La fiscalia mantindrà l’acusació de rebel·lió per als líders separatistes

No hi ha pressió que valgui. Els quatre fiscals encarregats de dirigir l'acusació pública contra els líders independentistes segueixen convençuts que en els dies previs a l'1 d'octubre del 2017 i durant la jornada del referèndum il·legal es va produir una “insurrecció violenta” que va posar en greu perill l'ordre constitucional i que, per tant, el Tribunal Suprem els haurà de condemnar per un delicte de rebel·lió, castigat amb penes que van dels 15 als 25 anys de presó. La pretensió de la Generalitat que el president de el Govern, Pedro Sánchez, “orienti” la Fiscalia General de l’Estat perquè rebaixi la seva petició de condemna ha provat l'efecte contrari: una mena de blindatge del col·lectiu de fiscals davant de qualsevol pressió política.

Segons van indicar a EL PAÍS fonts del Tribunal Suprem, els quatre fiscals de Sala que dirigiran l'acusació –Javier Zaragoza, exfiscal cap de l’Audiència Nacional; Consuelo Madrigal, exfiscal general de l’Estat; Fidel Cadena i Jaime Moreno– mantenen un criteri unànime pel que fa al delicte de rebel·lió i no han rebut cap instrucció contrària per part de la nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra, amb qui treballen en sintonia. Les principals associacions de fiscals han mostrat la seva total confiança en la imparcialitat dels quatre fiscals de Sala i han lloat la seva vàlua professional, que els situa fora de perill –asseguren des de l’Associació de Fiscals i la Unió Progressista de Fiscals– de qualsevol ingerència política.

És important, a més, tenir en compte una dada: des que, el 30 d'octubre del 2017, es va presentar al Tribunal Suprem la querella per rebel·lió, sedició, malversació i delictes connexos contra els dirigents independentistes, s'han succeït al capdavant del país dos governs de diferent signe –el del conservador Mariano Rajoy i el del socialista Pedro Sánchez– i tres fiscals al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat sense que per això el criteri dels quatre fiscals hagi canviat pel que fa al delicte de rebel·lió. I així ho expressaran en l'escrit de qualificació previ a la celebració del judici, que es podria iniciar a la fi d'aquest any o començaments del 2019 i que, sens dubte, es convertirà en un dels més importants de la recent etapa democràtica. El procés obert fa deu mesos pot acabar amb una condemna de presó contra els dirigents polítics d'un govern autonòmic que, segons el criteri dels fiscals, va intentar independitzar Catalunya d’Espanya aprovant lleis contràries a la Constitució, creant estructures d’Estat paral·leles i celebrant referèndums il·legals. El judici se celebrarà a més en un context de creixent tensió política i social a Catalunya, l'autonomia que, junt amb Madrid, més PIB aporta al conjunt nacional i la segona més poblada d’Espanya. I, per si no hi hagués prou, amb un Govern central extremadament feble al qual qualsevol refredat parlamentari pot enviar a l’UCI sense altre cura possible que unes eleccions anticipades.

Una de les claus del judici serà si els fiscals aconseguiran convèncer el tribunal que els principals encausats són culpables d'un delicte de rebel·lió. L'article 472 de el Codi Penal estableix que incorren en aquest delicte “els que s'aixequin violenta i públicament per derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució o per declarar la independència d'una part del territori nacional”. Per als fiscals, que en aquests dies ultimen el seu escrit de qualificació, no hi ha dubte que a Catalunya es va produir un aixecament públic que va posar en perill la unitat d’Espanya donat que perseguia la independència d'un dels seus territoris i amb això la violació de la Constitució. Els fiscals consideren que hi ha proves suficients que els dirigents independentistes van dur a terme aquest alçament, un autèntic procés rebel que s'inicia el novembre del 2015, a través d'actes legislatius, decisions executives del Govern de la Generalitat, la mobilització social i l'auxili d'un cos armat com els Mossos d'Esquadra per forçar l’Estat a reconèixer la nova República.

Un dels fets més rellevants va ser la tramitació i aprovació de l'anomenada llei del referèndum d'autodeterminació. Segons explicava el text de la querella presentada l'octubre passat i que la investigació dels fets ha confirmat, segons assenyalen fonts de el Tribunal Suprem, l'alçament va ser de tal dimensió “que va tenir capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d'una possible actuació les forces de l'ordre, sabedores que qualsevol oposició als plans rebels tornarà l'alçament en violent i bel·licós". Segons el criteri de la Fiscalia, els fets succeïts el 20 de setembre, així com els dies previs i posteriors a l'1 d'octubre del 2017, data de la celebració del referèndum il·legal a Cataluny,a van constituir un aixecament violent encoratjat pels dirigents independentistes, alguns dels quals estan a la presó, i uns altres romanen fugits des de fa 10 mesos. La part de la població partidària de la independència, segons aquest relat, convocada i “enfervorida pels seus dirigents”, va desobeir públicament a l'autoritat legítima de l’Estat, tractant d'impedir per la força el compliment de les resolucions judicials. I ho van fer mitjançant actuacions que van ser impulsades pels dirigents independentistes per a la preparació i celebració del referèndum il·legal que hauria de conduir a declarar la “república independent de Catalunya”. Tota la cobertura jurídica que sustentava la realització del referèndum havia estat declarada inconstitucional i il·legal pel Tribunal Constitucional, i el referèndum va ser expressament prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Incidents violents

Els fiscals citen com a exemple fins a 40 incidents violents en diferents col·legis, instituts i edificis destinats a la votació durant la jornada de l'1 d'octubre; l'assetjament i les agressions que van patir els policies durant el seu desplegament a Catalunya, l'ocupació de carreteres, carrers i edificis públics per part de manifestants independentistes. “L'actitud oberta d'oposició contra l'ordre legal i constitucional d'una multitud de persones”, assenyalava la querella de la Fiscalia General de l’Estat, “creaven una força intimidatòria suficient”. Aquest “moviment insurrecte”, segons el ministeri públic, “va poder degenerar en oberta violència com va ocórrer en algunes ocasions quan els agents de les forces i cossos de seguretat van haver de replegar-se per evitar indesitjades conseqüències”.

Els processats pel jutge Pablo Llarena, segons el relat de la fiscalia, “es van valer de la població en incessants actes d'insurrecció pública, desobeint o resistint col·lectivament l'autoritat legítima de l’Estat” i “de comú acord amb altres autoritats, funcionaris públics i entitats públiques i privades, van unir les seves voluntats per dur a terme el referèndum independentista i amb ells la separació de Catalunya d’Espanya, promovent i utilitzant la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes de la població fent una crida a la insurrecció”

Es fiscals recorden que els processats van engegar totes les mesures precises per cometre el delicte de rebel·lió, doncs van pretendre, a través d'una insurrecció pública i violenta, basada en una forta mobilització social intimidatòria, evitar l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.