La demanda contra Llarena acusa Espanya de ser un “Estat delinqüent”
El text assenyala el jutge del Suprem per "parcialitat i "acarnissament" i critica la seva instrucció del procés
La demanda civil que l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presentat a Bèlgica contra el jutge Pablo Llarena conté una notable càrrega política. A més de posar en dubte la imparcialitat del magistrat, el text acusa Espanya de cometre "vulneracions sistemàtiques dels drets fonamentals" de la "minoria" independentista. Les decisions de Llarena denegant el permís als presos del procés per acudir al Parlament posen "a Espanya al costat de Kazakhstan entre els Estats delinqüents que es neguen a sotmetre's als principis que regeixen els drets fonamentals universals".
El text, que obligarà a Llarena a comparèixer davant la justícia belga el proper 4 de setembre, acusa al "sistema judicial" espanyol d'haver estat "incapaç de tractar la qüestió catalana de manera imparcial". L'acusació es fa extensiva a l'Estat en el seu conjunt per cometre "violacions" de drets que són, segons la demanda, "incompatibles amb els valors de la Unió Europea".
Puigdemont i els exconsellers del Govern català fugits d'Espanya –Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig– signen conjuntament la demanda, en la qual demanen que es condemni Llarena a pagar "1 euro" a cadascun d'ells. Es tracta d'una quantitat "simbòlica", afegeix la defensa de l'expresident, pels "danys morals" que l'actuació de Llarena ha causat en "el seu honor, la seva integritat moral i el fonament mateix de la seva acció política".
L'escrit repassa amb detall els fets polítics ocorreguts a Catalunya durant el procés i el periple judicial dels líders independentistes. Encara que cita expressament que les decisions judicials preses per Llarena demostren la seva falta d'"imparcialitat", la demanda se sustenta en una suposada "falta civil" comesa pel jutge en manifestar les seves opinions en diferents intervencions públiques. En particular, cita unes declaracions de Llarena als mitjans de comunicació a Oviedo el passat 22 de febrer, en les quals recalcava que els polítics independentistes empresonats "no són presos polítics". Aquestes opinions davant la premsa "evidencien la seva parcialitat i acarnissament", insisteixen els advocats.
Llarena, segons la demanda, "ha demostrat clarament la seva parcialitat, la violació de la presumpció d'innocència i d'altres drets fonamentals". El text acusa el magistrat d'haver exercit "una influència política del tot inhabitual" en impedir, "fins a en quatre ocasions", la investidura de Puigdemont com a president català. "Ha sobrepassat les seves funcions judicials", sentencien els advocats de Puigdemont i dels exconsellers.
El text cita set fragments de decisions de Llarena dels quals es desprenen que la resposta penal pot ser "mitigada" si els responsables polítics catalans "renuncien al seu projecte polític independentista". Al marge de la demanda, la maniobra dels líders independentistes pretén aconseguir la recusació de Llarena per part del Suprem i que es nomeni un altre jutge en el seu lloc.
