La candidatura de Collboni provoca recels en sectors del PSC
Els crítics creuen que, amb aquest candidat, el partit gairebé no té expectatives de recuperar-se electoralment a causa de la polarització del debat polític
La candidatura de Jaume Collboni com a alcaldable per Barcelona per a les eleccions municipals del 2019 està qüestionada per alguns sectors del PSC de la ciutat. Aquestes veus crítiques consideren que el partit amb prou feines té expectatives de recuperar-se electoralment i remuntar el vol amb Collboni com a candidat, a causa de la polarització del debat polític a la ciutat entre Ada Colau i l’independentisme, d’una banda, i Ciutadans, de l’altra. Per això reclamen que el PSC reflexioni sobre el fet que sigui el moment de rectificar, ara que encara són a temps, per buscar un candidat amb més ganxo electoral.
El PSC va governar l’Ajuntament de Barcelona durant 32 anys, un fet insòlit en una ciutat europea gran. Va perdre l’alcaldia el 2007 en benefici de Xavier Trias i va passar a ser la segona força política, però el 2011, amb Jaume Collboni com a cap de llista, va patir un davallada sense precedents i va quedar relegat a la cinquena posició al Consistori, amb quatre dels 41 regidors del ple. Va ser un procés similar al que va viure el PSC a Catalunya, amb la irrupció de Ciutadans, tot i que en el cas de Barcelona el fet diferencial va ser la candidatura d’Ada Colau.
Amb la vista posada en les eleccions municipals del 2019, cap enquesta vaticina un enlairament electoral dels socialistes. Com a màxim podrien augmentar la seva representació en un o dos regidors, però continuarien sent una formació gairebé irrellevant. “Seguim fora del podi es miri com es miri”, diuen les veus crítiques per destacar que aquest resultat no ajuda a configurar cap majoria alternativa d’esquerres.
Els socialistes discrepants amb la candidatura de Collboni afirmen que no se li pot fer cap retret ni a la seva gestió com a regidor durant aquest temps, ni tan sols durant el període que va compartir govern amb Barcelona en Comú. No obstant això, consideren que no resulta un candidat atractiu per acabar amb la polarització electoral que molt probablement es viurà en les eleccions de l’any que ve, amb un judici o una sentència contra els presos independentistes, dependrà del desenvolupament del judici, que marcarà una llarga precampanya.
A més, consideren que la candidatura de Collboni tampoc es pot presentar a aquests comicis amb el bolla de l’útil, una aposta que arrossega en les eleccions desenes de milers de vots i un bon nombre de regidors. Aquesta etiqueta la reclamarà Ada Colau, com a alcaldessa que aspira a la reelecció, el o els candidats de l’independentisme i fins i tot qui sigui finalment el cap de cartell de Ciutadans.
A les reserves amb el lideratge de Collboni s’afegeix també el fet, segons aquestes veus crítiques, que Ciutadans ha sabut jugar millor les seves cartes. Per bé que Manuel Valls no accepti liderar aquesta llista o plataforma, la formació taronja ha guanyat el relat al PSC i s’ha situat en una posició avantatjosa. “El que faci Valls no és transcendent per al PSC, perquè ja ha deixat clar que no s’afegiria a aquesta plataforma. El que cal és que el partit obri el debat i intenti configurar una candidatura més atractiva per a l’electorat”, explica una de les veus crítiques que reclama l’anonimat.
La gran pregunta és qui podria ser el relleu de Collboni. Aquesta merla blanca ja està en la ment dels sectors crítics i alguns sectors socials s’han dirigit a ell. Els seus impulsors no volen desvetllar el seu nom, però asseguren que l’han temptejat i que s’està repensant si accepta el repte de ser candidat, sempre que l’hi reclami el PSC.
Arribats a aquest punt, es planteja un problema orgànic que caldria solucionar. Collboni va ser proclamat oficialment candidat a l’alcaldia de Barcelona en un consell de federació del partit celebrat el 21 d’abril passat i on va assistir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Abans d’aquesta proclamació, es van acomplir els estatuts i es van convocar eleccions primàries per triar el candidat, però només es va presentar Collboni i, per tant, no hi va haver debat. Aquestes primàries van passar completament desapercebudes per a l’opinió pública, a diferència de les que es van celebrar per triar el candidat per a l’alcaldia el 2011, quan es van presentar un total de cinc aspirants i va acabar guanyant Collboni amb el suport mai confessat de l’aparell del partit.
Una qüestió local
Els sectors crítics consideren que el debat sobre la candidatura de Collboni és una qüestió que incumbeix el PSC de Barcelona i no volen implicar l’executiva dels socialistes catalans. La direcció del partit ha tancat files amb ell i considera que és el millor candidat que pot presentar, tot i que no podrà evitar que s’obri el debat per buscar una alternativa. De moment, no s’ha plantejat el tema en cap agrupació del PSC de Barcelona ni en el consell de federació, però amb el final de l’estiu es dona per fet que hi haurà moviments a favor i en contra de la continuïtat o l’alternativa a Collboni.
