_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

La Rambla, cor de Barcelona

Tot allò que afavoreixi el caminar ajudarà a retornar a aquest passeig el seu origen de lloc de trobada i d'esplai

Vianants passejant pel mosaic de Joan Miró a la Rambla.
Vianants passejant pel mosaic de Joan Miró a la Rambla.

La Rambla, un any després del terrible i mortal atac, continua sent la Rambla, cor de Barcelona. Els terroristes van matar, van ferir i van trencar el futur de víctimes i familiars, però no van aconseguir posar fi a la vitalitat del passeig més demostradament universal de la nostra geografia. La resposta de veïns, treballadors i comerciants en un primer moment va ser d'una humanitat i generositat exemplars. Però també és destacada la resposta de la ciutadania quan, dos dies després, les forces de seguretat van obrir al públic la zona atacada.

Sempre diem que la Rambla anticipa el que acabarà passant a Barcelona. Aquells dies, milers de persones, tant de Barcelona com de localitats properes, van omplir el passeig que no hauria d'acabar mai. Gent que feia mesos, potser anys, que no “ramblejaven” perquè és el lloc més turístic de la ciutat, van voler demostrar que quan hi ha un motiu que ho justifica, com passa cada Sant Jordi, troben la Rambla al seu cor.

En aquest moment que Barcelona té ja un projecte per a una reforma de la Rambla —projecte que fa massa anys que esperem— hem de recollir el missatge de totes aquestes persones. La Rambla sempre serà el lloc que tothom vol visitar; però també ha de ser el lloc en el qual els barcelonins puguin passejar preguntant-se on anar. Això no s'aconseguirà simplement amb una reforma urbanística que, tot i ser urgent, no solucionarà els problemes del dia a dia. Tot allò que afavoreixi el caminar —recuperar espai públic, eliminar obstacles físics o convertir zones d'aparcament en voreres més àmplies— ajudarà a retornar a la Rambla el seu origen de lloc de trobada i d'esplai.

Però fa falta encara més valentia: hi ha unes concessions municipals que han quedat fora de regulació però segueixen ocupant la vorera central; i altres concessions que necessiten adaptar-se als canvis socials, però sense perdre la raó de la seva existència. En un altre ordre, els autobusos de Barcelona no poden seguir usant aquest passeig com una ruta de connexió de l’Eixample amb el port, hipotecant així la prioritat per als vianants, quan hi ha altres alternatives.

I, com hem reivindicat contínuament des d’Amics de la Rambla, el més necessari és el més senzill: el compliment de les normatives i lleis existents. Sempre hem donat suport a que se n’exigeixi el compliment tant al visitant com a les activitats legals; més si amb aquesta exigència s'aconsegueix millorar i variar l'oferta existent, dignificant així la Rambla. Però és, al mateix temps, inacceptable no fer el mateix amb els comportaments incívics o les activitats il·legals.

Una de les lliçons del 17 d'agost va ser que, més enllà de residents o turistes, tots som ciutadans. I per això, tots hem de respectar la convivència. La Rambla ha demostrat històricament ser lloc d'oportunitat i de benvinguda, com fa més de 40 anys que ens recorda el mosaic de Joan Miró. I, si som capaços de mantenir els equilibris, ho continuarà sent.

Fermín Villar Chavarria és el president d’Amics de la Rambla

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_