Selecciona Edició
Connecta’t

Treball intensifica la pressió contra les falses cooperatives del sector carni

La Generalitat regularitza 105 contractes en només sis mesos, mentre que el 2017 en van ser 35

Un grup de treballadors, durant una protesta davant d'un escorxador.
Un grup de treballadors, durant una protesta davant d'un escorxador.

La Generalitat ha intensificat les inspeccions en el sector carni, una indústria en auge que en molts casos se sustenta en relacions laborals precàries. En només sis mesos, Treball ha transformat 105 contractes fraudulents en indefinits, mentre que el 2017 en van ser 35. Des del 2014, el Govern català ha imposat sancions per valor de 2,3 milions d’euros, segons les dades aportades recentment al Parlament pel conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani.

A Espanya ja hi ha més exemplars de porc que persones, una proporció que a Catalunya, un dels motors de la indústria càrnia, ja fa temps que es va superar. El sector representa el 2% del PIB, amb una producció que situa el carni com el quart sector productor a Espanya: cada any se sacrifiquen gairebé 50 milions de porcs, segons les dades de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC). Mentre la indústria del porc registra un creixement continuat, als escorxadors i les sales de desfer les condicions de treball són precàries i, molt sovint, fraudulentes.

En aquests centres és freqüent el model de les falses cooperatives, empreses intermediàries que obliguen els seus treballadors a pagar una quota com a socis i a pagar-se la taxa del règim d’autònoms, tot i que no tenen la capacitat de decisió d’un cooperativista i, per la seva naturalesa, la feina que fan correspon a la d’un assalariat. La majoria dels treballadors d’aquests centres són immigrants i provenen de col·lectius vulnerables.

A principis d’aquest any la Generalitat va impulsar dues grans inspeccions de Treball a les instal·lacions del Grupo Jorge a la Catalunya central. Aquesta mesura, segons el secretari general del Departament de Treball, Josep Ginesta, és fruit d’un esforç que es remunta al 2016, quan la Generalitat va detectar la proliferació de falsos autònoms en aquesta indústria, i el maig del 2017, quan es va modificar la llei de cooperatives catalana per intensificar la pressió contra les falses cooperatives. “Ens va donar més capacitat de sanció”, explica.

Les dades aportades per El Homrani per respondre a una pregunta parlamentària ho corroboren. El 2017 les multes al sector carni a Catalunya van ascendir a 670.880 euros, un 82% més que l’any anterior; i només en els sis primers mesos del 2018 les sancions van ser de 879.765 euros. Ginesta apunta al fet que, si tot va segons el previst, al final de l’any les xifres seran molt millors: les 39 altes a la Seguretat Social que s’han aconseguit fins ara augmentaran amb el resultat d’una inspecció a Tarragona i amb el compromís del Grupo Jorge de regularitzar 1.600 llocs de treball.

“Som optimistes amb posar fi a les falses cooperatives, perquè el concepte cau pel seu propi pes i perquè hi ha un consens per actuar entre la Generalitat i l’Estat, una coordinació que va seguir malgrat el 155”, afirma Ginesta en referència a la intervenció de la Generalitat. El repte per a les empreses, segons diverses fonts del sector, és assumir les regularitzacions i, ja sense el marge que donaven les falses cooperatives, buscar nous models de productivitat.

Els sindicats, recelosos

Malgrat el cèrcol administratiu, alguns sindicats mostren recels. La raó: fa massa temps que dura el frau de les falses cooperatives i l'abús als treballadors d'escorxadors/escorxadors i sales d'especejament, i les empreses mai han estat propícies a cedir. Un exemple està en l'últim acord amb el Grup Jorge, aconseguit amb la mediació de la Generalitat. Només ho va signar el sindicat CCOO, mentre que UGT va sortir de la taula de negociació. Tampoc va participar el sindicat COS, el que ha estat darrere de totes les vagues. Els sindicats veuen perillar l'acord pel qual es regularitzarien 1.600 persones, ja que una de les condicions de l'empresa era fer ampliacions urbanístiques per invertir en productivitat, però l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga ha denegat tres permisos. El secretari de Treball ho defensa: “La regularització és imparable”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >