Selecciona Edició
Connecta’t

“La cèl·lula del càncer és com una altra espècie qualsevol: busca sobreviure”

Laura Escudero és investigadora de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron (VHIO) de Barcelona

Laura Escudero al laboratori de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron.
Laura Escudero al laboratori de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron.

Per matar el temps al metro de camí a la feina, Laura Escudero (Badalona, 1991) porta dos llibres a sobre. Per a l’anada, un de divulgació científica. Per a la tornada a casa, una novel·la. Hi ha un bon tros i cal aprofitar el viatge: viu a Badalona, als peus de la platja, i treballa al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona, un centre de recerca a la falda de Collserola. “Com que tinc tanta estona de metro, aprofito per llegir i, de sobte, em transporto a la història del llibre. Per mi llegir és una manera súper fàcil de desconnectar”, apunta la jove.

La feina li roba molt de temps i les estones de calma s’agraeixen quan et passes mitja vida al laboratori. La Laura és llicenciada en Biotecnologia i investigadora del VHIO en genètica del càncer. Havia de ser metgessa però, caramboles de la vida, com ara quatre centèsimes en la nota de selectivitat, la van obligar a replantejar-se el futur o, almenys, el camí per arribar-hi. “Les meves opcions eren Medicina o Medicina. Estava molt entossudida. Però aquell any, la nota va pujar moltíssim. I en aquell moment vaig haver de replantejar-m’ho tot. Em vaig adonar que, per la meva manera de ser, investigadora mèdica potser era més adequat per a mi i la meva naturalesa de voler saber-ho tot. Aquell setembre em van trucar de Medicina, que havia entrat. Vaig haver de prendre la decisió i em vaig decantar per investigació mèdica”.

No se’n penedeix. I tampoc li ha anat gens malament des de llavors. Té 27 anys i és doctorada en Genètica del Càncer per la Universitat de Cardiff (Regne Unit). Exerceix, a més, com a ambaixadora de l’Associació Europea per la Recerca sobre el Càncer i s’ha incorporat aquest any a l’equip d’investigació del doctor Joan Seoane al VHIO. “El que fem és estudiar el tumor de cada pacient. Utilitzar la genètica d’una manera que ens pot ajudar per al diagnòstic, el pronòstic i el tractament dels pacients d’una manera personalitzada”, explica.

La investigadora participa en un estudi de l’AECC sobre biòpsia líquida

Encara que sempre li havia agradat, l’oncologia la va conèixer de debò durant el doctorat. I, d’entre totes les disciplines que la pretenien, es va enamorar d’aquesta: “Va ser una sensació. Em vaig dir: sí, això és el que vull fer”. I és el que fa. La jove està participant en un estudi de l’Associació Espanyola Contra el Càncer sobre com es pot fer servir la biòpsia líquida en líquid cefaloraquidi per millorar el diagnòstic i el pronòstic en tumors cerebrals. “El que més m’impacta és que si penses en una cèl·lula del càncer, t’adones que és igual que qualsevol altra espècie: només busca sobreviure. Diguem que trobem el seu taló d’Aquil·les, que des del punt de vista genètic és una mutació, es crea un fàrmac que atacarà aquest perfil de cèl·lules, però d’aquí a un temps apareixeran resistències i el pacient ja no respondrà a aquest tractament. Quan te’n vas al tumor, veus que les cèl·lules han trobat una manera de sobrepassar el que tu li estaves fent. És una lluita per l’evolució i la supervivència”, reflexiona.

La Laura veu la investigació del càncer com una cursa que encapçalen. “Però és una lluita constant perquè el càncer al final sobreviu: tu desenvolupes una manera d’atacar-lo i ell buscarà una manera de crear resistències”, avisa.

“La dansa m’ha propiciat condicions que em serveixen avui, com la disciplina”

La jove investigadora anhela saber qui guanyarà aquesta guerra, com s’acabarà la cursa. “Sabem molt del càncer, però necessitem saber-ne més”, admet. Per exemple: “Saber, de tots els tipus de tumors, què els causa”. El càncer no dona treva, però hi ha vida més enllà de la sala de cultius. Almenys per a la Laura. “Cal intentar tenir una mica de balanç fora del laboratori”, insisteix. Des dels set anys, fa dansa clàssica i espanyola. Abans, fins i tot a nivell de competició. Des que va començar el doctorat, més esporàdicament. La Laura assegura, no obstant això, que ha après molt amb el ball i també ho aplica a la feina que fa. “La dansa m’ha propiciat condicions en el meu caràcter que em serveixen avui, com la disciplina i la perseverança”, apunta.

La Laura ara corre. Una vegada a la setmana. Per desconnectar, precisament, de l’altra cursa que disputa al laboratori contra el càncer i les seves resistències. També navega amb vaixell amb el seu pare. De fet, vol treure’s el carnet de patró de vaixell. Els llibres ja els té, diu. “Em falta obrir-los i posar-m’hi”, admet mandrosa.

Una dècada després

Nom i edat: Laura Escudero, 27 anys.

Si no fos el que és li hauria agradat ser... Una opció hauria estat metge i també hauria triat segurament la branca de l'oncologia; en una altra fase més anterior, també vaig voler ser astrobiòloga.

Se'n va de vacances... Ja he marxat. Les últimes a una illa grega, Zacint, perquè m'agrada la barreja de mar i muntanya. I quan vaig acabar la tesi doctoral, el novembre passat, també em vaig regalar un viatge sola per Austràlia, una ruta d'aventura.

D'aquí a 10 anys treballarà a... M'agradaria tenir el meu propi equip d'investigació i també a l'àrea del càncer, segurament relacionat amb els nens, en oncologia pediàtrica.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >