Selecciona Edició
Connecta’t

La ‘Setmana gran’ del llibre en català

La fira, amb una xifra rècord de 210 expositors, arrenca amb l’optimisme que el sector consolida el 26% de la facturació a Catalunya

Un estand a la Setmana del Llibre en Català.
Un estand a la Setmana del Llibre en Català.

Potser la situació del llibre en català no és per tirar coets, però en qualsevol cas és sòlida: representa el 26% de la facturació del mercat a Catalunya (el 48% si s’hi afegeix el sempre particular llibre de text), una xifra que, a més, casa amb el percentatge de persones de més de 14 anys que declaren que llegeixen habitualment en aquesta llengua (26,4%). Les vendes representen, doncs, 126,5 milions d’euros (235,76 milions amb el llibre escolar) i fins i tot s’han incrementat lleugerament el 2017 en dos àmbits essencials: la literatura infantil (un 1,8% més) i la literatura en general per a adults (2,2%). O sigui, segons com, els nous lectors i l’ampliació dels vells. En aquest context expansiu, aquest divendres al vespre ha arrencat la 36a edició de la Setmana del Llibre en Català, que a l’avinguda de la Catedral de Barcelona acollirà la convocatòria més extensa de la seva història, amb 210 expositors, el doble que fa cinc anys.

Consolidada com la millor targeta de presentació del llibre en català i tret de sortida de les novetats de la represa literària després que el sector finalment hi hagi cregut, la Setmana presenta aquest any la “prova experimental”, segons el seu president, Joan Sala, que les llibreries presents representin exclusivament unes determinades editorials. El resultat de la iniciativa ha estat doble: més varietat de segells editorials presents i un increment de títols de fons en una Setmana que ja ha tocat sostre pel que fa a la capacitat, amb els 62 mòduls que hi ha actualment. La mesura, a més de rendibilitzar l’espai, permet a la Setmana recuperar part de la seva identitat fundacional: la visualització i revitalització del fons editorial, com de fet fixen els seus estatuts, que atribuïen una proporció d’oferta d’un 70% de fons i un 30% de novetat editorial, una cosa que amb els anys s’ha anat deteriorant fins a invertir els termes. Així i tot, aquest any hi haurà més de 250 novetats. Normal en un àmbit que llança 8.157 títols l’any (11.487 si s’hi sumen els de text), un increment d’un 10% en els últims cinc anys. “No s’edita en excés en català, necessitem una gran oferta perquè es faci un lloc en un territori amb dues llengües”, resumeix Montse Aytas, presidenta d’Editors.Cat, entitat que agrupa els editors en català i organitza la Setmana.

A les iniciatives visibles d’aquesta edició –aquest diumenge es llegirà un manifest sobre la llibertat d’expressió; el divendres, 14, es farà la primera Nit de la Setmana, laboratori per a una futura Nit de les Llibreries, que s’inspira en la Nit dels Museus que promou l’Ajuntament; 18 professionals del sector de 16 països mantindran 430 reunions amb editors i agents catalans, en la iniciativa de l’Institut Ramon Llull desviada des de fa dos anys cap a la fira per potenciar el seu vessant de saló professional…–, la Setmana presenta dos beneficis menys tangibles però vitals per al sector, en opinió de Sala. Així, segons les xifres que gestiona també com a vicepresident d’Editors.Cat, “constatem que la Setmana dinamitza les vendes de llibres en català el tercer quadrimestre de l’any”, a banda de servir als editors de pont perquè les novetats llançades en l’altra gran cita del sector, Sant Jordi, es mantinguin vigents per a la campanya de Nadal i es visualitzi el sector entre els dos moments àlgids de venda.

En aquest context de felicitat, l’únic punt fosc el proporciona una pugna que fins ara ha quedat en un segon pla, però que Sala ha revelat avui: el llibre també pateix l’assetjament del Ministeri d’Hisenda pel que fa a l’IVA cultural, com passa en altres àmbits del sector de la cultura, com els equipaments (el CCCB), el món del teatre (el festival Temporada Alta, el Lliure) o els museus (Macba). Així, malgrat constatar que la Setmana no pot rebaixar el preu de les entrades perquè no cobra per accedir-hi ni que tampoc el pot repercutir en un descompte del llibre (té preu fix), Hisenda insisteix que la fira no pot ser receptora de la devolució de l’IVA, com sí que ho havia estat fins al 2014. “Estan compromeses les devolucions del 2015 i el 2016, que són d’uns 130.000 euros, i si passa el mateix amb els comptes del 2017, ens n’anirem a gairebé 180.000 euros; això hipoteca activitats de futur; intentarem parlar amb el nou ministeri socialista, però en qualsevol cas el tema ja està en mans d’advocats”, aclareix el president d’una Setmana amb un pressupost de 490.000 euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >