Selecciona Edició
Connecta’t

Torra: “No ens resignem a una sentència injusta que només portaria més conflicte”

El president escull un teatre en comptes del Palau de la Generalitat per presentar la seva proposta política

Quim Torra
Torra aquest dimarts. REUTERS

El judici dels polítics presos marcarà el ritme polític aquests propers mesos i aquest dimarts, en una conferència política a Barcelona, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha esbossat —sense fer ni una sola concreció— com ho pensa abordar. El president ha insistit en el referèndum pactat i a mantenir el diàleg amb el Govern espanyol, però ha deixat clar que no acceptarà una sentència condemnatòria. Això sí: ha deixat en l’aire com faria efectiu un eventual desacatament. Torra ha convidat la ciutadania a sumar-se a una “mobilització contínua” en defensa dels “drets i llibertats” i ha assegurat que l’independentisme “no ha renunciat a res”.

“La nostra veu serà la dels encausats”, ha assegurat Torra davant d’un Teatre Nacional de Catalunya completament ple, en una conferència titulada El nostre moment i que ha durat poc més d’una hora. Flanquejat per la senyera i un gran llaç groc, el president ha assegurat que només concep una sentència absolutòria perquè “els delictes dels quals són acusats els nostres companys són inexistents”. “Votar no és un delicte”, ha dit. Diversos membres de l’anterior Executiu català liderat per Carles Puigdemont estan en presó preventiva i seran jutjats per presumptes delictes de rebel·lió i malversació de fons.

“No ens resignem a unes sentències injustes que només portarien més dolor, més conflicte. Sobre humiliacions no es construirà mai res”, ha alertat Torra, que ha considerat que una decisió judicial contrària als interessos de l’independentisme seria “més greu” que la sentència del Constitucional que va retallar l’Estatut el 2010. Malgrat tot, el president no ha revelat com es concretarà aquest possible desacatament i només s’ha limitat a assegurar que la reacció a una hipotètica sentència inculpatòria serà “una resposta de país”. “Estudiaré quines decisions cal emprendre i em posaré a la disposició del poble de Catalunya, a través dels seus representants legítims al Parlament”, ha dit.

El Govern considera que la manera en què l’Executiu de Pedro Sánchez gestioni el seu paper en el judici contra els polítics presos és la prova de cotó del seu canvi de paradigma sobre Catalunya. No obstant això, a diferència del líder d’Esquerra, Torra no ha demanat d’una manera explícita al Govern espanyol que promogui un canvi de parer en la Fiscalia o l’Advocacia de l’Estat de cara al judici. En el text del discurs que ha fet circular el seu partit, Torra sí que parlava d’“una negociació de bona fe que inclogui l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats”. Torra, no obstant això, ha decidit a última hora ometre aquesta polèmica referència.

El president també ha aprofitat per lamentar que Sánchez continuï en la pantalla d’un canvi en l’Estatut —“aquesta proposta és interessant”, ha dit, però “el debat en la societat catalana no és aquest”— i ha insistit en la idea de permetre un referèndum d’autodeterminació. Fer aquesta votació, ha insistit, permetria posar el comptador a zero en la reivindicació independentista. Fins que no es faci aquesta votació, ha expressat Torra, el mandat vigent serà el del referèndum del passat 1-O, declarat il·legal pel Constitucional.

Aquests arguments ja havien estat esbossats en els últims dies per diversos membres del Govern, que aquest vespre ocupaven la primera fila del recinte. L’oposició ha criticat, per la seva banda, que s’escollís un teatre i no es triés la seu del Parlament. El text final ha estat consensuat per Torra amb Esquerra Republicana i l’expresident Carles Puigdemont, que aquest dimecres rebrà a Waterloo el grup parlamentari de Junts per Catalunya. La gran incògnita era com plantejaria el president la desobediència a la sentència del Suprem després d’un agost en què el volum de la retòrica ha pujat decibels. Però alguna cosa ha canviat: Torra ha fugit de plantejaments maximalistes i ha optat per moderar el to, encara que el seu argumentari no canvia.

El president també ha fet una crida perquè l’espera fins al judici, que encara no té data, sigui acompanyada per una “gran marxa en defensa dels drets civils, socials i nacionals”. “Focalitzem tots els esforços i la immensa energia positiva i democràtica a convertir cada instant fins que s’emetin les sentències en una gran mobilització”, ha demanat en castellà, ratificant així l’estratègia de l’independentisme de buscar simpaties a la seva causa més enllà de Catalunya, i apel·lant a una suposada lluita compartida, per exemple, a favor d’abolir la monarquia.

“Aquesta conferència també és una proposta a tots els ciutadans d’Espanya, pensin el que pensin sobre la independència de Catalunya, però que, davant de la violència, les amenaces i les injustícies vulguin sumar-se a una marxa en defensa dels drets civils i socials. No volem vencedors ni vençuts”, ha dit Torra.

Calendari a favor

Aquesta crida a la mobilització, ha assenyalat Torra, té una primera cita l’11 de setembre, amb la Diada, i s’estendrà a altres dates, com la commemoració de l’1-O o la declaració política d’independència del dia 27 d’aquell mes. Torra ha assegurat que “l’independentisme s’ha fet gran” aquest últim any i que ja “el món ens considera un subjecte polític de facto”, una tasca que, al seu parer, es veurà reforçada pel Consell de la República, l’ens que Puigdemont posarà en funcionament des de Waterloo en els propers dies i que tindrà com a tasca principal esdevenir l’altaveu de l’independentisme en l’àmbit internacional.

Torra, que fa poc més de 100 dies que és al capdavant a la Generalitat, no ha entrat en detall a fer balanç dels seus tres mesos de Govern i tampoc ha estat gaire generós a l’hora d’oferir detalls de què farà al marge de bolcar-se en el suport i la defensa dels polítics en presó preventiva. Només s’ha limitat a posar en relleu que l’activitat política que farà serà “en clau de canvi republicà” i ha posat l’èmfasi en un dels temes que està sobre la taula en la Comissió Bilateral amb el Govern espanyol: la recuperació de les 14 lleis, la majoria de caràcter social, que l’anterior Executiu del PP va recórrer davant del Tribunal Constitucional.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >