Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Enginyeria i Economia, uns nous i inèdits estudis universitaris

Neix un grau amb l'atractiu que s’està assajant una cooperació publicoprivada inèdita que es podrà fer extensible a altres demandes raonades del mercat

Campus d'Enginyeria de la UPC al Besòs.
Campus d'Enginyeria de la UPC al Besòs.

Imagineu-vos uns dirigents amb molta experiència, al capdavant d’empreses amb un gran volum de negoci, en part resultat de la seva activitat fora d’Espanya. Unes empreses amb un creixement sostingut i amb la necessitat de donar feina a un nombre important d’enginyers. Imagineu-vos que aquests dirigents empresarials detecten la necessitat d’incorporar enginyers amb una formació sòlida en matèries bàsiques –l’especialització no preocupa, atès que és quelcom de l’etapa dels màsters i que, millor que ningú, també la poden oferir les empreses, uns enginyers que han de ser molt conscients del vessant econòmic i que no poden tenir cap mena d’obstacle en el domini de l’anglès. Imagineu-vos que aquests dirigents empresarials estan disposats a fer costat a les universitats públiques per aconseguir que aquest tipus de professionals que el mercat necessita es pugui generar al nostre medi. Imagineu-vos que estan disposats a fer costat a les universitats públiques per la senzilla i gens trivial raó de disposar de professionals amb títols oficials, directament homologables amb els títols que expedeixen les millors universitats europees. Doncs res de tot això cal imaginar-s'ho, ja que avui és una realitat.

Acaba de passar gràcies a una col·laboració inèdita entre la iniciativa privada i dues universitats públiques: la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Efectivament, el proper curs acadèmic començarà a Barcelona un nou grau anomenat oficialment Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica (Industrial Engineering and Economic Analysis), un primer curs amb 40 alumnes, uns estudiants que iniciaran el grau amb una nota de tall de 12,1, una nota entre les vint primeres més altes d’enguany i que tenen els dobles graus de Física i Matemàtiques i la majoria de carreres de Medicina amb una altíssima demanda. Una nota de tall, bona notícia, expressiva de l’interès que ha despertat d’entrada la proposta entre els joves que començaran estudis universitaris a Catalunya.

Són molts els elements que convé destacar d’aquesta iniciativa publicoprivada, però n’assenyalaria tres. Primerament, que és un model que preserva la igualtat d’oportunitats, no només són els títols sinó també ho és la matrícula, que surt a preu públic. Així doncs, els estudiants seleccionats seran els millors d’entre els que ho han demanat, independentment de la seva procedència social. En segon lloc, quelcom inèdit per a les universitats –en aquests temps de lamentables limitacions–, en el sentit que el risc financer serà inexistent, atès que rebran un suport econòmic sostingut del sector privat, disposat a finançar els costos totals del grau. I, en tercer lloc, el fet que l’ensenyament serà íntegrament en anglès, com passa en altres –ben pocs– graus que també s’imparteixen a Catalunya.

No ha estat senzill arribar a aquesta fita, que tot just és un inici. El projecte ha hagut de passar per un procés laboriós de comprensió per part de la comunitat universitària, però que finalment ha tingut èxit, gràcies al lideratge dels rectors Enric Fossas, Jaume Casals i Francesc Torres. La Generalitat ha fet sempre costat per tal que el projecte acabés amb format oficial i, tant o més important, el sector privat, que és el que fa la demanda, ha anat aclarint els seus recels mentre s’ha disposat a finançar-lo.

La cooperació publicoprivada es fa des de la fundació BEST (Barcelona Education for Science and Technologies), entitat privada que presideix l’enginyer Joaquim Coello i que representa els interessos de les empreses i canalitza el finançament a les universitats. BEST l’han creat les associacions Barcelona Global i FemCat, hi participen la UPC i la UPF i ara s’hi estan incorporant les empreses compromeses.

Queden serrells pendents. Cal formalitzar una relació estable amb una tercera universitat europea, cal obtenir més recursos per poder donar beques als estudiants (ningú no pot quedar fora per manca de recursos), però si s’ha arribat fins ací, la resta es preveu més senzilla. El gran atractiu és que s’està assajant una cooperació publicoprivada inèdita que es podrà fer extensible a altres demandes raonades del mercat.

Jordi Camí és catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra i vocal de la Fundació BEST.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >