Selecciona Edició
Connecta’t

Els vaixells arriben a Puigcerdà

‘Un mar de pedres’ recull una trentena d'escultures de l'artista Maïs Jorba a la galeria ART3

Una escultura de Maïs Jorba a l'exposició 'Mar de pedres'.
Una escultura de Maïs Jorba a l'exposició 'Mar de pedres'.

La idea pot semblar fins a cert punt extravagant, una exposició que evoca el mar i els vaixells a Puigcerdà. Res de paisatges de les muntanyes del Pirineus i encara menys de la plàcida naturalesa de la Cerdanya. La galeria ART3 va obrir les portes aquest mes de juliol enmig de la zona comercial de la capital de la Cerdanya amb una proposta una mica insòlita: una exposició que trasllada els visitants a un món marí en el qual els vaixells porten la casa al damunt esquivant les pedres que amaguen les ones. Una trentena d'obres, escultures treballades en ferro i bronze i gravats amb tècniques mixtes, componen la mostra Un mar de pedres, de l'artista barcelonina Maïs Jorba, per a qui el mar i els vaixells són una part important de la seva experiència vital.

Sobre parets blanques, alguns dels vaixells semblen disposats a salpar en qualsevol moment. Xarxes que els atrapen, esquelets de cascos que reposen en grans pedres, d'altres que sembla que hi estiguin ancorats, el moviment sobre el mar... Una metàfora de la vida: “Els vaixells i els esculls són com els problemes que ens anem trobant a la vida i de com s'esquiven, amb més o menys danys, per poder seguir endavant”, explica l'escultora, que en algunes de les peces exposades a la galeria utilitza un altre element, les escales, que van marcar una altra etapa de la seva obra.

Unes escales molt estilitzades travessen el casc d'un vaixell, com si des del fons del mar es pogués grimpar cap al cel. Aquesta peça, de bronze, és Llibertat, una de les de més grandària de la mostra: “És una barreja de conceptes. En aquest cas, tot i que són escales, la seva funció real són les veles de l'embarcació. I l'objectiu és el mateix, la llibertat”.

L'escultora treballa l'esmalt, el ferro i el bronze des dels anys vuitanta i ha fet exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, Tarragona, Sitges, Andorra, Irlanda, Texas i el Brasil, entre d'altres. Una mirada que esculpeix de vegades les tortures i assassinats de dones a Ciudad Juárez o en altres llocs, com va fer a Esquartejada, un conjunt d'obres que es va exposar al Museu d'Art Contemporani de Fortalesa (Brasil) i a l'Art Galeria de les Escaldes-Engordany (Andorra).

En un altre projecte, Cases, l'escultora perfila cases —de bronze o de tela— petites, grans, tancades en si mateixes, que es mouen, amb la idea que són un habitacle que ens envolta tota la vida per protegir i guardar records, pors i fins i tot desitjos. Un dels propers projectes de l'artista té el Liceu com a escenari, el maig vinent, amb una proposta que coincidirà amb l'òpera Els pescadors de perles, de Georges Bizet, i dins del programa del teatre de Barcelona, comissariat per Rosa Ferrer, que posa en relació els títols de les funcions que es representen amb les arts plàstiques.

El dibuix en el treball de Jorba acostuma a ser el primer pas. Anotacions que no tenen una finalitat, un objectiu concret. “Veig coses que em criden l'atenció i les dibuixo. De vegades, al cap de molt temps, van més enllà. Part del material que configura Un mar de pedres va sorgir en un viatge al Marroc, contemplant l'espectacle del port d'Essaouira”, explica.

En el cas de les escultures dels vaixells, del dibuix passa a donar-li forma i volum en cera, un material dúctil que permet modificar el gest fins a aconseguir la forma adequada i serveix per fer el motlle. El final del procés és la fosa, que els converteix en peces robustes i fermes, encara que amb una textura que permet percebre les xarxes que reposen sobre els vaixells. Unes embarcacions que recalaran al “port” de Puigcerdà fins al 12 de setembre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >