Les matrícules als cursos d’anglès de les universitats cauen un 27%
El desinterès xoca amb la nova exigència de dominar un idioma per poder llicenciar-se
L'interès dels joves per estudiar anglès a les universitats ha caigut en picat. Els serveis de llengües estrangeres dels centres catalans han detectat amb inquietud que en quatre anys les matriculacions als cursos d'anglès han patit una caiguda del 27%. La mateixa inquietud s'estén a les escoles oficials d'idiomes. El descens de les inscripcions xoca amb l'exigència als universitaris de tenir un bon nivell de llengües estrangeres si es volen graduar.
El ple del Parlament va aprovar al maig una moratòria per la qual els estudiants universitaris catalans tindran quatre anys de temps addicionals per presentar un certificat B2 de coneixement d'una llengua estrangera. Amb aquesta aprovació es modifica l'exigència que obligava els alumnes matriculats en el curs 2014-2015 a acreditar un nivell òptim d'idiomes per poder graduar-se. El requisit el va introduir l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell i mai va estar exempt de controvèrsia perquè els estudiants s'havien de buscar la vida per aconseguir un nivell d'anglès equivalent al First Certificate. Es calcula que un de cada quatre llicenciats no hauria pogut acreditar el nivell aquell curs, així que no hauria pogut obtenir el títol.
Des de fa anys l'idioma més demandat ha estat l'anglès, i ho segueix sent, però també és el que ha registrat una caiguda més pronunciada de matriculacions. En quatre anys –des del curs 2013-2014 fins al 2016-2017–, hi ha hagut un descens de les inscripcions del 27%, de 14.847 alumnes s'ha passat a 10.810.
Joan Melcion, director del servei de llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), apunta que la disminució de l'interès per aquest tipus d'oferta acadèmica és una “dada rellevant”. En aquest camps les matriculacions en tots els cursos d'idiomes estrangers ha caigut un 15,6%, però en el cas de l'anglès encara és més acusada: un 22%. “Els joves busquen una formació que els centres convencionals no ofereixen”, assenyala Melcion, que també parla del desencant per les sessions amb horaris programats, menys atractives per als alumnes que l'aprenentatge anàrquic i virtual que ofereix internet.
Sònia Prats, cap d'estudis del servei de llengües de la UAB, assegura que les sol·licituds per presentar-se als exàmens que donen accés a una titulació oficial. “Però una cosa són els exàmens i una altra, l'aprenentatge”, apunta. I afegeix que als universitaris els sedueixen altres possibilitats, lluny de les aules: “Es busquen la vida; amb el que els costa un curs agafen un vol low cost i se'n van tres setmanes a Manchester”, assenyala.
A l'EOI Barcelona Drassanes, la més gran de Catalunya, també han notat el descens. “Amb la crisi hi havia molta demanda, és veritat que ara no vivim cap boom”, admet la directora, Joana Álvarez Verger. Manuela Rubio, secretària del centre, puntualitza que en els últims tres anys s'ha registrat un descens de les preinscripcions, però matisa que les places que queden vacants corresponen a “horaris poc demandats”.
Un model canviant
El British Council és un organisme públic que promou l'aprenentatge de l'anglès i de la cultura anglosaxona lluny de les Illes Britàniques. Ha redactat un informe per avaluar l'evolució dels estudis d'anglès a diversos països europeus més enllà de l'any 2025. El treball de recerca del British Council intenta també aclarir les causes del progressiu desinterès per l'idioma amb més pretensions d'universalitat. L'informe desgrana que, a banda de la inèrcia demogràfica –cada vegada menys població jove–, els alumnes surten de l'institut amb un nivell d'anglès més alt que abans, de manera que les seves necessitats formatives disminueixen. A més, el clàssic model alumne-aula-professor-horari ja no encaixa en les necessitats dels qui volen millorar el seu nivell d'anglès i es busquen opcions que donin més flexibilitat, així com cursos que aprofundeixin en coneixements tècnics específics.
