Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Apunts per a una teoria del pollastre

Digue-li al teu vicari que munti pollastres a Washington. A Tarragona. A Barcelona. Arreu on vagi, que sigui protagonista

Carles Puigdemont i Quim Torra, a Brussel·les.
Carles Puigdemont i Quim Torra, a Brussel·les. AFP

Va passar poc després de les eleccions de desembre del 2017. En una comunicació virtual des de Brussel·les, Carles Puigdemont va deixar entreveure el seu pensament polític. Va dir llavors, després de la victòria en escons de l’independentisme, que Espanya tenia un “pollastre de collons”. D’aquesta manera va revelar que, més que la possibilitat de materialitzar la independència o millorar l’autogovern de Catalunya, el seu projecte polític consistia a muntar pollastres. I així va ordenar al vicari Torra –en una encertada expressió de Jordi Ibáñez– que continués embolicant la troca.

El que ve a continuació són unes breus anotacions per a una teoria del pollastre. L’ideal, com va fer Tucídides amb les guerres del Peloponès o Clausewitz amb les guerres napoleòniques, seria que el mateix Puigdemont escrivís la teoria del pollastre. Però com que, ara com ara, només sembla interessar-li la pràctica del pollastre, i no la teoria, em veig obligat a intentar determinar com seria la ment estratègica de Tucídides o Clausewitz si haguessin tingut a mà els instruments del 130è president de la Generalitat.

1. Dona instruccions als altres perquè muntin pollastres i tu fuig a temps: una batalla és una batalla i una guerra és una guerra i això teu –que no t’enganyin– és el més important, o sigui, guanyar guerres, no perdre batalles tardorenques.

2. Fuig a “Europa” i organitza-hi paelles acompanyat de les millors ments del teu país, mentre aquells a qui vas convèncer –i es van deixar convèncer– que calia muntar el gran pollastre celebren que els traslladin d’una presó a una altra.

3. Assembla’t a Gandhi o a Mandela. I, simultàniament, col·loca com a vicari algú que va fer tot el possible perquè els seus textos fossin interpretats com els d’un xenòfob.

4. Humilia públicament els dissidents de la teoria del pollastre, com Marta Pascal. Despista tothom canviant de candidat per Barcelona segons et plagui. I a l’últim moment, però només llavors, pren alguna decisió. Cap pollastre és millor que el que es provoca a última hora.

5. Digue-li al teu vicari que munti pollastres a Washington. A Tarragona. A Barcelona. A tot arreu on vagi, que es converteixi en el protagonista. Ah, i que reparteixi ratafia per a tothom. Així, amb una mica de sort, el pollastre serà encara més gros. Però que el teu vicari no es passi distribuint la ratafia, no fos cas que el pollastre acabi sent tan descomunal que després a tothom se li oblidi la magnitud (per cert, produint els catalans una meravella com el cava del Penedès, per què voldríem emborratxar-nos amb una cosa com la ratafia? És més: com pot ser que la marihuana estigui prohibida i la ratafia, no? Algú em pot explicar si a la República catalana es revertiria aquest símptoma de barbàrie?).

6. Ordena al teu vicari que digui que atacarà l’Estat espanyol. I després, ja veurem què passa. Però que ell ho deixi anar i així contribueixes a crear les condicions objectives perquè es munti el pollastre suprem, del qual ja no es torna amb les mans blanques.

7. Concedeix una entrevista a Der Spiegel i, després de muntar un bon pollastre nacionalista el 2017, digues, amb un to preocupat d’estadista, que el nacionalisme és un perill per a Europa. És possible que algun lector se senti una mica desorientat. Això és bo, molt bo, perquè això també forma part del pollastre.

8. Demana a Espanya l’alliberament dels presos sense esmentar que és el vicari Torra, qui rep i segueix les teves ordres, el que els custodia.

9. Dona instruccions a la teva gent perquè identifiqui, basant-se en la llei mordassa, persones que treuen llaços grocs. Després fes que demanin la derogació de la llei mordassa al Congrés. A continuació, fes que l’apliquin. Finalment, demana que la deroguin i, immediatament després, que la tornin a aplicar.

I 10. Digues a tothom que aquesta tardor hi haurà canvis polítics palpables i que aprofitaràs la finestra d’oportunitat. A continuació, no paris de muntar pollastres fins que la quantitat sigui tan gran i tan grotesca que (a) facis creure a la parròquia independentista més abduïda que has fet història, la que sigui; (b) facis creure a la parròquia espanyolista furibunda i extemporània que has fet contrahistòria alterant la unitat de destinació, i (c) et facis creure a tu mateix que has portat la pràctica del pollastre a un nivell sublim.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete