Selecciona Edició
Connecta’t

Un llibre de Bob Woodward dibuixa l’Administració de Trump com un “manicomi”

El text incendiari relata episodis inquietants: des que el president va parlar de matar Baixar al-Assad fins que els seus col·laboradors li amaguen documentació per seguretat nacional. El republicà ha atacat el premiat periodista

El president dels Estats Units, Donald Trump.
El president dels Estats Units, Donald Trump. AFP

La Casa Blanca està nerviosa. La setmana vinent es publica un llibre sobre el que ha passat entre les seves parets des que va arribar Donald Trump al poder. Aquest no és un altre exemplar amb anècdotes sobre quanta televisió consumeix el mandatari i la seva irascibilitat amb els funcionaris. Fear: Trump in the White House (Por: Trump a la Casa Blanca) és un treball del dues vegades guanyador del Pulitzer Bob Woodward, i en aquest explica des que el mandatari va parlar de matar el líder sirià Baixar al-Assad fins que va dir “retardat mental” al fiscal general Jeff Sessions, entre altres episodis. La difusió d’alguns extractes per part de The Washington Post han desfermat fortes crítiques i desmentits del president i de diversos dels al·ludits. Per si faltés morbositat, el Post va publicar una conversa entre el mandatari i l’autor que va tenir lloc fa un parell de setmanes. “Tu sempre has estat just”, li va celebrar Trump abans de llegir la publicació.

Woodward, reporter de The Washington Post, es va fer un nom quan va esclatar l’escàndol del Watergate, que va acabar amb la renúncia de Richard Nixon. És considerat el millor de la seva generació i per a aquesta investigació va fer servir centenars d’hores d’entrevistes anònimes per brodar el retrat més alarmant sobre el president dels Estats Units. Per això la Casa Blanca està nerviosa.

Hi ha un patró de conducta que Woodward va batejar de “cop d’Estat administratiu”. Es refereix a una sèrie de casos en què els assessors més propers al president li han ocultat textos per por que els signi i es desfermi una catàstrofe. Segons el llibre, Gary Cohn, exassessor econòmic, va robar una carta de l’escriptori de Trump. El mandatari tenia la intenció de signar el paper per retirar formalment els Estats Units d’un acord comercial amb Corea del Sud. Cohn li va dir a un funcionari que ho havia fet per protegir la seguretat nacional i que el magnat republicà no es va adonar mai que ja no hi era. En una altra ocasió, el president volia que el país abandonés el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLC, les sigles en anglès) i li va dir al llavors secretari de personal, Rob Porter, que redactés la missiva per dur a terme el pla. Porter va redactar una carta , però va consultar a Cohn què fer. Aquest li va respondre: “Això ho puc aturar. Agafaré el diari del seu escriptori”.

La seguretat és una preocupació constant a la cúpula de la Casa Blanca. El llibre narra una reunió del Consell de Seguretat Nacional al gener, en què Trump va qüestionar la presència militar a la península coreana, inclosa una operació d’intel·ligència especial que permet als EUA detectar un llançament de míssils nord-coreans en set segons ‑sempre segons el que publica Woodward‑. Davant els dubtes del mandatari pel malbaratament de diners, el secretari de Defensa, Jim Mattis, li va respondre: “Fem això per prevenir la tercera guerra mundial”. Després de la trobada, Mattis va dir als col·laboradors propers que el president va actuar i va entendre com “un alumne de cinquè o sisè grau”.

El secretari de Defensa també es va veure en un compromís quan el líder sirià Baixar al-Assad va llançar un atac químic contra civils a l’abril del 2017. Trump li va trucar i li va dir que volia assassinar el dictador: “Matem-lo! Entrem. Matem tots aquests maleïts”. Després de penjar el telèfon va dir als seus companys: “No farem res d’això”. Mattis va desmentir ràpid aquesta anècdota afirmant que “les paraules despectives” sobre el president que se li atribueixen “mai van ser pronunciades” per ell. “Tot i que generalment gaudeixo llegint ficció, aquesta és una marca de literatura única de Washington, i les seves fonts anònimes no li donen credibilitat”.

A través del text, es deixa veure que el cap de Gabinet de la Casa Blanca, John F. Kelly, perd sovint els estreps. Woodward escriu que ha dit que el president està “trastocat” i que “és un idiota”. “No té sentit tractar de convèncer-lo de res. Ha sortit de les vies. Som en una crazytown (manicomi). Ni tan sols sé per què cap de nosaltres és aquí. Aquesta és la pitjor feina que he tingut”, va dir en una petita reunió. El llibre encara no ha arribat a les llibreries i el cap de Gabinet ja ha desmentit aquest episodi. “La idea que alguna vegada vaig anomenar idiota al president no és veritat (...) Aquest és un altre intent patètic de difamar les persones properes al president Trump i distreure l’atenció dels molts èxits de l’administració”, va declarar Kelly.

Però els seus propers no eren els únics que insultaven, segons la investigació. Al fiscal general Jeff Sessions, per qui Trump sent una enemistat pública i notòria, el va anomenar “retardat mental”. “És aquest ximple del sud (va dir imitant el seu accent). Ni tan sols podia ser un advocat d’una sola persona a Alabama”, va sentenciar el president en una trobada amb Porter.

La portaveu de la Casa Blanca, Sara Sanders, va sostenir aquest dimarts que el llibre “no és més que històries inventades, moltes d’antics empleats descontents que parlen per aconseguir que el president quedi malament”. Per sortir del pas sobre la bateria d’anècdotes explicades, Sanders va reconèixer que Trump “de vegades no és convencional, però sempre obté resultats”. El mateix missatge que li va intentar traspassar el mandatari quan va trucar al reporter el 13 d’agost. Li va dir que “lamentava molt” que “ningú” li hagués traspassat el seu interès a entrevistar-lo perquè a ell li hauria “encantat participar-hi”, segons una transcripció de la trucada a la qual va tenir accés la CNN.

Bob Woodward: El senador Graham va dir que havia parlat amb vostè perquè parléssim. No és cert?

Donald Trump: És veritat que el senador Graham ho va esmentar ràpidament en una reunió.

Woodward: Sí. Bé. I després no va passar res.

Trump: Això és veritat. Això és veritat. Bé, això... no, però això és veritat. Ho va esmentar ràpidament, no com, ja saps, i segurament devia pensar que potser havies trucat a l’oficina…

La conversa va durar 11 minuts. Temps suficient perquè Woodward li advertís que el llibre de 448 pàgines que es publicarà l’11 de setembre és “una mirada dura al món, a la teva Administració i a tu”. Però Trump estava lluny d’assimilar el que li queia a sobre i així ho va demostrar aquest dimarts després de conèixer-se alguns episodis. El mandatari va llançar una bateria de piulades amb la intenció de fulminar la publicació. Va adjuntar el desmentit de Mattis, Kelly i de la Casa Blanca, per després concloure: “Les seves citacions són fraudulentes, és una estafa per al públic. Igual que altres històries i citacions”. Finalment, es va acabar preguntant si Woodward era un operatiu demòcrata.

La paranoia de la trama russa

És 5 de març i la investigació sobre els possibles vincles entre el personal de la seva campanya i Rússia acorrala el mandatari. El president vol testificar davant el fiscal especial Robert Mueller per demostrar que no té res a amagar. Al cantó oposat, els seus advocats John Down i Jay Sekulow li volen demostrar a ell que això no és així, de manera que preparen un segon simulacre del que seria l’interrogatori ‑al gener ja n’havien fet un‑. Trump no va sortir ben parat del joc i va acabar qualificant les indagacions d’“un maleït engany”. Down va descriure la situació com un “complet malson” en què el mandatari es va comportar com un “rei de Shakespeare ofès”.

Mueller va dir als advocats que necessitava el testimoni del mandatari per conèixer les seves intencions en l’acomiadament de James Comey, l’exdirector de l’FBI. Down li va confessar que era impossible perquè no volia que Trump “semblés un idiota” i avergonyir la nació en l’escenari mundial. Al multimilionari li va donar un consell: “No testifiqui. És això o una granota taronja” (en al·lusió a la presó). Però aquest no el va escoltar i va continuar afirmant que li encantaria cooperar amb Mueller. El 22 de març, Down va renunciar. La primera història sobre la relació de l’equip legal del president amb el fiscal especial és part del que narra Woodward al seu llibre.