Selecciona Edició
Connecta’t

A quatre euros la crònica per jugar-se la vida

Dos reporters mexicans amenaçats de mort relaten des de Barcelona els perills del periodisme al país

Els periodistes Jacob Morales i Luis Daniel Nava (dreta), al pis d'acollida a Barcelona.
Els periodistes Jacob Morales i Luis Daniel Nava (dreta), al pis d'acollida a Barcelona.

Jacob Morales es treu el mòbil de la butxaca i mostra les imatges de l'episodi. Desenes d'agents de la policia estatal i federal de Mèxic obren foc contra el seu objectiu, un grup de policies comunitaris (civils armats, reconeguts per l'Estat com a part de la seguretat pública). Morales, periodista del diari El Sur de Acapulco, va narrar aquest tiroteig al gener, causat per un llarg enfrontament entre els partidaris i detractors de la construcció de la presa hidroelèctrica de La Parota, a l'estat meridional de Guerrero. Ser testimoni d'unes actuacions “anormals” de la policia de l'Estat el va posar en perill.

Al març, un missatge de WhatsApp va confirmar les seves sospites. “Em van dir que deixés de donar suport al portaveu dels opositors al projecte”. L'amenaça va ser clara. “En cas contrari, et matarem”, va llegir a la pantalla. Aquell mateix dia, Morales, de 30 anys, va avisar els seus caps, va fer la maleta i es va desplaçar a Chilpancingo, la capital de Guerrero.

Assegut al sofà d'un cèntric pis de Barcelona, Morales relata el risc constant del seu ofici. Des del 2000 fins avui 118 comunicadors han estat assassinats per haver denunciat la violència del narcotràfic i els seus vincles amb l'Estat, segons l'organització internacional Artículo 19. Morales comparteix pis amb Luis Daniel Nava, corresponsal del mateix diari al municipi de Chilapa. Després de patir robatoris, amenaces i agressions, aquest redactor de 35 anys es va acollir, amb el seu company, al Programa d'Acolliment Temporal per a periodistes amenaçats de l'associació Taula per Mèxic, que denuncia la vulneració de drets humans en un país que aquest any ha registrat 13.298 assassinats fins al maig. Després de dues experiències en una prova pilot, són els primers reporters que es beneficien d'aquest programa que finança l'Ajuntament de Barcelona.

Amb 2.529 homicidis el 2017, Guerrero és un dels estats amb més assassinats del país. Nava aprofita aquests tres mesos a Barcelona per llegir llibres pendents, fer fotografies, descansar una mica. “És una vàlvula d'escapament a la pressió laboral, la violència”, comenta. Li va costar sortir de l'espiral de violència en un municipi, Chilapa, de 31.000 habitants, que va arribar a patir 150 assassinats en un any. “Et refugies amb una cervesa, l'endemà tornes a la feina i no t'adones fins a quin punt puja el nivell de violència”, assenyala. Morales prefereix assumir el risc de cobrir els crims “impunes” del narcotraficant que no pas deixar sense veu les seves víctimes. La seva família li ha demanat que deixi l'ofici. No ho farà, tot i que ha decidit treballar a la ràdio o a la televisió, on “no s'aprofundeix tant en els temes”, manté.

A Acapulco els periodistes han deixat de publicar el nom de la banda responsable de l'assassinat o l'extorsió. “Per informar has d'estar viu”, reflexiona Nava. Mitjans destacats, segons Morales, com Televisa o Televisión Azteca, eviten parlar de la violència, tret que afecti polítics o institucions. En la secció de successos dels diaris ja no hi ha exclusives. “El primer és saber si hi ha l'autoritat present al lloc del crim”.

Nava es considera un “privilegiat” perquè cobra 200 pesos (quatre euros) per crònica. “Hi ha companys que en cobren 100 (dos euros) per una nota en què es juguen la vida”, comenta. Només un 10% dels periodistes té contracte i, quan reben amenaces, els amos dels mitjans se'n desentenen. El Govern tampoc els garanteix la seguretat. L'últim assassinat, Rubén Pat, el 24 de juliol, tenia protecció de l'Estat. Hi ha un programa de protecció per a periodistes subjecte, no obstant això, a la feina que fa el cronista. "Si investigues en contra del Govern o el critiques et treuen aquest dret", apunta Nava. Tampoc es refien dels guardaespatlles. Poden arribar a delatar-los.

Tots dos periodistes gaudeixen, de moment, de la “tranquil·litat” dels carrers de Barcelona. A l'octubre tornaran a Guerrero per seguir, com apunta Nava, amb la seva “missió”: denunciar l'assassinat de 115 companys, la majoria, asseguren, impunes i sense ser investigats. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >