Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol aprova exhumar Franco i dona 15 dies a la família per al·legar

La mesura, anunciada per l'Executiu central en roda de premsa, arriba 43 anys després de la mort del dictador, que va construir el monument per glorificar la seva victòria a la Guerra Civil

Tres persones fan la salutació feixista al Valle de los Caídos, aquest divendres. / En vídeo, roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

"És urgent perquè anem tard. Un dictador no pot tenir una tomba d'Estat en una democràcia consolidada com l'espanyola. És incompatible". La vicepresidenta, Carmen Calvo, ha deixat clar que el Govern espanyol i el PSOE admeten que, després de 40 anys de democràcia, és evident que l'exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos s'hauria d'haver fet molt abans. Però ara la decisió ja està presa i l'Executiu ho ha posat tot en marxa perquè, tant si la família ho autoritza com si no, les restes siguin exhumades discretament abans de finals d'any. El Consell de Ministres, el primer després de les vacances d'estiu, ha aprovat aquest divendres el decret llei que reforma la Llei de Memòria Històrica i empara el procés administratiu que s'iniciarà la setmana que ve per exhumar el cadàver.

Tot està molt mesurat per blindar la decisió, tot i les reclamacions judicials que pugui fer la família. Els set nets del dictador tindran 15 dies per decidir si volen resoldre-ho a les bones i són ells els que es fan càrrec del cos i indiquen el lloc on s'ha d'enterrar. Presumiblement serà al panteó familiar, situat al cementiri d'El Pardo, on jeu la seva esposa, Carmen Polo, i la seva filla Carmen. Si ho rebutgen, no es posen d'acord entre ells o no diuen res, serà a les males, i el Govern espanyol serà qui decidirà el destí de les restes.

El Ministeri de Justícia farà els tràmits de remetre el projecte a l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial —on hi ha el Valle de los Caídos—, sol·licitar un informe no vinculant a la Comunitat de Madrid, sempre amb la decisió final en mans del Govern central. Finalment, es donarà un nou termini de 10 dies als familiars, i el Consell de Ministres decidirà sobre l'exhumació i la destinació de les restes. La tomba de José Antonio Primo de Rivera, al costat de la de Franco, d'entrada no es tocarà. Ell sí que és víctima de la Guerra Civil, ha explicat Calvo, així que serà enterrat amb els altres, segurament a la zona de les osseres, i no en un lloc preeminent com ara. Però això es farà després de concloure l'exhumació de Franco, que és la prioritat del Govern ara mateix.

La vicepresidenta preveu que el procediment administratiu, que s'engegarà la setmana vinent en la reunió del Consell de Ministres, es culmini a finals d'any. La mesura arriba 43 anys després de la mort del dictador, que va construir el monument, amb la participació de milers de presos polítics, per glorificar la seva victòria a la Guerra Civil. El decret ara ha de ser convalidat al Congrés per majoria simple, més vots a favor que en contra.

"Tenir la tomba de Franco suposa una falta de respecte i de pau a les víctimes que hi ha enterrades. No podem perdre ni un sol instant, aquest Govern no el perdrà", ha afirmat la vicepresidenta en roda de premsa. "No hi ha ni una sola raó de fons perquè la democràcia espanyola no prengui aquesta decisió. No podem celebrar l'aniversari de 40 anys de la Constitució sense haver-ho fet. S'ha deixat de banda durant molts anys una qüestió molt important per a la dignitat d'aquest país. Cap país que se senti digne amb si mateix, cap democràcia del nostre entorn ha sostingut una situació així durant 40 anys".

La fórmula és la prevista i ha estat avançada per EL PAÍS: un reial decret que afegeix un paràgraf a l'article 16 de la Llei de Memòria Històrica i que explica la urgència de la decisió i insta a fer l'exhumació. El decret entra en vigor dissabte, però es convalidarà al Congrés, on tot indica que no tindrà problemes per ser aprovat amb l'abstenció de Ciutadans i la incògnita del PP. El Govern espanyol justifica la urgència emparant-se en el pronunciament del Congrés dels Diputats de maig del 2017 sense cap vot en contra a favor de l'exhumació i que va tirar endavant com una proposició no de llei presentada pel PSOE durant el Govern de Mariano Rajoy.

La vicepresidenta ha explicat que serà un procés "amb totes les garanties" i que el decret llei tindrà una caducitat de 12 mesos. Divendres que ve, 31 d'agost, s'acordarà el procediment per iniciar els tràmits, incloent-hi l'avís a la família perquè es faci càrrec de les restes de Franco. "En el cas que la família hi discrepi o no plantegi cap lloc per a Franco, serà mitjançant aquest procediment que el Govern decidirà a quin lloc digne i respectuós es traslladen les restes", ha detallat. A l'Executiu hi ha dubtes sobre com s'ha de fer, perquè volen evitar un espectacle de franquistes en comitiva seguint les restes. Per això es dirà a la família on s'enterrarà, però és probable que no els comuniquin fins a l'últim moment el dia i l'hora en què els tècnics aixecaran la llosa de 1.500 quilos que cobreix la tomba del dictador. 

Un punt clau és el de l'Església. El Govern insisteix en privat que han fet totes les gestions necessàries i estan convençuts que no hi posarà problemes. Però Calvo no ha volgut donar gaires detalls per no comprometre l'Església. Només ha assenyalat que el Govern té mecanismes per exhumar les restes respectant el Concordat amb la Santa Seu "dins de l'estricta legalitat", però no ha explicat quins.

L'oposició s'ha aferrat a la fórmula escollida, el decret llei, per despenjar-se de la iniciativa, tot i que estigui d'acord amb el fons. Tant Ciutadans com el PP han anunciat que no donaran suport a la retirada impulsada per l'Executiu perquè no la consideren urgent. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha anunciat que el seu partit no donarà el seu suport al decret, tot i que la fórmula triada per mostrar el seu desacord, l'abstenció, no el bloqueja. L'únic partit que pot oposar-s'hi és el PP. Els populars recorreran contra el decret llei del Govern al Tribunal Constitucional, ja que consideren que aquesta via legal exigeix justificar la urgència de l'assumpte i en aquest cas, segons el seu parer, no existeixen aquestes circumstàncies. Però no han confirmat encara el sentit del seu vot. La vicepresidenta s'ha mostrat convençuda que aquest recurs no prosperarà i ha acusat l'oposició de buscar excuses per rebutjar una mesura que té un gran suport popular.

La Moncloa té confiança que la seva iniciativa tirarà endavant perquè la convalidació només exigeix majoria simple i té, a priori, el suport d'Units Podem i els seus socis catalans, ERC i el PDeCAT, després que els republicans acordessin amb l'Executiu anul·lar els judicis del franquisme, com el que va propiciar l'afusellament, el 1940, del president de la Generalitat, Lluís Companys. El PNB també donarà suport al Govern, de manera que el nombre de vots a favor serà de 177, un més que la majoria absoluta.

La família s'hi oposa però no podrà actuar jurídicament contra el decret, tot i que sí que podrà recórrer contra la decisió administrativa davant de l'Audiència Nacional. Aquest divendres, el net gran del dictador, Francis Franco, s'ha queixat a Antena 3 i ha dit que la mesura de la Moncloa li sembla "ridícula". També desenes de persones s'han manifestat al Valle de los Caídos per protestar contra la decisió del Govern central d'exhumar el dictador i per retre-li homenatge. És probable que aquest tipus de situacions es repeteixin en les properes setmanes fins que finalment el cos sigui exhumat, però el Govern espanyol està tranquil i convençut que és una decisió que només té efectes positius.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >