Selecciona Edició
Connecta’t

La Rambla canviarà la seva cara des de Colom a partir del 2019

Ada Colau pretén arribar a un pacte amb diferents formacions polítiques perquè el projecte sigui definitiu

La part inferior de la Rambla, vista des del mirador de Colom.
La part inferior de la Rambla, vista des del mirador de Colom.

La transformació de La Rambla pot ser una realitat a partir del 2019, any en el qual es preveu que comencin les obres pel costat de Colon. No s'actuarà en tot el passeig simultàniament, es farà en cinc fases que es perllongaran durant sis anys. Quioscos de premsa, antigues parades d’ocells, floristes, restaurants i el trànsit experimentaran notables canvis amb el projecte realitzat per l'equip KM-ZERO, liderat per Itziar González Virós.

L'avantprojecte redactat per l'equip multidisciplinari va ser lliurat al consistori que ara l’està analitzant tècnicament amb la intenció de presentar-lo públicament passat l'estiu. La previsió és redactar el projecte executiu en el que queda d'any i que les obres comencin a partir del 2019. Aquests són els plans del govern d’Ada Colau que pretén arribar a un pacte amb diferents formacions polítiques del consistori perquè el projecte de la Rambla sigui definitiu. Tenir suficients suports per evitar que l'estratègia i els plans de l'icònic passeig no canviïn amb cada equip de govern. BComú vol que la futura Rambla “no sigui la Rambla de Colau” sinó la de tots, resumeix la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. A més, el projecte haurà de votar-se al ple i, per tant, haurà d’obtenir la majoria necessària.

Alguns dels objectius que persegueix la transformació del passeig és esponjar-lo —reduir l’activitat que ara com ara ocupa bona part dels metres quadrats del passeig central—, que sigui més transitable per al vianant i per tant pacificar-lo —reduir la pressió del trànsit rodat— ordenar les seves activitats i dignificar-lo. Condicions per fer més amable el passeig per a tot aquell que el trepitgi i un intent —l'enèsim—perquè el barceloní torni a ramblejar, un costum que ha quedat pràcticament desterrat per la pressió turística. La regidora està convençuda que això és possible: “La transformació de la Rambla ens ha de permetre recuperar el passeig per als barcelonins. Si hi ha un carrer que reflecteix la història de la ciutat és aquest i la nostra obligació és que els veïns el recuperin”.

Una transformació on hi ha molts actors implicats i molts interessos enfrontats, per la qual cosa necessàriament els terminis d'execució seran llargs. Fonts coneixedores de l’avantprojecte apunten que s'ha establert una execució en cinc fases i sis anys d'intervenció que segurament començarà per l'extrem de Colon, que és el que suporta menys activitat.

Per capítols, algunes de les idees que s'apunten a l'avantprojecte —segons fonts coneixedores del mateix— que estudia el consistori són les següents:

Mobilitat. A principis del mil·lenni s’hi van implantar les primeres limitacions de trànsit en prohibir que els autocars hi circulessin. Després, al voltant del 2005, s’hi va introduir el control de pujada amb càmeres per limitar el pas de vehicles exclusivament als veïns, que ha funcionat de forma bastant irregular. La idea de la conversió total en zona de vianants ha estat descartada pels successius governs municipals perquè La Rambla és una connexió vial per al barri del Raval i perquè, a més, és l'únic accés als hotels i restaurants del passeig. En la proposta que ara s’estudia els cotxes seguiran passant encara que perdran espai i els vials de pujada i baixada es limitaran a un per sentit. La resta de l'espai de la calçada es reservarà a zona de càrrega i descàrrega. Una de les coses que vol millorar el projecte és la connexió entre els barris. Falta per veure què passarà amb les línies d'autobusos que hi passen.

Comerços. És poc menys que impossible que una administració intervingui de forma definitiva en el tipus de comerç que pugui tenir un carrer. Els comerços de la Rambla han anat cedint a la pressió del turisme i actualment la majoria són de souvenirs o s'han reconvertit en bars i/o franquícies orientades al visitant estranger i a les seves necessitats. El que es planteja en l'avantprojecte és com incidir en la qualitat dels mateixos. La idea no és tant canviar els comerços sinó aconseguir que el que ofereixin pugui ser d'interès per a qualsevol ciutadà, sigui viatger o no.

Quioscos de premsa. A la Rambla hi ha onze quioscs de premsa tot i que amb els anys la seva activitat ha passat a ser la venda de tot tipus de productes que interessin al visitant, des de samarretes, tovalloles i una àmplia gamma de souvenirs. La venda de diaris i revistes és ara residual. El Pla Especial de la Rambla — aprovat el maig del 2016 amb el suport a BComú d’ERC, PSC i CUP— establia que haurien de reduir el seu espai a un màxim de 4,4 metres. Aquesta mesura podria variar perquè encara s'està negociant amb els propietaris d'uns quioscs que en altres dècades no tancaven mai. La concessió d'aquests establiments acaba el 2030 per la qual cosa les modificacions s'allargaran en el temps. Els quiosquers preguntats s'acullen als 12 anys que tenen per davant —fins que finalitzi la concessió — i, en tot cas, apunten que si s'apliqués abans la retallada comportaria pèrdues de llocs de treball. L'avantprojecte parteix de la reducció ja aprovada i situa els quioscs entre arbres de manera que envaeixin el mínim l'espai central del passeig. En executar-se per fases, també es preveu arribar a acords amb cadascun d'ells progressivament.

Antics paradistes d’ocells. Els antics paradistes d’ocells reconvertits en venedors de souvenirs i torrons són els més perjudicats perquè desapareixeran. La seva activitat no respon “a l'interès general” que és la condició bàsica de la llicència de Mercats que gaudeixen. El rebuig de la majoria dels afectats és frontal, com la família de José Cuenca que és propietària de cinc de les onze antigues parades en les quals treballen més de 80 persones. “Nosaltres no volíem deixar de vendre ocells i l’Ajuntament ens va obligar a reconvertir-nos per força. Amb CiU ens van dir que destorbàvem però que ens buscarien una alternativa. Aquests —en referència a BComú— ja ens han dit que ens faran fora però no ens informen. Imagino que el dia d'abans de fer-nos fora de la Rambla ens avisaran”, lamenta Cuenca. Des del Consistori la decisió està presa. Consideren que la Rambla seria molt millor si a la part superior no hi hagués les parades de gofres, records, venda d'entrades, gelats… i saben que hauran de negociar les expropiacions. Unes negociacions que comportaran temps i que es realitzaran amb cadascun dels propietaris que de ben segur exigiran unes compensacions milionàries ja que la facturació que generen els nous negocis és molt més elevada que les que tenien amb els ocells.

Terrasses. Se han convertit en un notable obstacle que impedeix la visibilitat d'un costat a l’altre de la Rambla, que és precisament el que es vol aconseguir amb la intervenció. Més que grans canvis el que s'apunta va en la línia de reorganitzar l'espai que ocupen, respectant les distàncies entre elles i sense saturar la part central del passeig que és la més estreta.

Floristes. Els floristes del passeig asseguren que a les reunions que han acudit mai s'ha parlat del seu futur. “Volíem assabentar-nos si ens canviarien de lloc o ens reorganitzarien però a les reunions només es parla de comerços i de nosaltres res”, assegura el propietari d'una de les parades de flors.

Memorial atemptat. La decisió d'on es situarà el memorial de les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost del 2017 —i en què consistirà — depèn del comissionat de Memòria Històrica del consistori. Veïns, comerciants i Amics de la Rambla no volen que el mosaic de Miró quedi lligat per sempre a l'horror dels atemptats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >