Selecciona Edició
Connecta’t

Els xocs amb Torra compliquen la política de desglaç del Govern espanyol

Marlaska marca límits al conseller d'Interior mentre que Sánchez diu que la defensa de Llarena és una "qüestió d'Estat"

Llaços grocs al pont de les Peixateries Velles de Girona.
Llaços grocs al pont de les Peixateries Velles de Girona.

El Govern socialista va iniciar tan bon punt va arribar al poder una política de desglaç amb la Generalitat. Però la situació s'ha complicat. L'Executiu de Pedro Sánchez i el de Quim Torra han protagonitzat diversos xocs que mostren la dificultat de buscar punts de trobada. L'últim va arribar dimarts amb un dur encreuament de cartes entre el ministre Fernando Grande-Marlaska i el conseller Miquel Buch. Mentrestant, el president enduria el to i assenyalava que defensar el jutge Pablo Llarena és una “qüestió d'Estat”.

El problema de Catalunya no es pot resoldre en una legislatura ni en una generació. El Govern espanyol té clara aquesta idea. Però Sánchez, que va arribar a la Moncloa amb el suport dels independentistes a la moció de censura, havia buscat un desglaç que aparentment estava funcionant. Va haver-hi reunió amb Torra, van tornar les converses i es van recuperar les comissions bilaterals després de set anys sense convocar-se. Sánchez va decidir no contestar els missatges més durs de Torra, i les coses es van suavitzar. Però la tensió torna a créixer ara, poques setmanes del simbòlic 11 de setembre —transformat els últims anys en una gran jornada reivindicativa de l'independentisme—, de l'encara més sensible 1 d'octubre i dels judicis als polítics independentistes presos.

En aquest context, el primer avís va ser el recurs d'Exteriors contra la reobertura de les delegacions de la Generalitat a l'exterior. Després, diumenge passat, la Moncloa va fer un gir i va deixar clar que el Govern espanyol es farà càrrec de la defensa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a Bèlgica, on ha de fer front a una demanda de l'expresident Carles Puigdemont. Ahir Sánchez, des de Santiago de Xile, va sentenciar que la demanda contra Llarena “no és una qüestió privada, és una qüestió d'Estat”.

Però, sobretot, la tensió va pujar entre el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, per la polèmica arran de la retirada dels llaços grocs que protesten contra l'empresonament dels polítics presos acusats de rebel·lió. Un intercanvi de cartes entre tots dos responsables polítics entorn de la discussió de qui té les competències en matèria de seguretat pública va mostrar les enormes dificultats que té aquesta política de desglaç iniciada al juliol quan baixa a les qüestions reals, on la Generalitat en moltes ocasions aposta per l'estratègia de buscar la tensió i reafirmar el seu espai d'autogovern i els ministres contesten marcant els límits que entenen com a línies vermelles, com va fer Grande-Marlaska.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete