Selecciona Edició
Connecta’t

El Papa eludeix respondre sobre les acusacions d’encobriment d’abusos

Francesc evita donar una resposta clara a la denúncia de l'arquebisbe sobre el seu presumpte silenci davant les denúncies del cardenal McCarrick i demana als periodistes que ho jutgin ells mateixos

Francesc a l'avió papal.

El dia es va complicar des de bon matí. En ple viatge a l'epicentre dels escàndols d'abusos a menors i enmig de la tempesta pel cas de Pennsilvània, diumenge el Papa va esmorzar a Dublín amb la carta de l'arquebisbe Carlo Maria Viganò en què l'acusava d'encobrir els abusos sexuals del cardenal Theodor McCarrick. Entremig va fer un viatge al santuari de Knock, una missa i un exercici de penitència pública en què va demanar perdó per les diferents variants d'abusos perpetrats per l'Església Catòlica. Però en el vol de tornada a Roma, Francesc va atendre els periodistes durant 44 minuts en la seva tradicional roda de premsa, on va evitar contestar clarament a la pregunta clau i va demanar a la premsa que jutgés per si mateixa el contingut de l'acusació, procedent d'uns dels membres de l'ala ultraconservadora de l'Església.

El papa Francesc va atendre totes les preguntes detingudament. I la tercera que va rebre va ser la més directa: Es va reunir amb Viganò el 23 d'octubre del 2013 i aquest el va alertar de la conducta de McCarrick? Estava el cardenal nord-americà sancionat per Benet XVI i va permetre que es relaxessin aquestes mesures? “Jo he llegit aquest matí el comunicat. L'he llegit i diré sincerament, que el llegeixin vostès atentament i facin el seu judici. Jo no diré ni una paraula sobre això. Crec que el comunicat parla per si mateix, i vostès tenen la capacitat periodística suficient per arribar a les conclusions. És un acte de fe. Quan hagi passat el temps i vostès tinguin les conclusions, potser parlaré més. Però vull que la seva maduresa professional faci aquesta feina, però de debò”, va apuntar en una sortida completament inesperada a les files de la classe turista, on viatja la premsa.

La resposta, entre altres coses, permet al Vaticà guanyar temps en una qüestió molt delicada que afecta directament la credibilitat del Papa en un assumpte crucial per al seu Pontificat. La carta, d'11 pàgines, suposa una cascada de fang sobre Francesc i alguns dels seus col·laboradors més estrets, com el secretari d'Estat, Pietro Parolin, o el cardenal Maradiaga, que el document també assenyala. El to, moltes de les acusacions i l'homofòbia rampant que destil·la l'argumentari esgrimit en la missiva –Viganò considera que l'homosexualitat és la causa dels abusos a l'Església– afebleixen enormement bona part del contingut. Però dos dels elements clau de l'acusació continuen sense rebre un aclariment per part del Papa, una cosa que, d'altra banda, tampoc ha fet mai amb les acusacions rebudes per part del sector ultraconservador.

La idea que pugui haver-hi més documents i convingui esperar sobrevola també en l'ambient i suggeririen aquesta prudència. També el fet que Benet XVI, amb qui Francesc manté una relació extraordinària, jugués un paper fonamental en unes sancions que, suposadament, no es van publicar ni van ser respectades pel mateix McCarrick, que va estar fent misses durant tot aquell període.

A més d'aquest assumpte, el Papa va abordar amb els periodistes alguns moments clau del seu viatge, que va orbitar sempre al voltant dels abusos i el canvi de mentalitat de la societat irlandesa, ja allunyada del pes absolut del catolicisme. Francesc estava molt satisfet de la seva reunió, dissabte, amb les vuit víctimes, on va poder escoltar els seus relats. “Vaig patir molt, però crec que es necessitava escoltar aquestes persones. I d'aquesta reunió va sorgir la proposta de demanar perdó avui en la missa sobre coses concretes. […]. Les coses que he dit avui, algunes no les sabia. Per mi ha estat dolorós, però amb el consol de poder aclarir aquestes coses”.

Una d'elles era Marie Collins, que manté fortes discrepàncies amb el Pontífex a l'hora d'abordar les reformes necessàries per prevenir els abusos. Fins al punt que va abandonar la comissió del Vaticà en què va participar durant tres anys. De fet, Collins va tornar a criticar que no s'hagin implantat els tribunals especials per jutjar abusadors, tal com es va aprovar a la Santa Seu. El Papa ho va rebatre. “Jo estimo molt la Marie Collins, li truquem perquè doni conferències al Vaticà. Però ella està una mica obsessionada amb l'escrit de Mare Amorevole en què es deia que per jutjar els bisbes, faria falta un tribunal oficial. Després es va veure que no era viable, tampoc convenient, per les diverses cultures dels bisbes que s'han de jutjar. Però es pren la recomanació de Mare Amorevole, i es fa un jurat per a cada bisbe. Però no pot ser el mateix tribunal”, va insistir Francesc. Collins va respondre poc després per Twitter i va tronar a mostrar el seu total desacord.

A propòsit dels nous casos que poden sorgir entre el clergat, el Papa va demanar que s'actuï amb diligència. Especialment, va assegurar, dins de les famílies quan es té coneixement dels abusos. “Si hi ha sospites o proves o mitges proves, no veig res de dolent a fer una investigació. Sempre que es faci sobre el principi jurídic fonamental que ningú és dolent si no es prova. Tantes vegades hi ha la temptació no només de fer la investigació, sinó de publicar que s'ha fet la investigació, i alguns mitjans comencen a crear un ambient de culpabilitat”. La presumpció d'innocència s'ha de respectar sempre, va subratllar a propòsit del cas granadí conegut com Los Romanones.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >