Selecciona Edició
Connecta’t

“Les grans empreses no s’arrisquen, falta aplicar la investigació”

Patricia Aymà ha fundat VEnvirotech, una companyia que treballa per transformar residus orgànics en plàstic

La biotecnòloga i emprenedora Patricia Aymà.
La biotecnòloga i emprenedora Patricia Aymà.

No és fàcil tenir una bona idea per a un negoci i, per bé que en tinguis una, sovint no n’hi ha prou. Cal coincidir amb un context favorable perquè triomfi: una preocupació social que estimuli el projecte, un model de negoci que atregui el finançament, una sèrie de problemes concrets que la idea pot solucionar, un equip motivat per desenvolupar-la... A Patricia Aymà (Barcelona, 1993) li està sortint tot gairebé rodó.

Aquesta jove graduada en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona va tenir una bona idea fa un any i mig, mentre preparava el seu treball de final de màster. Responia a una preocupació social cada vegada més urgent: hi ha massa residus de plàstic de petroli al món, concretament, vuit milions de tones de plàstic acaben al mar cada any, i el 2050 es calcula que hi haurà més plàstic que peixos. D’altra banda, la idea també responia a un problema concret que comparteixen moltes empreses: algunes indústries tenen un excedent de residu orgànic (un clar exemple és la indústria càrnia i els purins) i a les empreses els costa més diners desfer-se’n. Quin és el nexe entre els dos residus, el plàstic i l’orgànic, i quin és la idea que se li va ocórrer a Aymà? Fer de pastor de bacteris.

A Aymà, de no ser biotecnòloga, li hagués agradat ser meteoròloga, perquè li apassionen els mapes i les prediccions. Però es va decidir per una altra disciplina, ja que admet que no se li donava gaire bé la física. Hi ha una altra professió que també li agrada, encara que ho diu amb la boca petita: la de ser pastora. En certa manera, l’empresa que ha creat, VEnvirotech, i que li ha donat premis, reconeixement i bona acceptació entre els inversors, té una mica de ramaderia a molt petita escala, a l’escala dels bacteris.

El projecte es basa a alimentar bacteris amb residus orgànics, però alhora controlar aquesta alimentació perquè acumulin reserves energètiques al seu interior. Aquestes reserves són uns bioplàstics anomenats PHA, biodegradables i compatibles amb el cos humà. Aymà preveu que si s’expandís el consum de bioplàstics es reduirien dràsticament els plàstics d’un sol ús (bosses, packaging, palletes, etc.). “El timing és millor impossible”, diu Aymà, en referència al fet que la Comissió Europea està començant a legislar amb duresa contra els plàstics d’un sol ús.

El problema, és clar, és que és molt més car produir bioplàstic que plàstic de petroli. Aconseguir un model de negoci viable va ser el principal repte per Aymà. “Li vam donar la volta. El nostre model de negoci és la gestió de residus orgànics de les empreses que ens contracten. La conseqüència és la producció de bioplàstic”, explica. VEnvirotech col·loca una màquina a les empreses que, mitjançant els bacteris, es desfà dels residus. “Així s’eliminen els costos de transport i d’intermediaris. Si normalment una empresa paga entre 60 i 100 euros per tona per eliminar els residus orgànics, amb els nostres bacteris a la seva fàbrica es redueix el cost fins a un 70%”, detalla. La primera màquina la instal·laran al Bon Àrea. “És l’arquetip de client, perquè genera residus orgànics i alhora necessita plàstics d’un sol ús”, destaca l’emprenedora. Repsol, d’altra banda, els compra bioplàstic. Aymà subratlla la importància que el projecte formi part de l’economia circular: “Des del principi vaig voler que fos així”. El lema de l’empresa, “del residu al valor”, ho exemplifica.

“En un projecte has de ser flexible, però amb la idea ben enfocada”

Actualment, l’empresa té cinc socis i inversió del fons d’emprenedors de Repsol i d’inversors particulars. En total, gairebé mig milió d’euros. Aymà destaca que quan es comença un projecte és important ser flexible i deixar-se assessorar, “tot i que amb la idea ben enfocada”. Ella, per exemple, va assistir a diversos programes d’acompanyament com l’Explorer Santander, i va passar una setmana a Sillicon Valley, on va contactar amb inversors de biotecnologia i va orientar el seu model de negoci.

Tot i que la van ajudar molt, també es va arriscar, una cosa que veu que falta a les universitats i a les grans empreses. “Jo vaig proposar aquesta idea a companyies i universitats, i no la van voler. Vaig veure que falta una cultura del risc, que no apliquen bé el que investiguen. Què es pot perdre? Els diners? Doncs ja tornarem a començar”, afirma Aymà, que va rebre el premi Joven Relevante Savills Aguirre Newman del Círculo Ecuestre aquest any. “Perquè surtin idees com la nostra calen més investigació i més recursos”, conclou.

Una dècada després

Nom i edat: Patricia Aymà, 25 anys.

Si no fos el que és li hagués agradat ser... “M’hagués inclinat per ser meteoròloga, m’encanten les prediccions”.

Se’n va de vacances: “He estat unes setmanes al poble, a Calasanz (Osca). Però no sé si puc anomenar-ho vacances, perquè soc de la comissió de festes i cal treballar molt: aquest poble passa de 35 habitants a 300 durant la festa major”.

D’aquí a 10 anys treballarà a... “A VEnvirotech, que serà líder en producció de bioplàstics”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >