Selecciona Edició
Connecta’t

El pulmó mediterrani respira sota l’àncora

L’estat de les prades de posidònia del litoral català millora malgrat la constant amenaça dels fondejos

Tècnics retiren un ancoratge de formigó d'una prada de posidònia.
Tècnics retiren un ancoratge de formigó d'una prada de posidònia.

Remuntada en un mar ple d'obstacles i amenaces. L'estat de les prades de posidònia, planta marina endèmica del Mediterrani clau per a l'equilibri de la biodiversitat marina i gran productora d'oxigen, ha millorat durant els últims anys al litoral català, segons els experts. La millora, no obstant això, es veu perjudicada a causa dels fondejos descontrolats que estiu rere estiu es repeteixen a la costa. Es calcula que entre les seves extenses prades viuen més de 400 espècies vegetals i 1.000 d'animals.

A l'estiu, la imatge és recurrent al llarg del litoral català, sobretot a les cales petites: una embarcació llança l'àncora a escassos metres de la costa. Hores o minuts després, quan l'àncora surt de l'aigua, ho fa amb desenes o centenars de fulles de posidònia arrencades. Aquesta acció repetida sobre una prada dia rere dia, estiu rere estiu, dècada a dècada, pot causar danys irreparables a una planta inclosa al Catàleg d’Espècies Amenaçades.

El problema, que els ecologistes denuncien des de fa anys, ha arribat al síndic de greuges, Rafael Ribó, qui ha obert una investigació d'ofici davant la presumpta passivitat de la Generalitat per protegir la planta. En un escrit presentat a principis d'agost, el síndic cita una “presumpta falta d'actuació de les administracions competents” i sol·licita al Departament de Territori i Sostenibilitat que valori la conveniència d'adoptar un pla integral de protecció de la posidònia a Catalunya.

Per afegir més pressió, el fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Miguel Ángel Pérez de Gregorio, ha obert una investigació per aclarir si la Generalitat aplica les mesures necessàries per protegir-la, segons va avançar El Periódico. Fonts del Departament de Territori i Medi Ambient expliquen que les direccions de Polítiques Ambientals i Medi Natural i de Pesca i Afers Marítims donaran al setembre una resposta coordinada al síndic.

La posidònia “produeix oxigen, forma la sorra, fa de refugi pesquer i evita l'erosió de les platges. Per això és tan important la seva conservació”, explica Marta Carreras, biòloga de l'organització mediambiental Oceana sobre els seus beneficis.

Javier Romero és catedràtic en Ecologia a la Universitat de Barcelona (UB). Després de més de mitja vida estudiant les prades de posidònia, l'investigador explica que la gran regressió que va patir la planta va ser fins a avançat el segle XX, ara com a mínim, s'ha frenat. “Els nombres són difícils de fer. Però tenim estimacions que diuen que el segle passat, a causa de la industrialització, la mecanització de la pesca i el desenvolupament del turisme, es va perdre al voltant d'un 25% d'extensió de les prades. La bona notícia és que ara això s'ha frenat. Si hagués de definir en general l'estat actual de la posidònia a Catalunya ho faria com ‘bé, tot i que millorable'’. No obstant això, al voltant d'aquesta mitjana hi ha prades en molt bon estat i d’altres molt degradades”, explica.

Decret a les Illes Balears amb multes milionàries

El mes de juliol passat les Illes Balears van voler acabar amb el problema d'arrel i van aprovar un decret molt restrictiu que prohibeix tirar l'àncora sobre qualsevol prada de posidònia dels 650 quilòmetres quadrats que envolten les illes. Els infractors s'enfronten a multes que oscil·len entre 100 euros i dos milions d'euros. “Aquesta és una mesura que podria seguir Catalunya. Tot el que sigui protegir-la ha de prendre's com a exemple per altres comunitats autònomes, que són al cap i a la fi les que regulen aquestes activitats”, opina Carreras.

El catedràtic Javier Romero creu que aplicar el decret de les Illes Balears de protecció de la posidònia a Catalunya seria “excessiu”. “És cert que el fondejos suposen un impacte, però en general no hem detectat impactes severs, excepte en àrees concretes on l'amenaça és més clara, i on sí que hauria d'estar prohibit, com en algunes de la Costa Brava, on seria necessària una regulació”. “A Catalunya el problema més gran per a la posidònia ha estat l'excés de nutrients a l'aigua, no els fondejos. Per aquest motiu les prades en pitjor estat són les del sud de Barcelona, on hi ha més contaminació i més densitat de població”, afegeix.

Però un estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC i de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua entre 2003 i 2010 va constatar una millora en diversos paràmetres de les plantes. Del 1990 al 2010, s'han construït 300 plantes de tractament d'aigües residuals urbanes a Catalunya.

Teresa Alcoverro, biòloga del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, coincideix amb Romero: "Els indicadors diuen que les prades de posidònia no només no han empitjorat, que ja és molt, sinó que es detecta una lleu millora", explica. La biòloga no creu que els fondejos siguin el problema més gran ("la principal batalla són els nutrients", diu), però sí que considera incomprensible que a dia d'avui Catalunya no tingui una cartografia única i detallada de totes les prades de posidònia per estudiar-les millor.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >