Selecciona Edició
Connecta’t

Es Baluard, des d’una perspectiva de gènere

El museu d'art contemporani de Palma reactiva la seva col·lecció incorporant 50 obres de 36 artistes

Una imatge de les sales d'Es Baluard amb la nova disposició de la col·lecció.
Una imatge de les sales d'Es Baluard amb la nova disposició de la col·lecció.

A punt de fer els 15 anys de vida, Es Baluard, el museu d'art modern i contemporani de Palma, presenta la seva desena revisió de la col·lecció permanent. La mostra, que ocupa tota la primera planta i es podrà visitar fins al 6 de gener, esbossa nous relats a partir de la distopia, els gèneres i la idea de paisatge interior i exterior. “Des d'Implosió, la meva primera presentació de la col·lecció, he intentat trencar amb el relat hegemònic per construir noves visions a partir dels col·lectius subalterns i les veus silenciades”, explica Nekane Aramburu, directora d'Es Baluard i comissària de la mostra. Per desplegar el seu nou relat, Aramburu ha disposat d'un fons de 719 obres, de les quals 103 s'han incorporat des del 2016 i 50, l'últim any. “Considerant que des del 2013 s'han adquirit en total 148 peces, el museu demostra un important reimpuls econòmic. No obstant això, malgrat els esforços que s'han fet aquests últims anys, la presència d'artistes dones, que es xifra al voltant del 18% [la col·lecció es compon de 269 homes i 49 dones], segueix sent molt inferior a la desitjada”, indica Aramburu, que per a aquest muntatge ha incrementat el protagonisme femení amb préstecs i dipòsits, i ha aconseguit que s'hi exposi un total de 25 dones dels 72 artistes seleccionats.

“La mostra vol posar de manifest la filosofia del museu, a partir de noves interpretacions de les peces significatives de la col·lecció que al·ludeixen a la relació entre els paisatges interiors i els exteriors, l'ésser social i la intimitat individual i les problemàtiques de gènere”, explica Aramburu, que ha incorporat 28 obres de les 50 adquirides el 2017. La directora planteja un recorregut circular, aliè a la cronologia, que els espectadors poden explorar com vulguin, contribuint a crear nous relats a partir dels diàlegs que s'estableixen entre les peces. “Lluny d'oferir una presentació historicista, les obres remeten a tres qüestions fonamentals —els suports, els gèneres i els paisatges— des de les avantguardes del segle XX passant per la pintura dels vuitanta, les primeres experiències de vídeo, performance i art sonor, fins a l'actual barreja de mitjans”, indica Aramburu.

Destaca l'adquisició d'un conjunt de set peces, realitzades entre el 1963 i el 1974 per Wolf Vostell i la instal·lació audiovisual Foresta di Fuoco, de l'italià Fabrizio Plessi, tots dos molt vinculats a les Balears. Un altre diàleg interessant s'estableix entre Joan Miró, Juan Muñoz (gràcies a un préstec de la Fundació Botín), Teresa Matas i Susy Gómez, “amb unes obres que evoquen éssers aïllats en contraposició amb el seu entorn i experiències”, segons Aramburu. Concha Jerez, pionera de l'art sonor i activa defensora del paper de la dona en l'art, ha donat a la col·lecció una instal·lació mural creada per a Es Baluard a partir de la seva obra Silencio, concebuda el 1980, quan l'artista Juan Hidalgo li va fer conèixer l'experiència de John Cage a la cambra anecoica.

El cant del cigne d’Aramburu

Aramburu s'acomiada d'Es Baluard amb el seu últim muntatge de la col·lecció. Des que el 2013 va prendre les regnes del museu ha aconseguit reactivar la política de compres i les relacions amb altres centres nacionals i estrangers, que s'ha reflectit tant en les activitats com en els préstecs i dipòsits. A més, ha establert un intens programa d'activitats de recerca i reflexió al voltant de les exposicions, que han atret nous públics i contribuït a fidelitzar-los. El març del 2019, quan farà nou anys del seu nomenament, deixarà Palma i un museu més fort.

“Des del principi he reivindicat la feina de les artistes. Per això, la mostra proposa diverses lectures transversals a partir d'obres situades estratègicament en el recorregut, que ens permeten satisfer les llacunes de la història de l'art oficial”, assegura Aramburu, que ha incorporat peces de Sylvie Fleurie, Nan Goldin, Dominique González-Foerster, Kimsooja, Eva Lootz, Doris Salcedo, Susana Solano i Yannick Vu. El vessant queer està representat per una obra sobre Ocaña, captat per la càmera de Gérard Courant i un retrat en forma de documental de Mohammed Soueid sobre la transsexualitat al Líban. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >