Selecciona Edició
Connecta’t

Dolor anònim de la Rambla

Ferits i familiars dels morts van desfilar en silenci fins al lloc de l'atac terrorista i van assistir a l'homenatge d'esquena a les autoritats

Homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A.

La plaça de Sant Jaume de Barcelona ha clarejat aquest divendres de manera diferent. A primera hora, una multitud d'agents de la Guàrdia Urbana es concentrava al costat de l'Ajuntament, mentre que només uns metres més enllà, al Palau de la Generalitat, anaven arribant els consellers del gabinet de Quim Torra. La missió de la policia local, no obstant això, era una altra: esperar l'arribada de diversos autobusos que portaven les víctimes de l'atemptat de la Rambla fins al Consistori.

Al voltant de les 8.30, van accedir a la plaça quatre autobusos, dels quals van començar a sortir les víctimes. La plaça romania en silenci. Rostres anònims que van patir les conseqüències de l'atemptat van anar desfilant ordenadament fins a la porta principal del Consistori. Una dona s'ajudava amb unes crosses. Al seu costat, la mare de Julian Cadman —el nen australià de set anys que va morir en l'atemptat— mostrava una imatge del menor. També era allà Javier Martínez, el pare d'en Xavi, el nen de Rubí —de tres anys— que també va morir a la Rambla. Martínez, que el dia d'abans reivindicava que l'acte fos de les víctimes i exempt de rivalitats polítiques, lluïa en una de les butxaques de la camisa diverses insígnies dels Mossos. És el cos policial que adorava en Xavi.

Ni una paraula. Van caminar en silenci, un any després, sabent que en pocs minuts es traslladarien fins al lloc que els va trencar les vides. Després de la declaració institucional de Quim Torra, el Govern va abandonar el Palau de la Generalitat i es va traslladar al Consistori. Des d'allà, víctimes i polítics van iniciar un passeig dolorós on els ferits anaven davant i les autoritats polítiques, darrere. El passeig va durar només uns metres. El que separa l'Ajuntament del mosaic de Joan Miró, on fa un any va acabar el recorregut mortal de la furgoneta que conduïa Younes Abouyaaqoub.

Allí van rebre l'aplaudiment ciutadà en una Rambla abarrotada de turistes. En arribar al mosaic de Miró, les llàgrimes i el dolor van tornar als rostres d'unes víctimes que es van desmarcar des del primer moment de la comitiva i de qualsevol consigna política. Mentre, en una cabina, un adhesiu mostrava els rostres de Quim Forn i Josep Lluís Trapero. Al costat, uns missatges: "Ells haurien de ser aquí".

Després de l'ofrena floral, van tornar a l'autobús que els va traslladar fins a la plaça de Catalunya. Allà, les víctimes, d'esquena a les autoritats, van viure un record on diversos ciutadans anònims van llegir en set idiomes un fragment d'un poema de John Donne i van escoltar versions del Cant dels Ocells, d'Imagine o de Qualsevol nit pot sortir el sol.

Després de l'acte, les víctimes van abandonar la zona. Va ser llavors quan van tenir lloc les picabaralles polítiques més intenses. Els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR) havien convocat una marxa silenciosa davant del monument de Colom i van pujar tota la Rambla fins al mosaic de Miró. No van anar ni un pas més enllà per evitar coincidir amb el monarca. Van avançar en silenci darrere de dues pancartes que resaven Catalunya no té rei i El poble obeeix el poble.

Alguns dels convocats pel CDR van obviar les indicacions de les entitats independentistes i van optar per pujar fins a la part alta de la Rambla. Allà van coincidir amb desenes de persones de la formació Unió Monàrquica de Catalunya juntament amb membres d'altres forces polítiques com Vox, algun dels antics dirigents de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona —l'entitat paramilitar que fa desfilades per Setmana Santa— i fins i tot membres de l'entitat Barcelona amb la Selecció Espanyola. Van frenar el pas als membres del CDR.

Van començar llavors les tensions entre els que portaven llaços grocs i estelades i els que lluïen barrets i banderes espanyoles. Els Mossos van evitar que els moments de tensió anessin a més i tot va quedar en empentes, crits i poc més. Els moments de més tensió van ser quan Pablo Casado i altres líders del PP van baixar la Rambla mentre alguns transeünts l'insultaven.

Els que poblen la Rambla, es van unir a l'homenatge aquest divendres. "Ho polititzen tot i no està bé. Les víctimes que van morir no mereixen això", lamentava Mari Creu Aparicio, florista de l'avinguda barcelonina. "Si el Rei vol venir, que vingui. Cada cosa té el seu lloc i avui no era el moment d'això", deia. En canvi, Sílvia Espinosa, que ven cupons en una cabina de l'ONCE, situada a escassos metres del mosaic de Joan Miró, opinava el contrari. "Ja era hora que li fessin un homenatge, però el Rei no hauria de ser aquí. L'Estat sabia que això passaria", sentencia.

Veí del barri Gòtic, just a un costat de la Rambla, Hamid Nasir es lamentava pels atemptats de fa un any. "Com a comunitat islàmica a Barcelona ens va doldre molt el que va passar a la Rambla. Van morir molts innocents i van fer servir el nom de l'Islam erròniament per matar gent. Era una doble tragèdia per a nosaltres. Com vam fer l'any passat, avui sortim al carrer per desvincular l'Islam del terrorisme", reivindicava el veí. Amb prou feines uns minuts després que acabessin els actes, la Rambla es buidava. Una tempesta posava punt final a la jornada.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >