Selecciona Edició
Connecta’t

Un alt càrrec anònim afirma en un article que existeix un grup de “resistència” interna contra Trump

‘The New York Times’ publica una tribuna d’opinió sense el nom de l’autor demolidor contra el mandatari: ‘“Jo soc part de la resistència interna de l’Administració de Trump”

El president dels Estats Units, Donald Trump, aquest dimecres a la Casa Blanca. En vídeo, el president carrega contra el 'New York Times'.

Sota el títol “Joc soc part de la resistència interna de l’Administració de Trump”, The New York Times va publicar aquest dimecres l’article anònim d’un alt càrrec del Govern nord-americà que descriu una situació insòlita de la presidència dels EUA, en què diversos membres de l’Executiu se senten tan alertats pels “impulsos” del mandatari republicà que treballen per controlar i modelar la seva agenda. Es van arribar a plantejar, fins i tot, la possibilitat de demanar la incapacitació del mandatari. El diari admet en una nota en l’arrencada del text que difondre una tribuna sense informar la identitat de l’autor –que els editors sí que coneixen– resulta excepcional però ho justifiquen per l’interès de compartir la seva perspectiva. Plou sobre mullat: la publicació té lloc l’endemà que sortissin a la llum continguts d’un nou llibre del periodista Bob Woodward en què també parla de membres de l’Administració aterrits per la deriva de la Casa Blanca.

“Treballo per al president però com altres col·legues com jo he promès boicotejar parts de la seva agenda i les seves pitjors inclinacions”, afirma aquest alt càrrec que va demanar l’anonimat al Times per protegir la seva feina. L’autor recalca que no forma part de l’anomenada “resistència” de l’esquerra nord-americana, que persegueix l’èxit d’aquest Govern, i que moltes de les mesures en marxa han resultat beneficioses per als EUA (rebaixa fiscal i augment de la despesa militar, per exemple), però considera que el president actua d’una manera “nociva per a la salut de la República”. Així, diversos membres de l’equip del republicà tracten de reconduir discretament els “impulsos més equivocats” de Trump fins que el novaiorquès estigui fora del Govern.

La reacció de Trump va arribar en diverses dosis. Primer va qualificar l’article de “vergonya” i la portaveu, Sarah Sanders, va titllar de “covard” el seu responsable i el va animar a dimitir, cosa que va donar credibilitat a l’autoria del text. Després, en declaracions a la premsa, va assegurar que la CNN, The New York Times i tots els “mitjans farsants” acabarien deixant el negoci. Al seu compte de Twitter, primer va escriure en majúscules “TRAÏCIÓ?”. Tot seguit, va plantejar que si aquest alt càrrec existia de debò, el Times tenia l’obligació de “lliurar-lo a el Govern per motius de seguretat nacional”.

Com si es tractés d’una conjura vaticana, l’alt càrrec de Trump descriu una mena d’“Estat paral·lel” que evita que les barrabassades que el mandatari nord-americà afirma al seu compte de Twitter, per exemple, o davant una càmera de televisió, es tradueixi en danys irreparables. El relat recorda algun dels episodis recollits en el llibre de Woodward Fear: Trump in the White House (Por: Trump a la Casa Blanca), que surt a la venda la setmana vinent. En aquest, segons els extractes que ja s’han conegut, el periodista també parla d’un “cop d’Estat administratiu”, segons el qual els assessors més propers al president li han ocultat textos per por que els signi i es desfermi una catàstrofe.

“L’arrel del problema és l’amoralitat del president”, diu l’autor anònim al Times. “Qualsevol que hagi treballat amb ell”, continua, “sap que no està ancorat a cap principi discernible que guiï la seva presa de decisions”. Tot i que hagi estat elegit “com a republicà”, mostra poca afinitat amb els principis de llibertat de mercats, de pensament i de persones que els conservadors s’atribueixen, sosté el text, que lamenta fets com que el president qualifiqui la premsa d’“enemics del poble”.

L’article suposa una bona metàfora del que passa amb el gabinet i els republicans. Malgrat que en privat molts volen deixar clar que se senten consternats pels excessos de l’era Trump (els insults a països aliats, l’afinitat amb els dirigents autoritaris i els atacs de tipus xenòfob), son molt pocs els que han alçat la veu en públic. Ara, amb les legislatives de novembre, tenen més per marcar distàncies respecte a la figura controvertida del dirigent.

La “resistència” de la qual parla el text mira d’aïllar les accions i política efectives de cada branca de l’Administració dels impulsos del seu president, l’estil del qual defineix com a “superficial, inefectiu, conflictiu i impulsiu”. En les reunions sobre algun assumpte, diu, sol desviar-se del tema i embolicar-se en batusses repetitives i els seus impulsos el porten de vegades a prendre decisions temeràries que després cal rectificar o esmenar. “No hi ha literalment un assumpte en què no pugui canviar d’opinió d’un minut a l’altre”, afirma un funcionari citat en l’article.

“Els americans han de saber que hi ha adults a l’habitació”, intenta tranquil·litzar l’autor als lectors (i electors) nord-americans. En aquesta línia, hi ha una presidència que es mou per “dues vies”. L’alt càrrec posa com a exemple la política exterior: “El president Trump mostra una preferència per autòcrates i dictadors, com Vladímir Putin, de Rússia, o Kim Jong-un, de Corea del Nord”, però l’Administració, al mateix temps, “acusa països com Rússia d’interferència i el castiga de manera conseqüent”.

Ha resultat tan errant aquest any i mig de presidència que, assenyala, va haver-hi qui en el seu moment es va plantejar la possibilitat d’invocar l’esmena 25 de la Constitució, que obre la porta a la destitució del president per salut mental, tot i que, explica l’article, es va rebutjar per evitar una crisi constitucional. Així que han decidit continuar a l’Administració fins que aquesta “d’una manera o un altre” s’acabi. “La preocupació més important no és el que Trump ha fet en la seva presidència, sinó el que com a nació li hem permès”, afirma, sense aclarir la distribució de responsabilitats.

L’alt càrrec no critica el Partit Republicà ni esmenta directament algunes de les qüestions més polèmiques de la presidència de Trump, com la política migratòria, que serà un eix central en les eleccions de novembre. “Hi ha una resistència silenciosa dins de l’Administració de gent que vol posar primer el país”, afirma el text.