Selecciona Edició
Connecta’t

Justícia blinda l’accés a les fitxes dels polítics empresonats

Investigats sis funcionaris per consultar dades personals, cosa que la llei permet

Carretera d'accés a la presó de Lledoners.
Carretera d'accés a la presó de Lledoners.

El departament de Justícia ha blindat l'accés a les fitxes penitenciàries dels nou polítics independentistes empresonats en diversos centres de Catalunya per evitar qualsevol filtració sobre les visites que reben o sobre altres dades personals. Els responsables de presons investiguen sis funcionaris de dos centres que van accedir a aquests documents, un fet emparat per la llei.

El Sistema Informàtic Penitenciari de Catalunya permet a un funcionari consultar la fitxa personal d'un pres que estigui a la presó on treballa. Els sindicats asseguren que aquesta consulta és una pràctica habitual si arriba un intern relacionat amb un cas mediàtic per conèixer el seu aspecte, si ha protagonitzat incidents en altres presons o si cal prendre precaucions per evitar agressions d'altres presos pel tipus de delicte que han comès. La consulta d'aquestes dades, a més, ha servit per impartir cursos de formació impulsats pel mateix departament.

A la fitxa penitenciària d'un pres figura la seva foto, les dades personals, les seves impremtes dactilars, l'historial del seu comportament a la presó, així com les sortides i comunicacions que rep a la presó i que haurien de quedar registrades. Amb els presos independentistes s'ha produït una excepció, doncs el president de la Generalitat, diversos consellers i càrrecs públics els han visitat a les presons i aquestes trobades no han quedat registrades perquè es tractava de visites oficials en les quals s'eludeix el control de l'arc de seguretat i del telèfon mòbil.

Des de primers de juliol, quan que van ser traslladats a Catalunya els nou polítics presos, alguns funcionaris dels centres de Lledoners, Puig de els Basses o Mas d'Enric han accedit a les fitxes de diversos d'aquests reclusos i això ha motivat l'actuació del departament de Justícia. A la presó de Puig de les Basses, on està ingressada l'exconsellera Dolors Bassa i anteriorment ho va estar l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, la directora del centre, a petició del servei d'inspecció, ha obligat tots els funcionaris que han accedit a aquesta fitxa a explicar per escrit els motius de la consulta.

Al centre de Mas d'Enric, on ara està Forcadell a la presó preventiva, també s'ha obert una informació reservada a quatre funcionaris i a la presó de Lledoners s'ha investigat altres dos treballadors per consultar les fitxes d'alguns dels altres set polítics empresonats: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez o Jordi Cuixart.

Justícia assegura que l'accés a aquestes fitxes va ser “irregular”, encara que cap de les investigacions obertes ha finalitzat amb una sanció en considerar-se que no es va fer un ús negligent de les dades.

La Generalitat vol evitar costi el que costi que es filtri qualsevol informació sobre la vida penitenciària d'aquests nou presos i molt menys que es gravin imatges d'ells, com ja va succeir amb un vídeo de Junqueras, Romeva i Forn a la presó madrilenya d'Estremera que va difondre el diari Ara i que va gravar un narcotraficant. Just en arribar a Lledoners, els funcionaris de presons van detectar precisament un pres que havia pactat gravar-los a canvi de 15.000 euros.

Comissions Obreres (CC OO) ha demanat per carta al director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Armand Calderó, que posi fi a les actuacions contra els funcionaris “perquè no han comès cap acte il·lícit previ”. El sindicat considera que el departament tracta els treballadors “com a possibles delinqüents en situació kafkiana de no saber si poden ser acusats d'alguna cosa o no perquè tot es mou en la discreció, la foscor i el secret”.

Per això, CC OO entén que l'obertura d'investigacions reservades contra ells sembla feta “amb més intenció d'acoquinar i espantar els treballadors en funció d'interessos molt concrets, que la de treballar activament i amb eficàcia per resoldre els problemes reals que té el sistema penitenciari”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >