Selecciona Edició
Connecta’t

L’alcohol és la droga que genera més tractaments per addicció des de fa 20 anys

Salut detecta un repunt de l'inici de tractaments per cocaïna, que representa el 22%, per la reincidència dels consumidors

Adolescents beuen alcohol en un parc.
Adolescents beuen alcohol en un parc.

Malgrat la tolerància de la societat cap a l'alcohol, aquesta droga és, des de fa 20 anys, la que genera més inicis de tractament per addiccions a Catalunya, segons el Departament de Salut de la Generalitat, que ha alertat aquest dilluns dels perills d'aquesta substància, la cinquena causa de mort en aquesta comunitat autònoma. El 1997 va superar l'heroïna en inicis de tractament, i des de llavors els consumidors d'alcohol que recorren a la xarxa de drogodependència han crescut fins als 5.952 casos del 2017. La xifra, un 6,6% menor que la de l'any anterior, segueix estant lluny dels drogodependents que inicien tractament per cocaïna, la segona substància en la classificació, que representen el 22% del total. Salut ha alertat que fa dos anys que es viu un repunt de les persones que sol·liciten tractament per a aquesta droga, tot i que ha matisat que no són nous consumidors, sinó que en el 60% dels casos són reincidents.

L'alcohol va representar el 2017 el 43% dels 13.716 inicis de tractament a la xarxa pública. La cocaïna, el 22%; l'heroïna, el 12,79%, i el cànnabis, el 12,43%, segons les dades presentades pel secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, i pel subdirector de Drogodependències, Joan Colom. El tabaquisme només va representar el 3,86% dels casos, encara que els responsables del departament van remarcar que no és representatiu del problema del consum del tabac, ja que només acudeixen a la xarxa de drogodependència els fumadors amb una addicció més greu, mentre que els altres es queden en els equips de prevenció en l'atenció primària.

El subdirector de Drogodependències ha assegurat que el problema de l'alcoholisme està molt estès, i que, malgrat l'acceptació social i de la baixa percepció de risc, es tracta d'una droga que "provoca molts danys a tercers, com accidents, violència i la síndrome alcohòlica fetal", a més d'afectar  diversos àmbits de la vida, com la feina i les relacions. Colom ha recordat que la xarxa de drogodependència només atén entre el 20 i el 25% de les persones amb problemes amb l'alcohol. El perfil de l'addicte a l'alcohol és un home (en el 75% dels casos) de 46 anys de mitjana i que fa gairebé 27 anys que consumeix, un temps molt llarg abans de buscar ajuda que s'explica per la percepció que no existeix risc d'addicció.

A més, el 84% de les atencions a Urgències que tenen a veure amb les drogues són per consum d'alcohol. El 2017 va haver-hi 1.300 menors que van acudir a Urgències amb una intoxicació per aquesta substància. Els responsables del departament també han recordat que gairebé el 20% de la població té un consum de risc. Es considera consum de risc d'alcohol en menors de 16 anys, o quan es prenen unes quatre consumicions diàries tipus cervesa o vi en homes i dues en dones, ha explicat Colom, que ha afegit que sovint es prenen cinc begudes en un cap de setmana, i encara que consum de risc no és alcoholisme, sí que és una cosa que cal treballar per reduir.

Guix ha destacat que les addiccions són una malaltia i "cal superar estigmes per poder tractar els malalts". Aquest estigma és doble en les dones, perquè segons Salut existeix l'estereotip que fa que el consum de drogues estigui més mal vist en el cas de les dones, i això fa que s'amagui i no es tracti. El subdirector de Drogodependència ha destacat que fa falta més conscienciació i ha assegurat que els tractaments "funcionen".

Sobre el consum d'heroïna, Colom ha afirmat que les dades no recullen un augment del consum d'aquesta substància. Només el 12% de les 1.754 persones que van acudir a un centre per iniciar un tractament ho van fer per primera vegada; els altre són reincidents.

L'atenció especialitzada en drogodependències a Catalunya té 62 centres d'atenció ambulatòria els centres d'atenció i seguiment, CAS i disposa també de serveis de reducció de danys, com 16 centres i 11 sales de consum, que han atès 6.243 usuaris, i encara que s'han registrat 157 sobredosis el 2017, cap va acabar en mort. El 37% dels pacients atesos a la xarxa pública és positiu en VIH i el 64% ha estat exposat al virus de l'hepatitis C. Guix ha remarcat el paper dels centres de reducció de danys en la prevenció de malalties, que han distribuït 528.209 xeringues estèrils en un any.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >