Selecciona Edició
Connecta’t

La UGT veu factible augmentar el salari mínim fins als 1.000 euros mensuals

Camil Ros, secretari general del sindicat, demana la llibertat dels polítics independentistes per solucionar la crisi política catalana

Protesta per reivindicar un augment dels salaris.
Protesta per reivindicar un augment dels salaris.

L'optimisme es va obrint camí en les grans organitzacions sindicals, després de llargs anys de retallades i de bloqueig de negociacions laborals. El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha considerat aquest dimarts en un esmorzar informatiu que el clima, tant social com polític, convida a arribar a acords. En l'àmbit laboral, el sindicat ha aconseguit pactar la negociació col·lectiva estatal i al setembre signarà l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC). Un dels compromisos que s'han pactat amb la patronal és impulsar un salari mínim de 1.000 euros al mes, que és el 60% del salari mitjà, el percentatge que exigeix la Carta Social Europea. La UGT aposta per fomentar aquest increment en els convenis col·lectius amb les empreses, i forçar així l'augment del salari mínim interprofessional (SMI). Per aconseguir-ho, Ros també ha considerat imprescindible que es deroguin les reformes laborals del 2012 i el 2015.

"Després de molts anys de retallades, estem arribant a acords, i ara s'han de complir", ha dit el secretari general de la UGT a Catalunya. Ros ho ha resumit en tres grans pactes: un salari mínim de 1.000 euros; l'increment salarial de fins a un 3% anual; i la lluita contra les empreses multiserveis que no s'acullen als convenis col·lectius. "És hora que la recuperació econòmica es tradueixi en la nòmina i en els contractes de treball", ha declarat.

L'estratègia per aconseguir un salari mínim de 1.000 euros passa, segons Ros, per fer complir la negociació col·lectiva estatal i que les empreses acceptin aquest salari mínim en els nous convenis col·lectius que s'hagin de negociar a partir d'ara. "Hem d'anar tancant aquests acords", ha dit Ros, que creu que això provocarà més tard un augment de l'SMI.

"Però per més que fem pactes puntuals amb l'Estat, cal dir-li al nou Govern que no renunciem a la derogació de les reformes laborals, la de Zapatero el 2012 i la de Rajoy el 2015, així com a la derogació de la reforma de la negociació col·lectiva que es va fer durant aquells anys, i que va restar capacitat de negociació", ha afirmat Ros. El sindicat també reclama més inversió en polítiques públiques i una legislació que fomenti la contractació indefinida i penalitzi la temporal, per lluitar contra l'alta taxa de temporalitat en els contractes. El 2017, a Catalunya, va ser del 50,1% en els menors de 29 anys i del 15,9% en la resta d'empleats.

Ros també s'ha referit a les "noves formes de precariat" com un dels reptes per al sindicat per al proper semestre. "Una part de l'anomenada economia col·laborativa està més prop de l'explotació laboral que d'una altra cosa". El sindicat considera que a aquestes feines també se'ls ha d'aplicar un conveni, i recorda el cas de la dècada dels 2000 amb la irrupció de les empreses de treball temporal, que funcionaven sense conveni. 

Fi de la presó preventiva

En l'àmbit polític, el sindicat també s'ha mostrat optimista pel clima d'acord, tot i que ho ha supeditat tot a un factor: la permanència dels polítics i activistes independentistes a la presó, i el desenvolupament del judici per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació. "La situació de presó preventiva és un problema que pot impedir una solució política. La petició de la Fiscalia i la sentència dels jutges poden ser part de la solució o del problema i, amb tot el respecte, ajudaria molt a desbloquejar el conflicte que els presos estiguessin fora", ha afirmat Ros.

El secretari general ha considerat que "entre el 155 i la unilateralitat, hi ha molt de camí", i ha recordat que aquesta via del diàleg és la posició que el sindicat va prendre "tot i que no fos la més còmoda". "Hem passat per processos de tensió interna, però hem sobreviscut, perquè aquí hi cap tothom", ha admès. "Ara és el torn de les organitzacions més transversals, com la nostra, de seguir esforçant-se per fer una crida al diàleg, i és hora dels partits polítics de fer polítiques valentes, no electoralistes", ha conclòs. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >