Selecciona Edició
Connecta’t

Art que convida a pensar

Núria Güell posa de manifest conflictes i problemàtiques comunes a les societats contemporànies a la galeria ADN

Al documental ‘De putes’, l'artista reflexiona sobre la masculinitat amb testimonis de prostitutes.
Al documental ‘De putes’, l'artista reflexiona sobre la masculinitat amb testimonis de prostitutes.

Es va oferir com a esposa al cubà que li escrigués “la carta d'amor més bonica del món”; va intentar, sense aconseguir-ho, convertir-se en apàtrida; i va contactar amb un atracador reclús en una presó d'alta seguretat per tramar junts un pla delictiu. És Núria Güell (Vidreres, 1981), artista coneguda per projectes polítics i reivindicatius que exploren els aspectes més conflictius de les societats contemporànies. Han passat deu anys des que tot just llicenciada per la facultat de Belles Arts va marxar a Cuba per participar en un curs de l'artista Tania Bruguera. Des de llavors ha desenvolupat un conjunt d'obres coherents sobre les conseqüències més arrelades del sistema patriarcal en tots els àmbits socials i polítics, des de la violència sexual fins a la naturalesa de l'Estat nació i el seu sistema de control migratori, passant per l'amor romàntic i la condició subalterna del sexe femení. La seva metodologia de reproduir en el marc artístic els fenòmens socials li ha fet obtenir el reconeixement internacional, que es plasma en les dues exposicions que té ara a Espanya: una individual al Musac de Lleó i una altra de col·lectiva a la galeria ADN de Barcelona, que la representa des de l'inici de la seva carrera.

Per a Pàtria i patriarcat, al Musac, on ha reunit les seves obres relacionades més directament amb les problemàtiques d'identitat i gènere, ha creat una nova peça, De putes. Es tracta d'un assaig sobre la masculinitat, un documental d'una hora de durada basat en els testimonis de diverses prostitutes. “Vaig decidir adreçar-me a unes autèntiques especialistes. Les prostitutes de pis són de Lleó i les vaig trobar a través d'internet, mentre que les de carreteres són del meu poble [Vidreres], les veig pràcticament cada dia des que era nena”, explica Güell, que ha treballat en altres ocasions amb professionals del sexe i també publicarà un llibre amb una selecció de les reflexions que apareixen al vídeo.

“Els homes senten que el món gira al voltant dels seus triomfs i les seves misèries. Generalitzant, podem afirmar que el mascle anhela ser adorat, respectat i complagut per poder calmar així les seves ànsies de poder i reconeixement social. Però en això consisteix la masculinitat, a donar voltes al voltant del poder? I de debò les dones no tenim res millor a fer que seguir-los el joc?”, es pregunta l'artista, que a ADN, en el marc de la mostra Al final de tots els somnis humans no hi ha més que pols, explora un altre vessant del poder masculí, que es materialitza en la naturalesa dels Estats, les guerres i la violència. És l'ànsia de poder que plasma a L'estètica d'un mapa immobiliari, creada amb el seu company Levi Orta, una obra que aborda la qüestió migratòria, la guerra i el dret a l'habitatge a través d'una operació immobiliària.

“Hem destinat el pressupost de producció per a una obra, que ens va concedir el Middlesbrough Institute of Modern Art per comprar una propietat a Síria per establir-hi una seu d'aquest centre d'art anglès. El problema és que els europeus, excloent els russos, no poden adquirir immobles a Síria, així que ho estem intentant amb un col·laborador de Rússia”, explica Güell, que en aquest cas explora el paternalisme d'Occident cap als refugiats en un vídeo en què els migrants sirians descriuen les llars que han deixat enrere en fugir de la guerra.

Sempre es tracta d'obres que plantegen qüestions ètiques. Tal com apunta Juan Canela, comissari de la mostra d'ADN: “Els projectes de Güell destil·len una aroma llibertària que irremeiablement els porta a buscar aquest complex equilibri entre ètica i estètica. No és senzill mantenir una posició coherent des del món de l'art quan s'exerceix una posició política forta”.

Rescatant històries silenciades

En el seu últim projecte, Núria Güell explora un tema especialment escabrós i dolorós, l'explotació sexual infantil, un fenomen en alça que s'intenta mantenir ocult i silenciat. “Quan treballo amb professionals del sexe, els pago pel seu temps i els seus coneixements, però amb les nenes plantejo una relació de col·laboració, accepto les seves propostes i les involucro en el projecte”, indica l'artista, que ha col·laborat amb nenes d'una casa refugi de Ciutat de Mèxic. “Els vaig mostrar desenes d'obres d'iconografia religiosa, convidant-les a triar les que els servien per explicar la seva història”, explica. Després va demanar els originals en préstec i des del 10 de gener els mostrarà al MUAC de Mèxic, amb els arxius àudio dels relats de les nenes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >