Selecciona Edició
Connecta’t

“Em van dir que no era apte per sobrequalificat i tenir idees pròpies”

Àlex Tresserras, format en Turisme i Direcció d'Hotels, ha heretat la passió per la gestió del patrimoni i la cultura encarnades pel seu pare

Àlex Tresserras, amb el seu pare, a la Pedrera.
Àlex Tresserras, amb el seu pare, a la Pedrera.

“Els testos s’assemblen a les olles”, diu la dita que exemplifica millor que cap altra expressió com els fills hereten les qualitats (i de vegades els defectes) dels seus progenitors. És el cas d’Àlex Tresserras (Barcelona, 1991), un jove que ha vist en el seu pare, Jordi Tresserras, el reflex per emmirallar-se a l’hora d’enfocar el seu futur. “Mentre els altres nens parlaven de vacances a la platja i la muntanya, jo anava de visita a jaciments, monuments i museus”, explica el fill, assegut amb el seu pare al cafè de la Pedrera, l’última obra civil d’Antoni Gaudí, que tan bé coneixen els dos. El pare, Jordi Tresserras, va fundar amb 20 anys la secció juvenil de la Societat Catalana d’Arqueologia, i va crear després el programa de postgrau de Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona.

“Abans qualsevol emprenedor, de qualsevol origen, tenia més possibilitats de fer-se un lloc. Ara hi ha més barreres. No només has de tenir màsters i postgraus. Potser hi havia menys gent, no hi havia tants programes d’estudi i era el moment de la creació dels equipaments, les transferències a les comunitats i l’externalització de serveis que va generar la creació d’empreses”, explica el pare amb l’experiència dels anys. “Abans si una persona sobresortia, tenia empenta i un plus, se’l premiava. Ara es busquen titelles per controlar-los”, intervé el fill.

“Volia fer Turisme, però el meu pare em va aconsellar que estudiés Màrqueting i Economia. Després, vaig tornar al turisme quan em vaig especialitzar”. Com a projecte de final de carrera va desenvolupar una aplicació per explicar el patrimoni, especialment de Gaudí, a l’escola. “Havia de ser rendible i demostrar la seva implementació. Vaig obtenir un 9,6”, explica amb orgull.

Una dècada després

Nom i edat: Alexandre Tresserras Echave. 27 anys.

Si no fos el que és, li hauria agradat ser: "Professor de primària. He competit en patinatge sobre gel des dels 15 anys i la Federació Catalana m'ha ofert fer classes en escoles i amb alumnes amb síndrome de Down".

Se'n va de vacances... "El mes que ve marxaré a Berlín amb amics, però acostumo a anar a Tossa amb els meus pares o a Pamplona amb la família de la meva mare. Som com una pinya".

D'aquí a 10 anys treballarà en... "En hotels. M'agradaria estar en el departament de màrqueting d'un hotel o en la direcció supervisant els departaments, perquè un director que dirigeix és un mal director. Crec que tinc potencial per ocupar un d'aquests càrrecs, aquí o en qualsevol lloc del món".

“Quan vaig entrar a cursar el màster de Direcció d’Hotels a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera de la Ramon Llull vaig començar a interessar-me pel tema dels hotels culturals i les possibilitats per explicar la seva història i les seves vicissituds als hostes. Ja ha passat l’època en què el reclam dels hotels era la tecnologia punta, perquè ja la tenim tots a casa. Ara es busca tenir gestos, sobretot culturals, amb els clients”, continua el jove.

Al desembre va acabar les pràctiques al departament de comunicació d’un gran grup hoteler a Barcelona. “A l’hora de valorar-me em van dir que no era apte perquè estava sobrequalificat: ‘al nostre grup busquem persones més submisses, que no siguin impulsives i que actuïn amb idees pròpies, sinó dins d’uns paràmetres’ em van dir”, explica sense esmentar el nom del grup. Va perdre l’oportunitat de completar el cicle formatiu de dos anys en aquesta cadena, com a assistent de direcció, subdirector i director. Des de fa uns mesos treballa com a community manager de l’empresa de moda Boxer Barcelona, SL, fundada fa 10 anys. “Ha augmentat la venda en línia un 50% l’últim mes”, explica.

“Abans si una persona sobresortia, se la premiava. Ara es busquen titelles per controlar-los”

Àlex Tresserras defensa amb passió les possibilitats del turisme assegurant que es tracta d’“un dels pilars més influents de la societat, que potencia les relacions entre cultures i estableix llaços de coneixement”. Creu que la seva mala premsa actual és fruit d’una mala gestió: “El rebuig ve de la sobreexplotació. Barcelona hauria de controlar els seus focus calents. És un problema municipal”.

El jove visualitza els canvis a través d’aplicacions com Instagram, en la qual “una foto pot circular i arribar a tres milions de persones en 15 segons i influir perquè es viatgi a un lloc o a un altre, sense tenir en compte altres consideracions”. El seu pare continua: “Crec que cal aprofitar aquestes tecnologies per generar més interès pel patrimoni i no quedar-nos en el que és superficial. Quan vaig fer el pla gestió de la Pedrera vam comprovar que hi ha moltes persones que només s’hi fan un selfi per demostrar que han estat a Barcelona, l’etiqueten, però no hi entren. Al patrimoni les tecnologies han arribat de manera devastadora. Un dels principals reptes del turisme és que, malgrat la massificació, a ningú li agrada que el dirigeixin i es busca personalitzar i individualitzar”.

“Un dels reptes principals del turisme és que, malgrat la massificació, a ningú li agrada que el dirigeixin”

Per Jordi Tresserras els equipaments de Barcelona s”estan adaptant als canvis, però no és fàcil perquè la crisi s’ha notat molt. “A Barcelona no hi ha grans exposicions i els esdeveniments que eren referents, com el Sónar o el Primavera Sound, s’han tornat franquícies. Barcelona ha de pensar què vol oferir”.

Pare i fill coincideixen que “el sector cultural ha estat d’esquena al turisme i no l’ha analitzat seriosament malgrat que hi ha equipaments en què més del 60% dels visitants són turistes”. I posen com a exemple que a la Fundació Miró veuen horroritzats com el turista només entra per fotografiar-se amb escultures icòniques i al MNAC la majoria es queden a la porta contemplant les vistes. “Cal explotar totes les oportunitats per captar el no públic”, reblen.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >