Selecciona Edició
Connecta’t

L’aporia de Taib

Acabat de divorciar, expulsat de casa i amb por de ser repudiat per gai, l'assaltant de Cornellà va intentar redimir-se amb un atac suïcida en nom d'Al·là

Bloc de pisos a Cornellà on vivia Abdelouahab Taib.
Bloc de pisos a Cornellà on vivia Abdelouahab Taib.

La Luciana no es va estranyar quan dilluns, en despertar-se, va comprovar que l'home que estimava i amb qui encara convivia —tot i que no gaire temps més— havia sortit de casa. Era probable, va pensar, que Abdelouahab Taib s'hagués apropat a la mesquita de Cornellà, un edifici solemne però auster situat en un polígon industrial a 10 minuts a peu. És on anava a resar, de vegades, perquè així se sentia “relaxat”. No solia anar-hi tan d'hora, però era una possibilitat. Sí que li va semblar estrany, en canvi, que en sortir del pis –en un dels blocs que la Siemens va construir per als seus treballadors fa algunes dècades– tanqués la porta amb clau.

Quan la seva germana li va trucar per explicar-li que un algerià de 29 anys havia estat abatut per la policia després d'assaltar una comissaria dels Mossos, la Luciana no ho va dubtar: Taib s'havia suïcidat. L'home passava per una crisi personal que no va saber digerir. Dos mesos abans li havia confessat que havia mantingut relacions amb homes i que la seva condició d'homosexual li causava, com a musulmà, un gran neguit. Ella s'havia disgustat i li havia demanat el divorci –que es va formalitzar una setmana abans de l'assalt violent a la comissaria– i ell havia d'abandonar el pis en els propers dies i afrontar les seves contradiccions.

Les vides de la Luciana, una espanyola separada amb dues filles al seu càrrec, i de Taib, més jove que ella i que abans de conèixer-la no havia sortit del seu país, es van creuar fa dos anys i mig. La Luciana va fer amistat amb una parella algeriana dels blocs de la Siemens, que li va parlar del noi. “Es van conèixer per internet, es van agradar, i ell va arribar a Cornellà amb una carta d'invitació. No ha estat en altres llocs d'Espanya”, explica un amic de la parella, que subratlla que la Luciana ja s'havia interessat per l'islam abans de coneixe'l. “Potser enamorar-se de l'Abdelouahab va ser l'últim pas per convertir-s'hi, però ell no l'obligava a portar vel, tot i que li agradava que ho fes”.

El cap de setmana abans de l’atac va estar deprimit i no va sortir de casa

Es van casar, cosa que va permetre a Taib obtenir un NIE espanyol, segons va confirmar la policia. Ell es va instal·lar als baixos on ella vivia de lloguer i on els grups especials d'intervenció (GEI) dels Mossos van accedir per la força dilluns, després de desallotjar els veïns de l'edifici. La irrupció policial va causar alguns desperfectes a les portes i els marcs, que aquest dimecres intentaven reparar dos operaris. La Luciana treballava en un restaurant, mentre que Taib anava fent feines esporàdiques. Ara havia aconseguit, mitjançant una ETT, treballar en el sector logístic per a una empresa de paqueteria.

La relació va transcórrer sense grans alts i baixos, fins que Taib va rebre un primer cop ara fa un any. “Va morir el seu millor amic i això el va afectar moltíssim”, explica una persona que ha parlat amb la Luciana després de l'assalt a la comissaria. La crisi va esclatar quan, fa dos mesos, va decidir parlar-li de la seva homosexualitat. “Li va confessar que havia tingut relacions amb nois, li va demanar perdó i li va dir que volia seguir amb la relació. Ella es va enfadar al principi, li va demanar que s'aclarís i li va dir que s'havien de separar”, expliquen les mateixes fonts. En aquesta mateixa conversa, va expressar que se sentia molt avergonyit pel que havia passat i que tenia por que la notícia de la seva homosexualitat transcendís. “Era un secret que el feia estar molt malament. La Luciana es va enfadar perquè no l'hi havia explicat ni a la seva mare”.

Acordada la separació, van seguir convivint i la Luciana assegura que no li va detectar cap augment en la religiositat. A la mesquita, de fet, els habituals no sembla que el coneguin. Ella sí que el notava molt més apagat que de costum, tot i que ja era un home “callat, observador i molt tranquil” i “solia anar ben vestit, perfumat i perfectament afaitat”. L'advocat de la família, David Martínez, el va veure fa nou dies, quan van formalitzar els papers del divorci. “Portava la mateixa barba retallada de sempre i parlava de tot amb naturalitat”.

L’agressor li va confessar a la seva parella que l’avergonyien les seves relacions amb nois

El que bullia al cap de Taib no es pot saber. Ha transcendit el contingut d'una carta, escrita en àrab, que els Mossos van trobar entre l'Alcorà i altres llibres al pis on vivia i que conté vagues al·lusions i encomanacions a Déu. Segons el seu entorn, aquesta carta no era un comiat destinat a la Luciana, que no parla àrab, sinó un homenatge al seu amic mort feia un any. De naturalesa malenconiosa, Taib, explica el seu entorn, solia dormir amb un gat i quan no ho feia se sentia malament. El cap de setmana abans de l'assalt no va sortir de casa, deprimit també perquè un amic íntim acabava de marxar.

La família algeriana de Taib –la seva germana és advocada– ha demanat la seva repatriació i està tramitant els papers per presentar una denúncia contra els Mossos. Tant ells com la Luciana creuen que es va suïcidar, malgrat que totes les fonts de la investigació coincideixen que va actuar amb clara intenció de matar l'agent dels Mossos. Per a la Fiscalia, una cosa i l'altra no resulten contradictòries, ja que la seva acció va ser una mena de “redempció religiosa”, una manera de morir matant que li permetria fugir dels seus problemes.

Amb por de ser repudiat pel seu entorn per gai si la veritat sortia a la llum, i davant d'un futur incert –l'aterria la idea de tornar a Algèria i així l'hi havia fet saber a la Luciana–, Taib es va sentir, creu el seu entorn, en un carreró sense sortida. Les seves contradiccions van acabar esclatant de forma violenta en un atac que, segons admeten els Mossos, no va ser gaire planificat i que tenia relativament a mà: la comissaria és tot just a 150 metres de casa seva.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >