Selecciona Edició
Connecta’t

La burocràcia dificulta les adopcions per a sol·licitants de més de 40 anys

Amb 161 sol·licituds el 2017, la xifra ha baixat considerablement en només un lustre

Una parella amb la seva filla adoptada.
Una parella amb la seva filla adoptada.

Poder adoptar un nen es complica. L’augment de les exigències burocràtiques i l’allargament dels tràmits que cal fer en el procés d’adopció a Catalunya estenen fins a un mínim de cinc anys l’espera i, amb això, es comprometen les expectatives de les parelles que ronden els 40 anys. La llei impedeix l’adopció quan la diferència d’edat entre el petit i els seus potencials progenitors supera els 45 anys. Només en el cas dels menors amb necessitats especials la tramitació és més àgil, però les sol·licituds han caigut en picat.

Entre el gener i el juny d’aquest any s’han registrat 112 sol·licituds per adoptar un infant nascut a Catalunya. Aquestes peticions suposen l’activació d’un procés per poder acollir menors que estan sota la tutela temporal de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) després d’haver estat rescatats d’una situació d’abandonament o maltractament. Al llarg del 2017 la Generalitat va tramitar 161 expedients del que anomena “adopció nacional”. La dinàmica de la primera meitat de l’any convida a pensar que el 2018 es tancarà amb un increment de les peticions per poder adoptar els menors que tutela la DGAIA, però les xifres estan molt lluny de les dades de fa cinc anys.

El 2013 el volum de peticions va ser de 314, gairebé el triple de les registrades l’any passat, i el 2014 es van fer 237 sol·licituds. El nombre de menors concedits en adopció ha estat més estable els últims cinc anys, en què han fluctuat entre les 80 i les 60 assignacions anuals, però entre el 2004 i el 2012 no es va baixar mai de les 120 adopcions anuals.

El coll d’ampolla que hi ha en la fase de valoració de les parelles interessades a adoptar un menor desanima moltes persones. L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) revela que ara està valorant “la idoneïtat” de les famílies que van presentar la sol·licitud el 2013. L’ICAA apunta que, quan la idoneïtat obté la llum verda, el període que falta per aconseguir l’adopció s’accelera i la dilació és “curta”, però no facilita dades sobre quant de temps s’allarga aquesta expectativa. Hi ha una llista de 100 famílies que ja han estat declarades idònies que estan esperant l’assignació d’un menor.

Un mínim de cinc anys de paciència és un món per als aspirants a adoptar. “Durant l’espera poden passar moltes coses dins de la parella”, admet Agnès Russiñol, directora de l’ICAA. La demora burocràtica es deu a la suspensió transitòria del procés de valoració que va ordenar la Generalitat el 2011, quan el nombre de famílies que estaven en la llista d’espera per a l’assignació d’un infant va superar, en més de tres ocasions, el nombre dels menors acollits durant l’any anterior (el 2010 en van ser 121). El col·lapse va fer que se suspenguessin transitòriament els processos de valoració de les sol·licituds per evitar que es desvirtués el procés de valoració pel pas del temps.

El Departament d’Afers Socials, del qual depèn l’ICAA, ha descongelat parcialment les valoracions, però encara acumula en suspensió transitòria les sol·licituds de 583 famílies. El juny de l’any passat eren 812 els expedients que estaven pendents de valoració.

Límit legal

El criteri cronològic preval a l’hora d’assignar un menor, però una regla d’or és el límit que fixa un màxim de 45 anys de diferència entre l’infant i els aspirants a pares. “Si li arriba el torn a una família però ja no compleix els requisits, es passa a la següent de la llista”, explica Russiñol. “Hi ha alguns candidats que només podran adoptar si arriba un nen de set anys i, si no arriba, aquesta gent segurament no podrà adoptar mai malgrat ser els primers de la llista”, afegeix la directora de l’ICAA. La majoria dels nens adoptats tenen entre 0 i 4 anys.

A diferència d’altres comunitats, més flexibles, la Generalitat manté per a l’adopció internacional el límit de 45 anys. Segons l’ICAA, Filipines implica una expectativa de tres anys; l’Índia es mou en un interval d’entre un i dos anys; Rússia, d’un a quatre anys, i Bulgària té un termini mitjà d’assignació d’entre cinc i set anys. Per a la Xina es triga ara entre nou i onze anys.

Infants amb necessitats especials

L’ICAA té una via ràpida per a les adopcions de menors amb necessitats especials. Aquest supòsit inclou infants amb discapacitat física, psíquica, malalties cròniques o germans. Fins al juny l’ICAA només havia rebut tres sol·licituds d’aquest tipus, mentre que el 2016 n’hi va haver 20 i el 2017, 13. Ara hi ha nou menors esperant família i vuit famílies qualificades idònies. L’ICAA ja ha tipificat com a idònies per poder adoptar vuit famílies més. “La dificultat rau en el fet que coincideixi el perfil dels menors amb la família. Hi ha qui s’ofereix per adoptar un nen amb síndrome de Down però no es veu capaç d’assumir un altre tipus de discapacitat”, relata Russiñol.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >