Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI | CAP AL JUDICI ORAL AL TRIBUNAL SUPREM ANÀLISI i

Imparcialitat en un tribunal d’aforats

El menysteniment d'aquesta qüestió agafa projecció de cara al proper judici del procés

Façana del Tribunal Suprem a Madrid.
Façana del Tribunal Suprem a Madrid.

Quatre dels magistrats del Tribunal Suprem que van formar part de la sala d'admissió de la querella per rebel·lió, malversació i desobediència en el cas del procés, s'asseuran al tribunal del judici oral amb data encara per determinar si l'anomenada Sala del 61 desestima les recusacions presentades per sis defenses dels processats per presumpta falta d'imparcialitat. Un cinquè magistrat recusat, Antonio del Moral, no formava part en aquell moment de la citada sala d'admissió.

La Sala del 61 —article de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que regula la composició de la sala del Suprem encarregada de resoldre les recusacions contra el president d'una sala o contra dos o més magistrats— va obrir el camí el juliol del 2011 per “solucionar els problemes derivats de la concentració de funcions i de les possibles contaminacions processals que poguessin generar”. En altres termes: per garantir millor la imparcialitat dels jutges i els tribunals.

Ho va fer mitjançant una interlocutòria del 20 de juliol del 2011, que tenia com a ponent el magistrat Gonzalo Moliner, en la qual admetia la recusació de diversos magistrats i assenyalava que en el cas dels aforats no hi té cabuda la segona instància penal i només en tenia contra les sentències del Suprem un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.

Aquesta era una de les raons, segons apuntava, que “posen en relleu una concentració de funcions processals a la sala que controla la instrucció i l'enjudiciament i que sembla poc compatible amb el principi d'imparcialitat objectiva que ha de prevaler en tot tribunal de procés”.

La interlocutòria arribava una setmana després de l'admissió de la recusació de cinc magistrats al tribunal, entre els quals hi havia el president de la sala segona, Juan Saavedra, que es disposava a jutjar el jutge Baltasar Garzón per la causa de les desaparicions durant el franquisme.

Fins llavors la sala segona del Tribunal Suprem comprenia una sala d'admissió, que admetia la querella a tràmit, nomenava l'instructor i resolia els recursos d'apel·lació contra ell. I, alhora, alguns dels seus membres integraven posteriorment els tribunals d'enjudiciament.

El president Saavedra hi va introduir un canvi: d'una banda, la sala d'admissió s'encarregaria de tramitar les querelles i, de l'altra, una sala de recursos s'encarregaria de les apel·lacions. I el tribunal del judici oral? El formarien els membres de la sala d'admissió, als quals s'afegirien, segons la rellevància dels casos, altres magistrats.

Tanmateix, això no garantia la imparcialitat d'un tribunal verge de qualsevol coneixement o contaminació amb la causa. Perquè la sala d'admissió, encara que ja no resoldria els recursos d'apel·lació, sí que havia intervingut en valoracions durant el debat de tramitació de la querella.

Aquesta sala d'admissió demana informe al fiscal sobre la competència del Suprem per fer-se càrrec d'un cas. El fet que es tracti d'un aforat —diputats o senadors— és un tema que justifica aquesta competència. Però el debat no s'esgota en un tema purament formal. La competència suposa una qualificació jurídica de la causa, que pot ser més rellevant que entrar en els fets. El cas de la querella per rebel·lió n'és un exemple.

La imparcialitat objectiva es posarà a prova, per exemple, quan s'hagin de debatre, durant l'actual fase intermèdia del procediment de rebel·lió, els anomenats “articles de pronunciament previ”, abans del començament del judici oral. Per què? Perquè la sala d'admissió ja va abordar en la seva interlocutòria del 31 d'octubre del 2017 l'assumpte de la competència del Tribunal Suprem per instruir la causa de rebel·lió.

La interlocutòria d'admissió diu: “A l'efecte exclusiu de proclamar la nostra competència objectiva, la sala constata que el Ministeri Fiscal, sota l'epígraf Els aspectes internacionals en les diferents fases del procés independentista, situa l'execució de part dels fets imputats fora del territori de la comunitat autònoma catalana i raona que el resultat d'alguns dels delictes imputats s'hauria produït més enllà d'aquests límits territorials”.

Un d'aquests “articles de pronunciament previ” que haurà de resoldre el futur tribunal del judici oral és, en efecte, el tema de la declinatòria de jurisdicció, en el qual hi ha espai tant per a les qüestions com per als conflictes de competència. I quatre dels magistrats del tribunal, amb una majoria de set, ja s'han pronunciat sobre aquestes qüestions, segons hem assenyalat. Per tant, ¿això no afecta de manera directa la seva aparença d'imparcialitat?

Aquesta manera de portar el procés penal és un “error no forçat”, és a dir, un que la sala segona podria haver evitat, recorrent fins al final el camí obert per la interlocutòria del 20 de juliol del 2011 i ampliant, posteriorment, la reforma parcial de Saavedra.

Va ser precisament un dels punts que va plantejar en la seva proposta de reforma el magistrat de la sala segona, avui del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido l'11 de setembre del 2014 quan va presentar la seva candidatura davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per presidir aquesta sala. La defensa de la imparcialitat en un tribunal d'aforats era una de les prioritats i això, va explicar, passava per estendre el criteri de la interlocutòria de Moliner i establir una muralla entre la tramitació i les apel·lacions, d'una banda, i l'enjudiciament, de l'altra. Això és: calia tenir una sala d'admissió i d'apel·lacions integrada per magistrats que no formessin part després del tribunal d'enjudiciament.

La imparcialitat objectiva guanyava definitivament amb un tribunal completament allunyat de qualsevol coneixement i intervenció en la fase prèvia. Cap dels altres dos candidats van considerar aquest assumpte en les seves exposicions. Ni Manuel Marchena, que va ser escollit per presidir la sala segona, ni Miguel Colmenero.

Aquest menysteniment de la imparcialitat objectiva en un tribunal d'aforats, per als quals no hi ha cap més instància, agafa projecció, precisament, quan es presenta, com ara, un cas de la importància del que es jutjarà en els propers mesos.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >