_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Davant del canvi demogràfic, una vellesa amb dignitat

Un programa municipal permet planificar sabent les persones grans que viuen en cada illa de cases de la ciutat, el seu nivell d'autonomia i els serveis de què disposen

Un senyor gran descansa en un banc al carrer, a Barcelona.
Un senyor gran descansa en un banc al carrer, a Barcelona.M. A.

L’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida 2018-2030, que hem impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona, és una mirada global i anticipativa davant del repte demogràfic. Actualment, 55.000 persones més grans de 75 anys viuen soles a la ciutat, cada dia 6 persones noves s’incorporen al Servei d’Atenció a Domicili, i 13 al de Teleassistència, el 72% de les quals són dones.

Avancem cap a una ciutat amb diversitat d’envelliments, on una nova generació de gent gran activa tindrà pes i serà molt més habitual que hi hagi persones molt grans amb necessitats específiques de suport, i també amb menys vincles socials i familiars. Però, precisament, som els ajuntaments, des de la proximitat, els que multipliquem les respostes i veiem la necessitat imprescindible d’innovar i d’adaptar-nos als canvis posant les persones al centre. Avui Barcelona és líder en inversió social i en polítiques d’innovació, com ho és en l’impuls de comunitats inclusives també en clau d’equitat generacional i sostenibilitat social.

Per millorar l’atenció hem elaborat uns mapes per saber on són les persones grans i quines són les necessitats que tenen, cosa que suposa un canvi de paradigma a l’hora de planificar, pel fet que sabrem per primera vegada el nombre de persones grans que tenim a cada illa de cases de Barcelona, el seu nivell d'autonomia i els serveis de què disposen.

L’estratègia planteja 77 accions fins al 2030 a Barcelona que giren entorn de quatre eixos: el dret a viure a la ciutat al llarg de la vida, la convivència intergeneracional, l’envelliment actiu i la planificació del canvi demogràfic. Moltes de les estratègies són innovadores, com les superilles socials i el transport a demanda, però enforteixen i amplien molts serveis com ara Ràdars, que cerca pal·liar els efectes negatius de la solitud no volguda, tot comptant amb la complicitat de l’entorn i convertint el barri en una família; Baixem al carrer; els programes de formació al llarg de la vida; les ajudes a l’adaptació i l’accessibilitat dels habitatges, o les noves promocions d’habitatges amb serveis per a gent gran, que assoliran els 1.433 el 2019. Avui Barcelona disposa de més de 60 serveis d’atenció a persones grans i ha destinat 138 milions d’euros, amb un increment del 60% del pressupost durant els últims 3 anys.

Malgrat l’esforç, no n’hi ha prou. Des de Barcelona treballem intensament per fer-ho possible, però està clar que si no volem que l’edat sigui un factor d’exclusió i d’iniquitat, cal que els governs de l’Estat i la Generalitat posin l’autonomia personal i la cura de les persones al centre. Aquest país continua estant a la cua i en deute amb una generació que s’ha guanyat el dret a viure la vellesa amb dignitat.

Laia Ortiz és tinenta d'alcaldessa de l'Ajuntament de Barcelona

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_