Selecciona Edició
Connecta’t

La Catalunya de posar i treure

La situació dels polítics presos i fugits provoca una batalla de llaços grocs pel control dels espais públics

Llaços grocs a Corçà (Baix Empordà), tornats a posar després de ser retirats el 29 d'agost.
Llaços grocs a Corçà (Baix Empordà), tornats a posar després de ser retirats el 29 d'agost.

Esclata una tempesta d’estiu a Girona i arriba una dona baixeta tancant un paraigua groc al centre cívic de la ciutat. Porta unes arracades que són dos llaços i totes les ungles dels peus, i nou de les mans, pintades de groc. Una de les ungles l’ha reservada per pintar-la de blanc amb ana banda vermella i el lema “Llibertat presos polítics”. “Som els dels llaços, així se’ns coneix ja aquí. Comando llacet groc”, riu Anna, de nom suposat. Se li afegeix una altra dona i dos homes. A principi d’any, elles, juntament amb un grup de veïns de Girona, van començar a quedar per col·locar llaços per la ciutat. Diuen que van veure a les notícies que la pràctica es començava a estendre a Catalunya, sobretot als ponts, “i serà per ponts, a Girona”. Van començar a fer rondes pels comerços per trobar les teles més econòmiques, van reservar temps per fer els llaços i van començar a quedar a les set de la matinada per col·locar-los als ponts. “Però poques hores després tot el que havíem fet era al riu surant: ens els llençaven”. Així que van començar a buscar altres llocs, com ara arbres o fanals. “I va aparèixer un grup que es deia Libera Gerona. Sortien a les nits amb màscares, canyes i un cúter. Semblaven voluntaris del Prestige. Ells treien i nosaltres posàvem; ells destruïen i nosaltres construíem”.

Durant aquests mesos, mai s’han enfrontat amb ningú. “Som gent de pau”, repeteixen. Una d’elles explica que estava col·locant llaços en una barana i una altra persona al darrere els treia, “així que em posava darrere d’ella per tornar-los a posar, i ella passava per darrere per treure’ls. I jo no vaig parar ni em vaig rendir, perquè això es fa pel record dels presos, i parar i rendir-se és una forma d’oblidar-los”. “Els presos”, intervé Jaume, un home d’edat mitjana, “ho estan per culpa nostra”. Anna demana la paraula: “Jo vaig votar perquè fessin això. Em sento responsable de la seva situació. Estan a la presó per obeir-nos, per complir la promesa que ens van donar i per la qual els votem. No estem acostumats al fet que els polítics facin el que els ciutadans els demanem, els devem això i més”.

Una ruta amb cotxe per la província de Girona demostra que el groc, de vegades de manera simbòlica i d’altres massiva, s’ha apoderat dels municipis catalans. A barrots, carreteres, una marca en un fanal, llaços pintats a parets o carreteres. Sobretot són a llocs cèntrics i visibles, que són de pas obligat. Mentrestant, a Barcelona, el viatger que surt de Sants buscant llaços grocs reacciona a qualsevol estímul d’aquest color: un cartell de Hertz que veu de lluny, l’impacte del groc del taxi, fins i tot a les vorades de les voreres. Però no hi ha llaços enlloc en una primera exploració visual. Només quan comença a caminar, el viatger ho comprèn: els està trepitjant, hi ha uns quants pintats al terra. En realitat, la presència de llaços, com de l’independentisme, augmenta com més s’allunyi de Barcelona i deixi enrere les ciutats del cordó industrial. A prop, a Sant Cugat del Vallés, un territori de la burgesia nacionalista, el pessebre de Jesús va aparèixer ple de llaços grocs els darrers Nadals. Un home els va treure abans que arribessin els Reis d’Orient. Dos van provar d’impedir-ho i un d’ells, segons va denunciar aquest veí, el va agredir amb un cop de puny.

Davant de grups espontanis de veïns o dels més organitzats CDR (Comitè de Defensa de la República), els quals es dediquen a posar llaços, altres grups han proliferat els darrers mesos, l’objectiu dels quals és fer justament el contrari. Alguns de manera espontània i d’altres, com els GDR (Grupos de Defensa y Resistencia), més organitzats, entre els quals hi ha nombrosos ultradretans. També hi ha els CBL (Cuerpos de Brigada de Limpieza), que disposen d’uns 1.000 voluntaris a tot Catalunya dividits entre diversos grups. Un d’aquests grups, el més conegut, són els Segadors del Maresme, format per unes 80 persones, segons el seu coordinador, Gabriel. La seva feina, diu, és netejar de llaços Catalunya. Actuen a la nit per evitar la confrontació: “Nosaltres no som com els GDR. Ells fan un tipus d’acció que consisteix a treure el llaç immediatament després que algú el col·loca. Nosaltres sempre evitem la confrontació, per això ho fem a la nit. No volem discussions, ni baralles, ni veure’ns. Volem netejar”.

Gabriel explica el modus operandi dels Segadors: “Enviem observadors per diferents llocs de Catalunya i aquests observadors ens envien material que demostra que aquests llocs estan plens de plàstic groc. Quan tenim els objectius, els estudiem, veiem en quins horaris es pot fer (horaris en els quals no hi hagi gent pel carrer, per evitar la confrontació) i hi enviem equips”. Tots els llaços que es recullen els han anat amuntegant en dipòsits diferents amb un objectiu: muntar una exposició. “Volem ensenyar-los a la gent i a Greenpeace, els milers i milers de borses que estan tirant al carrer. Tenim tones de plàstic. I la nostra intenció és fer una exposició i ensenyar-la a diversos llocs perquè tothom sàpiga el que s’està duent a terme a Catalunya. Una cosa és una reivindicació i una altra omplir Catalunya de punta a punta amb plàstic”.

Anna i els seus companys de comando de Girona també mostren la seva preocupació pel dany ecològic del plàstic. “Nosaltres vam començar amb teles però era insostenible, molt car”. Es van passar al plàstic, i fa poc van fer un concurs entre ells per veure on es trobava el groc “més groc”. “Consum”, explica Anna. “Al supermercat Consum tenen les borses més grogues, tot i que quan es desenganxen perden color, és clar”. En qualsevol cas, adverteix Jaume, els temps es posaran difícils i caldrà comprar molt més material per continuar posant llaços. “L’única cosa que sabem del judici és que no serà just”. Així que estan gestionant una comanda “enorme” de plàstic biodegradable a Amazon.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >