El Barça és un canó

El Barça va ser un canó davant l'agraït Osca. Els davanters es van posar les botes, tan verticals i efectius que van contagiar els defenses, intimidadors a l'àrea contrària i poc atents en la pròpia per a sorpresa de Ter Stegen. Cap barcelonista va témer pel triomf amb 0-1 sinó que després del 4-2 es va sospirar per un liderat que finalment es va aconseguir amb una miqueta de Jordi Alba, el jugador sorprenentment caigut de la primera llista de Luis Enrique. Molt profund, el lateral es va reivindicar amb un gol i dues assistències mentre s'afirmava el lideratge de Messi.

No hi havia color si la contesa era una qüestió de gols perquè en el Barça van formar els quatre magnífics: Dembélé, Coutinho, Luis Suárez i per descomptat Messi. El recital ofensiu blaugrana va ser complet, especialment captivador en l'arrencada del segon temps, moment en què es van succeir les arribades i els xuts, davant la complaença de l’Osca. Ni tan sols va haver-hi temps per discutir sobre el control del joc, sobre la identitat barcelonista, perquè el partit es va desbocar, com si no hi hagués centrecampistes i l'equip es volgués oblidar de Xavi i Iniesta.

A un calendari amable, temps idoni a Barcelona per fer publicitat a l’Osca, anar a la platja per saludar Ronaldinho i prendre aire davant l'exigent desafiament de la Champions, Valverde respon sense pestanyejar, molt centrat en la Lliga, com si no passés res al seu voltant, insensible als fitxatges tan elogiats, confiat en els jugadors ja coneguts, i per descomptat en Coutinho i Dembélé, obsessionat des de l'inici amb guanyar els tres partits previs a l'aturada de seleccions i al debut de Luis Enrique a la banqueta d’Espanya.

Abatut l’Alabès després del descans i guanyador en l'últim minut a Valladolid, l'equip blaugrana es va berenar l’Osca en una afable tarda estiuenca abans de viatjar d’aquí dues setmanes a Sant Sebastià. La jornada demandava un partit jovial i l’afició va cantar fins a deu gols: 8-2. Mambo! El resultat demanava música en un estadi de vegades massa mut, en ocasions excessivament sorollós per la megafonia, finalment rescatat perquè va sonar l'himne del Barça.

L’Osca en va tenir prou amb dos minuts per respondre al seu cartell d'equip endreçat, sense complexos i optimista des que va assolir l'elit, desafiador al Camp Nou. Van tocar els defenses al seu camp per sortir de la pressió, van obrir el joc al lateral Marimón i el seu centre des de la dreta va ser rematat per Longo i tocat per Cucho Hernández davant la sorpresa de Ter Stegen, imbatut fins al moment a la Lliga. Per molt que estiguessin advertits, els jugadors blaugrana van quedar tan sorpresos com el Camp Nou: Minut 2: 0-1.

Mirava el Barça. No parava atenció en el partit ni tenia intensitat al camp, saturat pel costat esquerre amb Alba-Coutinho-Dembélé i orfe en el dret perquè Messi s'ajuntava amb Luis Suárez i Sergi Roberto no arribava a cobrir el terreny que hi havia pel carril de Luisinho. El lateral vivia molt tranquil fins que va comparèixer Messi. Anava ràpida la pilota a la frontal de l'àrea quan va arribar al 10. Va tirar cap a dintre el de Rosario per retallar després Luisinho i creuar amb la dreta a la xarxa, com si ballés un tango, que exigeix córrer i frenar: 1-1.

El regateig sec de Messi petrifica qualsevol defensa per a sort del Barça. Les aparicions del capità van sostenir un equip molt exigit defensivament pel futbol incisiu de l’Osca en un partit molt emocionant per a gaudi del Camp Nou. A camp obert, sofria el Barcelona; quan tenia la pilota, en canvi, la mirada es posava en Messi. Així va ser com va progressar Jordi Alba pel seu flanc, després de fer la paret amb Dembélé, i va buscar amb la seva passada enrere l'arribada del 10. A la pilota va arribar llavors la cama de Pulido i va batre el seu company Wenger.

Valent en atac, l’Osca no afinava en defensa, desbordat pels arravataments del FC Barcelona i el desequilibri de Messi. Les situacions de superioritat es repetien i el tercer gol era qüestió de paciència i punteria després que el pal rebutgés un xut de Dembélé. Va tornar a apuntar llavors Alba, ara assistit per Coutinho, i el seu centre va ser rematat per Luis Suárez. Encara que el linier va aixecar la bandera per fora de joc del lateral, amb el VAR va valer el gol de l'uruguaià, per fi golejador a la Lliga.

El 3-1 no va desmoralitzar l’Osca sinó que va relaxar els laterals i centrals del Barça, permeables i condescendents, sorpresos en una entrada de Cucho Hernández, doblement rematada per Moi i per Gallar: 3-2. Piqué no estava centrat, Umtiti era més perillós a l'àrea aliena que en la pròpia i estava molt relaxat l'internacional Sergi Roberto. No van espavilar els defenses blaugrana al descans ni es van aturar els davanters de manera que el partit va continuar igual de divertit, un estira i arronsa a les porteries de Werner i Ter Stegen.

El marcador, en qualsevol cas, va quedar molt ràpid de nou a resguard del Barça pels gols de Dembélé i Rakitic. Ja doble golejador amb la dreta, el francès va rematar sense parar amb l'esquerra una assistència de Luis Suárez i el croat va coronar amb un xut imponent una deliciosa passada de Messi. El liderat es va posar tan a tir que no van perdonar els blaugrana: va repetir Messi en una transició iniciada per Ter Stegen; Alba es va vestir per fi de xutador amb una passada del 10 i Luis Suárez va tancar el compte amb un penal concedit pel capità del Barça.

La roda de canvis no va sadollar l'apetit del Barça ni va alterar el pla de l’Osca, que va fer i va deixar fer, generós a les dues àrees, aplaudit per un Camp Nou febril amb el recital dels nois de Messi. El campió és líder de la Lliga.