El ‘top manta’, un problema sense solució i una arma llancívola
Els governs d'Hereu i Trias no van poder posar fi a la venda il·legal que ara critiquen a l'alcaldessa Colau
El primer dia d'agost un grup de manters –per causes que no han quedat mai del tot clares– va agredir un turista nord-americà a la plaça Catalunya de Barcelona. Com cada any des que Ada Colau va arribar a l'alcaldia, el 2015, l'oposició ha utilitzat la carta de la venda il·legal per culpar el govern municipal de convertir Barcelona en un lloc insegur “on tot s'hi val”. Són crítiques que es reiteren tot i saber que, durant els mandats del socialista Jordi Hereu i el convergent Xavier Trias, el top manta també va ser un problema per al qual no es va saber trobar solució.
El 8 d'agost, l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona va reprovar Colau al capdavant del Consistori. El PDeCAT, Ciutadans, ERC, el PSC i el PP es van unir de nou contra BComú. Només dos partits de l'oposició han governat la ciutat. El PSC, des de la restauració de la democràcia fins al 2011, i CiU (ara el PDeCAT), entre el 2011 i el 2015. Totes dues formacions van topar amb el problema del top manta, que ara retreuen a Colau.
Setmanes abans que comencés la campanya de Nadal del 2003, i amb Joan Clos a l'alcaldia, el llavors regidor de Seguretat, Jordi Hereu, es va comprometre a destinar mig centenar d'agents de la Guàrdia Urbana a controlar la venda ambulant il·legal. Un fenomen que anava clarament en augment. Segons les estadístiques del Consistori, el 2000 la Guàrdia Urbana havia fet 19.159 intervencions; el 2001, 22.703, i el 2002, 25.124.
L'agost del 2010, amb Hereu ja com a alcalde, el fenomen de la venda il·legal seguia creixent i el socialista defensava l'acció policial com a principal aliat per lluitar contra els manters. “Estem a favor de l'estricte compliment de la legalitat i per això intensificarem la lluita policial, sempre ho hem fet així”, assegurava Hereu. Tot i així, el discurs del batlle començava a introduir algun matís: “Malgrat tot, aquest és un fenomen que mai s'aconsegueix erradicar del tot”, es justificava. El 2007, la Guàrdia Urbana va interposar 32.913 denúncies per venda ambulant; el 2008, 39.442; el 2009, 54.020; el 2010 en van ser 60.964, i el 2011, 66.107.
El juny del 2011, Xavier Trias va arribar a l'alcaldia en plena crisi del PSC i prometent, entre d'altres, posar fi al top manta, que s'havia cronificat als carrers. Les denúncies van anar creixent, però també els enfrontaments entre agents de la Guàrdia Urbana i venedors il·legals. L'agost del 2014, el convergent admetia: “Controlar aquesta venda és difícil”. Malgrat tot, va prometre ser constant per fer arribar un missatge als manters: “No els volem aquí”. Sobre els enfrontaments entre agents i venedors il·legals, l'alcalde convergent va assegurar que eren fets “inadmissibles”, va defensar els agents de la Urbana i va anunciar que actuaria, davant de qualsevol agressió dels manters, “amb tota la contundència”. El 2012 els agents van interposar 69.974 denúncies; el 2013, 74.172; el 2014, 75.237, i el 2015, 63.193.
Colau arriba al Consistori el maig de 2015 en plena crisi, com cada estiu, de la venda il·legal. Va ser llavors quan es va encarregar a l'intendent major de la Urbana, Evelio Vázquez, que dissenyés un protocol que prohibia als agents accedir a l'interior del metro perseguint manters per no posar-los en risc. El document recomanava contactar amb els Mossos si una intervenció es convertia en un problema d'ordre públic. El protocol apostava per desgastar les zones fent patrullatges continus. Quan les directrius polítiques dels Mossos van apostar per donar suport a la lluita contra la venda il·legal el protocol va funcionar en alguns punts. Van crear taules amb la resta d'administracions i van intentar treballar de manera coordinada. De fet, no només es va actuar policialment. El 2016 la Urbana va arribar a la xifra rècord de 79.255 multes. L'any passat en van ser 63.971.
El govern de Colau ha dissenyat plans de treball i finançat una cooperativa que ha donat, en total, feina a 69 venedors. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, sosté que el problema del top manta “passa per permetre, més enllà de les restriccions absurdes de la normativa d'estrangeria, que les persones que són al carrer puguin treballar legalment”.
