i 7.000 addicionals pendents de visitar l'especialista. Els temps d'espera, no obstant això, s'han mantingut més estables en aquests tres mesos.

El pla de xoc impulsat per l'exconseller Toni Comín va servir per rebaixar un 10% la llista d'espera quirúrgica i reduir, gairebé a la meitat en alguns casos, els temps d'espera per a proves mèdiques i visites a l'especialista. No obstant això, els diners addicionals per contenir les demores s'han acabat i el sistema sanitari ha tornat a evidenciar les ferides que van provocar les retallades executades pels governs d’Artur Mas (desembre del 2010- gener del 2016). Les llistes d'espera tornen a repuntar amb prou feines tres mesos després que s'acabés el pla de contingència i, entre operacions, proves mèdiques i consultes externes, el juliol del 2018 hi havia 721.536 persones en llista d'espera, gairebé 15.000 més que a l'abril.

El Departament de Salut ja comptava amb això. Sense la injecció de recursos addicionals de la qual van disposar els hospitals durant el 2017, els responsables de Salut ja auguraven la necessitat de fer quadrar la gestió de les cues per evitar que es disparessin les llistes una altra vegada. “Es relaxarà una mica tot i tornaran a pujar els números. Els resultats empitjoraran una mica. Ara serà el moment de treballar en la gestió, gestió i gestió”, advertia el maig passat la directora d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salud (CatSalut), Cristina Nadal.

De moment, el número de persones que esperen per a una operació oncològica, cardíaca o amb temps màxim d'espera de sis mesos garantit per llei (cataractes, pròtesis de genoll i maluc) es manté estable. Els pacients que esperen per a altres intervencions amb un temps d'espera de referència d'un any, en canvi, son 3.000 més (en total 132.025 persones).

En proves diagnòstiques, l'increment de les llistes s'aprecia especialment en les esperes per a les ecografies (tant ginecològiques com uròlogues), o les ressonàncies magnètiques, que augmenta gairebé en 3.000 pacients. En conjunt, el juliol del 2018 hi havia 123.249 persones en espera, un 4% més que tres mesos enrere.

Així mateix, l'espera per visitar l'al·lergòleg, una de les especialitats amb més dèficits històrics, ha tornat a augmentar en gairebé 1.000 persones. També dermatologia, traumatologia o neurologia tenen més persones en cua. En total, 434.716 esperaven per visitar a l'especialista.

Temps d'espera estables

Amb tot, malgrat l'increment en el nombre de pacients, els temps d'espera s'han mantingut, en general, bastant estables. Això es deu, en bona part, a les mesures de gestió de les cues que va aplicar el Departament, prioritzant procediments on hi havia molts pacients esperant o moltes persones que superaven el termini màxim d'espera estipulat per llei.

L'augment de les persones en llista d'espera, no obstant això, cristal·litza les dificultats de la sanitat catalana per aixecar cap després de les retallades aplicades durant la crisi econòmica: encara que en l'últim exercici (2017), el pressupost en Salut va créixer (8.876 milions) respecte d’anys anteriors, encara dista 1.000 milions del muntant amb què es comptava abans de la crisi. A això cal sumar també que, malgrat les millores aplicades per Comín, la sanitat catalana té encara un miler de professionals menys que el 2010 i 1.000 llits menys d'hospitalització.

Tot això, alerten des del sindicat Metges de Catalunya (MC), passa factura a la situació de les llistes d'espera. “Portem anys repetint el mateix discurs perquè no ha canviat res de la política. No és un problema de crisi, és un problema d'enfocament polític i ara encara el tenim escorat cap a l'austeritat. Les llistes no podran baixar si no s'augmenten recursos i professionals”, avisa Josep Maria Puig, secretari general de MC. El sindicat alerta que hi ha dèficits a “totes les especialitats”: “Anestèsia, pediatria, radiologia... No trobaràs especialistes a l'estiu perquè tots se’n van de vacances. El maltractament i el cansament fan que la predisposició de sacrifici sigui menor”, alerta Puig.

Fonts del Departament admeten que esperaven “un lleuger repunt de les llistes derivat del cessament oficial del pla de xoc”. Amb tot, insisteixen, millorar les llistes d'espera “continua sent una prioritat del CatSalut”. Aquestes fonts assenyalen que s'estan impulsant auditories dels registres de les llistes d'espera i “l'enfocament de la gestió de les llistes cap als resultats clínics”. Avaluar aquests resultats servirà per millorar “els sistemes d'informació i els registres de les llistes”, apunten.

Les cues en l'accés al sistema

Operacions. Hi ha 163.571 persones en espera.

Cirurgia cardíaca, oncològica, cataractes i pròtesis es mantenen estables. Creixen les persones en espera per a una operació amb temps de referència d'un any.

Proves diagnòstiques. Els pacients que esperen una prova mèdica sumen 123.249, un 4% més.

Ecografies i ressonàncies són les proves on més ha augmentat el sac de pacients.

Consultes externes. Hay 434.716 persones en espera per visitar a l'especialista.

Al·lergologia i traumatologia són algunes de les àrees on més ha crescut el número de pacients.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_